Torrey Canyon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Torrey Canyon va ser el primer dels grans superpetroliers, capaç de transportar una càrrega de 120.000 tones de petroli i amb una mida de gairebé 300 m de eslora. El Torrey Canyoni es va enfonsar al sud de la costa d'Anglaterra el 1967, provocant un desastre ambiental molt important.

Va Ser construït als Estats Units el 1959, amb una capacitat original de 60.000tm, però augmentada a 120.000tm més tard al Japó. En el moment de l'accident era propietat de Barracuda Tanker Corporation, una subsidiària de la Union Oil Company de Califòrnia, sota control de British Petroleum.

El seu últim viatge va partir de Mena AL-Ahmadi, Kuwait, el 19 de febrer de 1967 amb una càrrega completa de petroli, i va arribar les Illes Canàries el 14 de març. Des d'allí, va continuar la seva ruta cap a Milford Haven.

El 18 de març de 1967, per culpa d'un error de navegació, el Torrey Canyon va encallar prop de les Illes Scilly, provocant un dels majors desastres ambientals en les costes d'Anglaterra i França.

Aquest va ser el primer gran abocament de cru, pel qual no havia cap planificació a seguir. Es van escometre diversos intents de reflotar el vaixell sense èxit i un membre de l'equip de salvació va morir. Els intents d'utilitzar productes químics per a contenir el petroli van tenir també poc èxit, a causa de la seva fragilitat en alta mar. En un esforç per incendiar el petroli del buc i reduir el cru abocament, el vaixell va ser bombardejat amb napalm i altres explosius.

Al voltant de 180 km de costes angleses i 80 km de costes franceses van ser contaminades, i van morir unes 15.000 aus marines aproximadament, al costat d'una enorme quantitat d'organismes marins en els 380 km² en què es va dispersar la taca de petroli. Major encara va ser el dany causat per l'ús de detergents per a intentar controlar la taca. Más de 10.000 tm de substàncies químiques van ser utilitzades sobre el petroli per a emulsionar-lo i recollir-lo.

Aquest desastre va conduir a una profunda reestructuració de les normes internacionals de navegació, sobretot referent a la responsabilitat civil de les companyies i a la prevenció de desastres ambientals del mateix tipus.