Torreta
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Una torreta és un dispositiu que protegeix la tripulació o els mecanismes d'un arma llança projectils i al mateix temps subjecta l'arma i dispara en moltes direccions.
Una torreta és usualment una plataforma rotativa que pot ser muntada en un edifici fortificat o estructura com ara bateries de costa, o sobre un tanc, vaixell de guerra, o avió.[1]
Les torretes poden armar-se amb una o més metralladores, canons automàtics, canons de calibres grans, o llançamíssils. Pot ser tripulada o de control remot, i sovint està blindada. Una petita torreta, o subtorreta en una altra de més gran és anomenada cúpula. També es diu cúpula a les torretes que no porten armes però si mecanismes de visió, com en el cas de les emprades pels comandants dels tancs.
La torreta ofereix protecció contra els impactes de projectils enemics i el clima, condicions i ambient on l'arma o la seva tripulació opera.
Taula de continguts |
Etimologia [modifica]
El terme torreta, és un diminutiu de torre.
Vaixells de guerra [modifica]
Història [modifica]
Abans del desenvolupament de grans calibres, a mitjan segle XIX, els dissenys d'embarcacions clàssiques contemplaven el muntatge i ús de torretes de artilleria tant a la proa com en la popa de la nau. El poder de foc estava proveït per un gran nombre de canons que es podien disparar de manera independent en angle, però estaven limitades pel que fa a punteria, pel fet que estaven muntades en conjunt, fent impossible disparar en una manera individual, amb un angle i distància de la nau molt limitats. A causa de la inestabilitat, pocs, llargs i pesats canons eren muntats en els vaixells. Les torretes s'allotjaven els canons en nombres més petits per ser apuntats i disparats en ambdós costats de l'embarcació, al mateix temps van proveir a la tripulació de l'arma amb una estructura de defensa blindada per a la seva protecció.
Un dels primers dissenys de vaixell amb torreta va ser el USS Monitor , que transportava dos canons d'avantcàrrega en una estructura blindada totalment rotativa i amb forma de tambor. Un disseny alternatiu d'aquell llavors usava un tambor estàtic, la barbeta, dins del qual el canó muntat rotava - la seva canya s'alçava sobre el tall del tambor. En dissenys posteriors es va desenvolupar una porció blindada que reposava sobre el canó i el sortint de la barbeta, creant el terme de "barbeta coberta".
Els més grans navilis de guerra van tenir les més grans torretes portacanons durant la Segona Guerra Mundial. Els navilis de guerra constaven d'un casc amb una armadura molt més densa protegint els tripulants de l'arma pels més grans canons durant la batalla. El calibre de l'armament principal en els navilis de guerra eren típicament canons de 12 "/300 mm fins als 18"/450 mm. El armament secundari dels navilis de guerra eren bàsicament 6 "/150 mm. Vaixells més petits muntaven canons de 3"/75 mm fins als 6 "/150 mm.
Disseny [modifica]
La part giratòria de la torreta d'un cuirassat és la casamata, on es carreguen els canons. Sota la casamata es troben els muntacàrregues que transporten munició des de la santabárbara fins a la casamata. L'equip de manipulació i muntacàrregues pot ser un complex conjunt de maquinàries i operaris. Aquests han de portar els projectils i les càrregues propulsores des de la santabárbara fins a la base de la torreta. Allà han de alinear-se amb els muntacàrregues, que al seu torn estan alineats amb els canons. Aquests eleven la munició fins a la casamata, on el projectil i la seva respectiva càrrega propulsora són introduïts mecànicament a la recambra de cada canó. Només quan el tambor giratori va caure en desús és que a la barbeta interior - que és el disseny associat als moderns vaixells de guerra - va començar a ser anomenada "torreta". La barbeta està fixada a la coberta del vaixell. Però la casamata no s'encuenta fixada al navili, sinó que gira sobre rodaments, si el vaixell arribés a fracassar, les casamates simplemete es caurien.
Torretes modernes [modifica]
Moltes torretes d'aquesta època estan ara fetes amb les més avançades tecnologies, així mateix els grans calibres s'han anat reemplaçant amb calibres més efectius i compactes, com els de 6 "/15cm, avui dia, els grans canons són menys importants en les embarcacions actuals, a causa dels moderns sistemes de llançamíssils que ara ocupen aquest camp amb menors quantitats. Aquestes torretes estan muntades sobre les cobertes on reposaven les torretes anteriors de canons d'artilleria costanera, i porten nous tipus de materials de blindatge com la fibra de vidre. Avui dia han estat objecte de grans millores quant la seva operació, ja que gairebé no es gestionen mitjançant personal humà, les quals són gairebé exclusivament mecanitzades.
Nominació [modifica]
A la coberta de vaixells de guerra, cada torreta porta una identificació.
- Britànic: "A," "B," "C," etc. per a les torretes des de proa cap a enrere, i lletres al final de l'alfabet (ii, "X," "I," etc.) per a les torretes sota la coberta. Muntatges en la meitat del vaixell: "Q," "R," etc. Només en el HMS Agincourt (1913) ), les torretes es van nomenar "Monday," "Tuesday," etc. fins a "Sunday."
- Alemany: "A," "B," "C," "D," "E" anant cap enrere des de proa a popa. Usualment l'alfabet fonètic es va usar per anomenar-les, ig "Anton", "Bruno", "Caesar," "Dora" com en el cuirassat Bismarck .
Fortificacions de terra [modifica]
Les torretes han estat usades en fortificacions de terra i defenses terrestres, com la famosíssima Línia Maginot, una fortificació localitzada en França i particularment en estructures de artilleria costanera així mateix en defenses costaneres com el Fort Drum, el "cuirassat de formigó", a prop de Corregidor, en Filipines.
Aquesta classe d'estructures eren més comuns en els camps de la Segona Guerra Mundial, es realitzava mitjançant el desmuntatge de les torretes dels carros de combat Tiger, que quedaven fora de servei, i que els retiraven per neutralitzar l'enemic en terra, en el front occidental.
Van donar compte de nombrosos vehicles, tant carros de combat com transports.
Avions [modifica]
Els avions poden muntar torretes en diversos llocs:
- "Dorsal" - sobre el fuselatge
- "Ventral" - sota el fuselatge
- "Cua" - al final del fuselatge
- "Frontal" - al capdavant del fuselatge
- "Lateral" - a un costat del fuselatge
- "Alar" - en les ales de l'aeronau
-
Torreta frontal d'un B-24 Liberator.
-
Torreta lateral en el prototip de l'B-17.
-
Torreta dorsal d'un B-25 Mitchell.
-
Torreta ventral d'un B-29.
-
Torretes alars d'un Me 323.
-
Torreta de cua d'un Avro Lancaster.
.jpg)
Vehicles blindats [modifica]
Les torretes dels tancs van ser introduïdes cap a finals de la Primera Guerra Mundial amb el tanc lleuger Renault FT-17 - una sola torreta amb un radi d'acció de 360 º portava l'armament principal del vehicle, aquest segueix sent el estàndard de gairebé qualsevol carro de combat principal modern i diversos canons autopropulsats. A la dècada de 1930 es van produir diversos tancs multi-torreta, com el Vickers A1E1 Independent britànic i el T-35 soviètic. Els tancs d'aquest tipus que van ser emprats en combat durant les primeres etapes de la Segona Guerra Mundial van demostrar ser pesats i lents, per la qual cosa el seu disseny va ser ràpidament descartat. Tancs sense torretes, amb l'armament principal muntat en el xassís o més freqüentment en una casamata que formava part del xassís, considerats en general com caçacarros, van ser àmpliament utilitzats pels alemanys i els russos durant la Segona Guerra Mundial . Malgrat que aquest disseny va caure en desús després de la guerra, el tanc suec Stridsvagn 103 representa una notable excepció.
En els tancs moderns, la torreta està blindada per protegir la tripulació i pot efectuar un gir complet de 360 graus portant un sol canó, de calibre situat entre els 105 mm i 125 mm. En els models més vells, s'emprava una metralladora coaxial com telèmetre per apuntar el canó. En els tancs moderns, la torreta alberga tota la tripulació a excepció del conductor - dues o més tripulants, habitualment el comandant, l'artiller i de vegades un carregador. També alberga la major part de l'electrònica del vehicle, com l'ordinador de càlcul de tir, el sistema de control de tir, les ràdios, els visors infrarojos nocturns i les mires. Sobre la torreta es poden muntar metralladora sobre canons automàtics com a defensa antiaèria contra helicòpters d'atac i avions d'atac a terra
Per al vehicle de combat d'infanteria, la torreta està equipada amb un altre tipus de armament depenent del seu rol. Alguns vehicles de combat d'infanteria poden dur armes de calibre petit, un canó automàtic, un llançamíssils antitanc, o una combinació d'aquestes armes. Els moderns canons autopropulsats porten una gran peça d'artilleria, però està menys protegida pel que fa a blindatge fa. Els vehicles més lleugers poden tenir una torreta per a un sol tripulant, armada amb una metralladora.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torreta |
Nota [modifica]
- ↑ Williamson Murray; Allan R. Millett. La guerra que había que ganar. Editorial Critica, October 2003, p. 664–. ISBN 9788484323235 [Consulta: 20 juliol 2011].
