Torrevella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Torre Vella.
Torrevella
Torrevieja
Bandera de Torrevella Escut de Torrevella
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Torrevella respecte del País Valencià Localització de Torrevella respecte del Baix Segura


Municipi del Baix Segura
Vista del centre de Torrevella des de la Platja de los Locos
Vista del centre de Torrevella des de la Platja de los Locos
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Baix Segura
Torrevella
Gentilici Torrevellenc, torrevellenca
Predom. ling. Castellà
Pressupost 96.715.820
Superfície 71,44 km²
Altitud 7 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
105.205 hab.
1.472,63 hab/km²
Coordenades 37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O / 37.97778°N,0.68333°O / 37.97778; -0.68333Coord.: 37° 58′ 40″ N, 0° 41′ 00″ O / 37.97778°N,0.68333°O / 37.97778; -0.68333
Distàncies 49 km de Alacant
204 km de València
31 km de Oriola
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
15 PP, 6 PSPV, 4 APTCe i 2 EVPV
Eduardo Dolón Sánchez (PP) (2011)
Codi postal Del 03181 a 03188
Codi territorial 03133
Festes majors De l'1 al 8 de desembre
Patró/Patrons La Puríssima
Agermanament the Land of Valencia (official) Callosa de Segura (País Valencià)
Andalucía Cadis (Andalusia)
Asturias Pola de Siero (Astúries)
Asturias Oviedo (Astúries)
Web

Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja), antigament conegut com a Torrevella de la Mata, és un municipi valencià situat a la zona costanera del Baix Segura, a l'extrem sud del País Valencià. Les activitats econòmiques principals són el turisme, l'extracció de sal i la pesca. És molt important el certamen anual d'havaneres i polifonia que es fa en aquesta ciutat i que compta amb molts anys de tradició.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situada a la planura litoral, prop del Mediterrani. Més de la meitat del seu territori està ocupat per les llacunes de Torrevella i la Mata, declarades parc natural el 1989 per la Generalitat Valenciana. La costa de Torrevella és rocosa i amb nombroses cales, com la del Molló, Redonda, del Cura o la Cornuda, totes al nord del port. Al sud apareixen platges més amples i arenoses.

Platges[modifica | modifica el codi]

Platja del Cura
Nord de Torrevella vista des de la Platja de los locos
Torre del moro (Torrevella)
Entrada a Torrevella per l'Avinguda de les Corts Valencianes amb un monòlit que representa la Senyera i l'Escut del País Valencià.

Clima i vegetació[modifica | modifica el codi]

El clima és subàrid, amb precipitacions mitjanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentre que les temperatures mitjanes varien entre els 11 °C de gener i els 26-27 °C d'agost, el que determina una vegetació caracteritzada per l'espinar.

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Límits[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Torrevella limita amb els termes d'Almoradí, Guardamar del Segura, Oriola, Rojals i Sant Miquel de les Salines, tots a la comarca del Baix Segura.

Accés[modifica | modifica el codi]

A Torrevella s'accedeix per la carretera nacional N-332, paral·lela a la AP-7 que compta amb una eixida al municipi, la 77.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins al 1802 només existia una antiga torre de guaita, que li dóna topònim al lloc, i algunes cases de saliners. Eixe any l'administració de les salines de Torrevella es traslladà a eixe lloc i es va autoritzar la construcció de cases. Fins al 1820 en què es va constituir l'ajuntament, l'administrador de les salines era jutge ordinari de la població resident a Torrevella. El 1829 fou totalment destruïda pel terratrèmol[2] i reconstruïda posteriorment. La producció i el comerç de la sal han determinat i organitzat la vida en aquest lloc, convertit el 1931 en ciutat per privilegi atorgat per Alfons XIII. La producció artesanal es limitava en el segle XIX a la fabricació amb lli, cànem i cotó per al consum popular. Tot i que el fondejador dificultava el carregament de sal, el port no es va acabar de construir fins al 1954. A mitjan segle XIX, l'extracció de sal es dirigia fonamentalment a l'estranger a través de vaixells suecs i holandesos. El mercat nacional d'aquest producte era principalment el gallec i, en menor mesura, el valencià. La importància del mercat exterior d'aquest producte s'ha mantingut en el segle XX: una quarta part és consumida a l'estat espanyol i la resta és exportada. Torrevella era també en el segle XIX l'eixida marítima de les produccions agràries de l'horta d'Oriola.

El valencià era la llengua que es parlava a tot el Baix Segura des de la conquesta de Jaume el Just a finals del segle XIII. Posteriorment, al segle XVIII-XIX, es va consumar la substitució lingüística del valencià pel castellà.

Els historiadors han explicat la desaparició del català a partir de dos factors: en primer lloc, el despoblament de la comarca provocada per l'expulsió dels moriscos el 1609 i les epidèmies de pesta al llarg del segle XVII: ambdues circumstàncies provocaren un despoblament gairebé total de la comarca que posteriorment fou repoblada principalment de murcians, que hi portaren la seua llengua. En segon lloc, el Decret de Nova Planta promulgat al Regne de València el 1707, que deixava la llengua pròpia fora de la legalitat.

Davant aquesta conjuntura hostil, l'únic llogaret que ha mantingut viu el valencià fins als nostres dies ha sigut la pedania oriolana de Barba-roja. El valencià actualment només és present a la toponímia torrevellenca (cabo Roig o cabo Cervera) i en alguns elements lèxics del parlar torrevellenc: al recer "a recer", bajoca (pronunciat amb fricativa uvular sorda "bajoca", blea "bleda", calbote o calbotaso "calbot", camal "camal", chicon "xicon", embolicar "embolicar", estar amagaíco "estar al llit ben tapat", esclatar "esclatar", llampo "llamp", ràpid", milocha "milotxa", pésoles "pésols", etc.

Hi ha una dita popular que es diu molt a Guardamar (localitat valencianoparlant situada a 9 km) sobre les xiques de Torrevella:

« Les xiques de Torrevella al cresol diuen candil, a la finestra, ventana, i al julivert, perejil. »

Demografia[modifica | modifica el codi]

El creixement de la ciutat als últims anys és el més fort de tot l'estat i ha motivat la urbanització de la major part del terme municipal. La població de dret ha passat de 25.014 en 1991, 60.172 en 2001, 75.530 en 2004 i 92.034 en 2006, per la qual és la cinquena ciutat del País Valencià, i la tercera ciutat de la província d'Alacant, superant a Oriola, capçalera comarcal. En conseqüència, a hores d'ara s'hi veu immersa en un procés de creixement desorbitat, la qual cosa fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde Pedro Hernández Mateo.

Evolució demogràfica de Torrevella
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2008
6.947 7.708 7.706 8.961 8.885 8.754 8.935 9.234 9.726 12.314 25.891 35.998 58.828 92.037 94.006 101.381

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat econòmica dels ciutadans es basa principalment en el turisme residencial i els serveis. Antigament va anar de gran importància la pesca i la indústria de la sal a partir de les llacunes de Torrevella i la Mata. Mitja dotzena de vaixells de cèrcol, tres arrosegadors i una vintena d'embarcacions d'arts menors tenen base en la badia de Torrevella. La llacuna de Torrevella és una de les principals explotacions salineres d'Espanya, amb una mitjana d'extracció de 600.000 tones anuals. Aquestes salines compten amb una bona situació geogràfica amb sortida al mar a través del port de Torrevella. En contrast amb altres explotacions de sal marina les llacunes li permeten mantenir activitat durant gairebé tot l'any. Fins a mitjans del segle XX, les salines eren la principal font d'ocupació dels habitants de la ciutat. Una profunda transformació tecnològica, i no tant el declivi de la indústria, ha reduït la plantilla a unes 160 persones.

En la vida econòmica de la ciutat té gran importància l'especulació immobiliària. En dues dècades Torrevella ha passat de ser un tranquil poble en el qual venien treballadors d'altres parts del país o d'Europa en la seva època de vacances, a una ciutat on la construcció és un dels principals factors de creixement econòmic. Aquesta evolució va generar un creixement demogràfic, passant dels 13.000 veïns censats a principis dels 80 als més de cent mil actuals.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Escut històric usat per l'Ajuntament i no oficialitzat.
Resultats electorals de Torrevella, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Pedro Hernández Mateo 11.675 15 48,03
Partit Socialista del País Valencià Ángel Sáez Martínez 4.662 6 19,18
Alternativa Popular de Torrevieja Manuel Domingo Soler Torregrosa 3.526 4 14,50
Els Verds del País Valencià José Manuel Dolón García 2.251 2 9,26
Esquerra Unida del País Valencià 1.179 - 4,85
Altres 1.016 - 4,14
En blanc 258 - 1,1
Total 24.567 27
Els dos últims alcaldes de Torrevella: Eduardo Dolón Sánchez (a l'esquerra) i Pedro Hernández Mateo (a la dreta).
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rosa Mazón Valero PSPV-PSOE
1983 - 1987

Rosa Mazón Valero
Joaquín García Sánchez

PSPV-PSOE
1987 - 1991

Joaquín García Sánchez
Pedro Ángel Hernández Mateo

PSPV-PSOE
PPCV

1991 - 1995 Pedro Ángel Hernández Mateo PPCV
1995 - 1999 Pedro Ángel Hernández Mateo PPCV
1999 - 2003 Pedro Ángel Hernández Mateo PPCV
2003 - 2007 Pedro Ángel Hernández Mateo PPCV
2007 - 2011 Pedro Ángel Hernández Mateo PPCV
Des del 2011 Eduardo Dolón Sánchez PPCV

Corrupció política[modifica | modifica el codi]

En els últims anys l'ajuntament de Torrevella s'ha vist involucrat en diferents casos de corrupció:

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Església de la Inmaculada Concepció
  • Església de la Immaculada Concepció. Aixecada en 1789 i reconstruïda en 1844 aprofitant les pedres de la vella torre que donava nom al poble. D'estil neoclàssic, allotja diferents obres d'art.
  • Església de Nostra Senyora del Rosari, de la Mata construïda l'any 1772.
  • Església del Sagrat Cor. Construïda en 1971 sobre una antiga ermita de 1921.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Plaça de l'Embarcador de la Sal. Complex d'origen romà on encara es poden observar els diferents elements necessaris per a la preparació i comerç del garum, salaó del peix, molt apreciat pels romans i pels actuals habitants d'aquestes terres. En la mateixa plaça es troba la Torre de la Mata, del segle XIV, restaurada en 1982.
  • Torre del Moro o Cap Cerver, o Torre Cervera. És un dels símbols de la ciutat que es troba inclòs en el seu escut. La planta és redona i la seua estructura és cilíndrica, amb accés interior a través d'una escalinata en espiral que arriba fins a la seua part superior. Després de múltiples restauracions, l'actual monument reproduïx exactament l'estructura primitiva que s'usava com a torre defensa.
  • Torre la Mata. Les investigacions determinen que a l'origen no va ser només un lloc de sentinella i que podria tindre funcions defensives a causa de l'aparició d'un mur de protecció contigu. El seu principal objectiu era la vigilància i seguretat de l'era de la Sal de La Mata i del moll d'embarcament.
  • Monuments a l'Home del Mar. Inaugurat el 10 de maig de 1975 i esculpit pel català Josep Ricart i Maimir. Gran símbol de Torrevella que representa l'homenatge a l'home del mar de Torrevieja. Amb la remodelació del passeig Marítim Juan Aparicio, el monument va ser traslladat uns metres des de la seua original ubicació, per a integrar-se en el nou paisatge urbà.
  • Casino. Edifici de 1896. Es troba en primera línia de la costa, en ple centre de la ciutat. És un edifici modernista de principis del segle XX, amb el seu cèlebre saló d'estil neonazarí.
  • Pont. Sobre l'Acequión, de 1482.
  • Antiga Estació de Ferrocarril. En desús i convertida en complex cultural.
  • Submarí S61 Delfín. Vaixell de l'Armada reconvertit en museu flotant.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Centre de visitants del Parc Natural de les Llacunes de Torrevella i la Mata
  • Llacunes de la Mata i Torrevella. És un parc natural, declarat el 1989, on des de tempcs ancestrals s'ha desenvolupat una important activitat salinera i que conserva rellevants valors naturals.
  • Parc del Molí de l'Aigua. El seu nom prové de l'antiga extracció d'aigua d'este paratge en un aqüífer ja esgotat. Amb una extensió de més de 500.000 m², és el sistema de dunes fòssils més ampli i millor conservat de la localitat. La seua vegetació està principalment formada per pi blanc i pinyoners, fruit de repoblacions per a fixar les dunes, així com diverses plantes com el borró, roja de mar, clavellina de platja, entre altres. En el seu interior hi ha una xarxa de camins per als amants del senderisme. Ha estat protegic com Paratge Natural Municipal.

Cultura, gastronomia, tradicions i esports[modifica | modifica el codi]

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Museu del Mar i de la Sal. En instal·lacions provisionals a l'espera de la seua definitiva ubicació en Les Eres de la Sal, conjunt històric monumental que data de 1777 i que fou utilitzat fins fa poques dècades com a embarcador i magatzem de la sal.
  • Museu de Setmana Santa "Tomás de Valcàrcel".
  • Museu Maestro Ricardo Lafuente. Dedicat al mestre Ricardo Lafuente Aguado director del cor i orquestra Salinas de Torrevieja i creador de nombroses havaneres.

Música[modifica | modifica el codi]

En l'àmbit de la música, Torrevella és coneguda per la tradició de les havaneres, que fou importada pels torrevellencs que comerciaven amb Cuba, antiga colònia espanyola. Ricardo Lafuente Aguado és un dels autors més destacats en aquest gènere, que cada any congrega a moltes corals al Certament Internacional d'Havaneres i Polifonia, celebrat des de 1955. La Coral Francisco Vallejos, fundada el 1954, és la més representativa de les que interpreten l'havanera a Torrevella.

També gaudeix de merescuda fama la Unión Musical Torrevejense, amb més de cent anys d'història. De recent creació és l'orquestra de càmera de l'Associació Musical i Cultural Ars Ætheria.

Literatura[modifica | modifica el codi]

També és molt important el Premi de Novel·la Ciutat de Torrevella, que ja duu sis edicions, el segon, després del Premi Planeta de major quantia econòmica per al guanyador, uns 360.000 €.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El plat típic per excel·lència és l'arròs amb pèsols i aladroc, amb el brou del qual preparen el caldero, variant autòctona de l'arròs a banda; altres dinars torrevellers són els guisats amb bacallà, bonítol, cavalla i altres peixos; calamar de potera, polp "en sangochao" i polp sec. També hem comentat l'afició local als fruits de la mar en salaó.

Esports[modifica | modifica el codi]

La institució esportiva més important de Torrevella és el club Handbol Torrevella, que competeix a la lliga ASOBAL, amb uns 1.400 socis i competeix al Pavelló Infanta Cristina amb una capacitat per a 4.500 espectadors.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Gegants i capgrossos a Torrevella
  • Carnestoltes. Aquesta festivitat reuneix a gran quantitat de visitants per la vistositat i l'enginy dels vestits i les disfresses de què participen en les diferents desfilades. Se celebra el darrer cap de setmana de febrer, una setmana abans però, se celebra l'anomenat precarnestoltes de manera més informal.
  • Setmana Santa. Les catorze confraries participen de forma activa en les processons que comencen el Dijous Sant, data en què, a partir de les 11 de la nit, l'única llum que il·lumina el municipi és la que procedix dels ciris dels natzarens. El Diumenge de Resurrecció, la processó comença a les huit del matí quan la imatge de La Inmaculada Concepció, de dol, es troba amb el Santíssim Sagrament.
  • Fira de Maig. El darrer cap de setmana de maig se celebra una fira seguix l'estil de la Fira d'Abril sevillana. En el recinte portuari s'ubiquen les casetes a què acudixen més de tres-cents mil festers amb el vestit típic andalús per a ballar sevillanes o gaudir del fino de Torrevella. Les activitats es complementen amb els passos de cavalls, els enganxalls i degustacions de productes típics.
  • Festes Patronals. Les festes en honor a la Puríssima, patrona de la localitat des de 1789, se celebren en dos vessants. D'una part, els actes religiosos, entre els quals destaca la processó amb la imatge de la santa i l'ofrena floral. D'altra banda, s'organitzen diferents actes lúdics durant estes dates com a esdeveniments esportius o cercaviles amb la participació de gegants i nans, dolçaines o tambors. De l'1 al 8 de desembre.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. (castellà) José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]