Torregrossa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torregrossa
Bandera de Torregrossa Escut de Torregrossa
(En detall) (En detall)
Localització

Torregrossa situat respecte Catalunya
Torregrossa situat respecte Catalunya

Localització de Torregrossa respecte del Pla d'Urgell


Municipi del Pla d'Urgell
Carrer Torregrossa.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Pla d'Urgell
Gentilici Torregrossí, torregrossina
Superfície 40,6 km²
Altitud 232 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.234 hab.
55,02 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 319100 4605600Coord.: 41° 34′ 54″ N, 0° 49′ 48″ E / 41.58167,0.83000
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Josep M. Puig Vall (ERC)
Codi territorial 252304

Torregrossa és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell. Antigament formava part de la comarca de les Garrigues, es troba al sud del Pla d'Urgell. El municipi està situat en una plana a 232 metres per damunt del mar i amb un paisatge agrícola de sembrats i arbres fruiters.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu origen data de l'època romana, ja que les restes que s'han trobat al Pou Bo són del temps del baix imperi. El 1810 hi va tenir lloc la batalla de Margalef, en què va ser derrotat l'exèrcit espanyol del general O'Donnell, que anava a auxiliar la ciutat de Lleida, assetjada pels francesos.[2] Cal destacar la intensa activitat cultural que hi realitza l'associació Buscatemps. Els darrers anys ha nascut la colla de grallers els Descordats.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
28 38 53 230 623 1.355 1.549 1.874 1.976 2.260
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.548 2.604 2.318 2.444 2.625 2.485 2.312 2.246 2.211 2.218
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.239 2.238 2.242 2.195 2.285 2.302 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de Santa Maria de l'Assumpció, amb façana renaixentista i un campanar de mitjan s. XIX. Aquest campanar de la població té una alçària de 33 metres. Es va començar la construcció l'any 1832 en uns terrenys del príncep Pignatelli de Bellmonte, resident a Nàpols, que sostingué un llarg pleit amb l'ajuntament, i que fou resolt l'any 1827. L'església té una façana renaixentista austera, amb la portada emmarcada per columnes adossades i un frontó triangular. Actualment regeix l'església Mn. Josep Coll i Soler. Les primeres notícies que tenim l'entrada al castell daten de l'any 1172 quan Torregrossa era bastió entre els reines de Lleida i Siurana. Durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó referen el castell de Torregrossa amb elements renaixentistes (portal adovellat).
  • Capella votiva de Sant Roc, del s. XVIII. No és fàcil esbrinar l'antiguitat exacta d'aquesta capella. Les primeres notícies són de l'any 1541 que sembla que seria un petit temple fora dels murs del castell. Durant el segle XVIII consten noves reformes a la capella. L'any 1748 s'estableix la festa votada el 29 de desembre. L'any 1929 va haber-hi una nova remodelació, que com les altres sempre el que feien era engrandir la capella. Finalment l'any 1991 es va fer la darrera restauració essent rector de la parròquia, Mn. Josep Coll i Soler
  • Ruïnes del poblat ibèric de Margalef. És troba al sector de ponent del terme, prop de l'encreuament de la carretera de Tarragona a Lleida amb la carretera local procedent de Torregrossa. Formava part de la primitiva església. És la façana, d'arcs apuntats i campanar d'espardenya. Al seu voltant hi ha ceràmica medieval i també prehistòrica, estudiada per E. Junyent i el grup La Femosa d'Artesa de Lleida
  • Col·lecció particular de Llorenç Peiró.
  • Col·lecció d'eines antigues de Sebastià Macià.
  • Fonteta de Paradell, situada a uns 3'5 Km. de la població direcció a Lleida, a mà esquerra per la carretera de Margalef. Es de l'època islàmica. Les obres del Canal d'Urgell van destruir part d'ella i sols es conserva la façana de pedra.
  • Pou Bo, de 19 metres de fondària, data dels segles IV-VI dC. Està situat a la sortida del poble direcció a Bell-lloch. Va ser netejat, i es va descobrir que està recobert de llambordes de pedra de La Floresta i amb uns arcs de punt rodó al fons, de pedra molt ben escairada.
  • Monument a la Sardana. A Torregrossa, hi havia en els anys 1960-70 una Agrupació Sardanista que tenia dues colles, "Bons Minyons" i "Torregrossina". L'any 1973 en passar la Flama de la Sardana de Catalunya per la nostra població, s'innagurà el monument a la Sardana, de ferro forjat, obra de C. Teruel.
Entrada a Torregrossa des de Mollerussa

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • El Doctor Xavier Iglesias Guiu és natural de Torregrossa. Ginecòleg d'especialitat, és Catedràtic i un metge de referència per a molts ginecòlegs de Barcelona.Com a reconeixement de la seva carrera professional, el poble de Torregrosa li ha dedicat una avinguda, situada al tram de la sortida de la població fins a la carretera de Juneda, anomenada Avinguda Doctor Xavier Iglesias.
  • És una de les poques localitats en les que és tradició que als bateigs, després de la cerimònia a l'església es tiren gominoles, pilotes, globus... des del balcó de la casa d'on ha nascut el nen o nena.
  • Per festa major és típic fer "orelletes", són una mena de coques fines, trencadisses, cruixents, primes i ensucrades, i posteriorment fregides. De grandària considerable, s'han de fregir en cassoles grans. Es fan amb els següents ingredients: ou sencer, llet, oli, sucre, llevat, ratlladura de llimona, sal i anís, i, un cop fregides en oli d'oliva, s'hi tira sucre glass per damunt. Com a curiositat, en algunes cases encara estiren la pasta al damunt del genoll.
  • Per Setmana Santa es tradició fer "panadons", que es fan amb una base de pasta i es farceixen amb espinacs i panses.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torregrossa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. El setge de Lleida el 1810 Capítol del programa En guàrdia num. 147 de Catalunya Ràdio, del 27-3-2005.