Torroella de Montgrí
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | Torroellenc, Torroellenca | ||||
| Superfície | 65,61 km² | ||||
| Altitud | 31 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
11.385 hab. 173,53 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 510540 4654560(i) | ||||
| Organització Entitats de població |
2 |
||||
| Codi territorial | 171997 |
||||
| Agermanament | San Juan del Sur (Nicaragua) Torrelles de la Salanca (Rosselló) |
||||
| Web | |||||
Torroella de Montgrí és una vila i municipi de la comarca del Baix Empordà.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Estartit, l' | 2.892 |
| Torroella de Montgrí | 7.336 |
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
El nucli de Torroella es troba a la plana empordanesa, al peu del massís del Montgrí a la riba nord del riu Ter. La plana que pertany al municipi havia format fins al segle XVIII l'estany de Torroella fins que fou dessecat.
Al nord-oest del seu territori es troba el nucli de Sobrestany. El seu nom recorda l'antic pas del riu Ter pel nord del massís del Montgrí.
El nucli de l'Estartit, poble agregat administrativament a Torroella, ha sol·licitat la independència administrativa de Torroella en els darrers anys essent denegat, sol·lució no exempta de controvèrsia. L'origen etimològic de l'Estartit probablement prové de la contracció de Es Ter Petit, i encara avui es conserva un petit rec que desemboca al mar prop de la platja dels Griells.
[modifica] Història
No hi ha dades històriques sobre l'enclavament de Torroella (Torrocella) fins el 888 en un document es que citen també les poblacions d'Ullà (Olianus) i Bellcaire d'Empordà, amb tot la zona sud del massís del Montgrí sembla haver estat ocupat durant l'època romana amb diverses vilae amb continuïtat històrica entre els segles I aC fins al VII dC (Vil·la del camp de la Gruta). L'especulació que el nucli de Torroella derivi d'una d'aquestes vil·les, tot i la manca de proves arqueològiques o documentals que avalin l'ocupació del lloc, no és inversemblant.[2]
En època medieval el nucli original comprenia una sellera al voltant del que és avui el Palau Lo Mirador, pertanyent contemporàniament a la família Robert (comtes de Torroella per ordre d'Alfons XIII); i de l'església de Sant Genís, llavors un temple més petit i perdut per l'incendi a finals del segle XIII i les successives reformes i modificacions. La vila passa sota poder reial per una permuta del 1272 entre el comte Dalmau de Rocabertí cap a Pere III i d'aquesta manera a poder reial[3]
Durant l'època medieval la vil·la adquireix progressivament població (el 1332 el Batlle General de Catalunya concedeix la llicència del segon forn de pa) i té un rol important en la unificació dels comtats catalans, essent l'inici de la construcció de l'emblemàtic castell del Montgrí una mostra d'aquest conflicte així com de la seva sobtada finalització. Hi ha proves indirectes que avalen que altres nuclis col·laboraven de grat o per força al manteniment de les muralles de Torroella (Gualta, Fontanilles litigi entre 1361-1371, litigi de 1413).[4] El 1364 el rei Pere ven la baronia i el poble de Torroella al comte d'Empúries, però retorna com a possessió del rei el 1373, any en que s'autoritza la reconstrucció del pont sobre el riu Ter. En aquesta època l'atenció reial es centra en la vila essent la residència temporal de caça del rei Joan I. La sellera o vila vella s'expandí durant l'edat mitjana cap al sud seguint un tramat urbà en quadrícula envoltat per muralles amb només quatre portals: El de Santa Caterina (nord), el de Mar (oest), el del Ter o de Sant Josep (sud) i el d'Ullà (oest). D'aquest només ha perviscut el de Santa Caterina en l'interior d'una torre de base quadrada. A banda dels portals les muralles tenien adossades sis torres dues de base rodona (entre elles la Torre de les Bruixes a l'extrem nord-occidental) i quatre de base quadrada (entre elles l'esmentada del Portal de Santa Caterina al nord) [5] Aquesta configuració es mantingué estable fins al principi del segle XVIII, però durant el segle XIX s'hi obriren noves portes i s'enderrocaren diversos trams de muralles en un arrauxament de modernitat postulat per J. Pericôt.
Ja en època moderna la batalla de Torroella succeí el 27 de maig de 1694 en el decurs de la Guerra dels Nou Anys.
-
Palau Lo Mirador des del c. del Mar
-
Portal de Santa Caterina en la façana exterior.
-
Torre de les Bruixes.
[modifica] Llocs d'interès
- Castell del Montgrí, al cim del massís del Montgrí.
- Església parroquial de Sant Genís, notable edifici gòtic.
- Castell o palau de Torroella, medieval i reformat per Rafael Massó al començament del segle XX, avui Hotel Lo Mirador.
- Illes Medes.
- Pont sobre el Ter.
- Restes ben conservades de les muralles medievals.
- Les dunes continentals de sorra al sud-oest del Montplà.
- Cala Pedrosa i cala Ferriola.
- La Fundació Vila Casas, al Palau Solterra.
- La Fundació Mascort, a la Casa Galibern, del segle XIX.
- El Museu de la Mediterrània.[6]
- Capella de Sant Antoni, actualment convertida en sala d'exposicions municipal.
[modifica] Festes i tradicions
Hi ha mercat setmanal al carrer tots els dilluns.
La festa major i patronal de Sant Genís és el 25 d'agost.
La Fira de Sant Andreu se celebra l'últim cap de setmana de novembre, i és una de les fires més antigues de Catalunya amb més de 600 anys d'història.
[modifica] Fills i filles il·lustres
- Categoria principal: Torroellencs
(Ordenats per data de naixement)
- Guillem de Montgrí (~1200-1273), arquebisbe.
- Pere de Torroella (?-d 1475), poeta (no és segur que nasqués a Torroella de Montgrí).
- Narcís Julià (1657-1705).
- Benet Julià i Ros (1726-1787) monjo de Montserrat, organista i compositor.
- Anselm Viola i Valentí (1738–1798), monjo de Montserrat, organista i compositor.
- Pere Casellas i Coll (?-1863).
- Josep Costa i Hugas (1827-1881), guitarrista i compositor
- Joan Baptista Ferrer i Esteve (1832-1895), advocat i escriptor.
- Albert de Quintana i Combis (1834-1907), polític i escriptor.
- Primitiu Artigas i Teixidor (1846-1910), enginyer.
- Pere Coll i Rigau (1853-1918).
- Pere Rigau i Poch (1868-1909), anomenat Barretó, flabiolaire, director de cobla i compositor de sardanes.
- Vicenç Bou i Geli (1885–1962), compositor de sardanes.
- Joaquim Vallespí i Pòlit (1885-1961), trombó i compositor de sardanes.
- Albert de Quintana i de León (1890-1932).
- Josep Maria Boix i Rissech (1908-1980), instrumentista, compositor de sardanes i director de cobla.
- Joan Turró i Cabratosa, metge i naturalista.[7]
- Josep Vert i Planas, historiador local
- Lluís Pericot i Garcia, arqueòleg i prehistoriador.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Anton Roviras i Padrós Aproximació arqueològica a la zona del Montgrí en época Romana, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXIII, 1994, Girona- MCMXCTV
- ↑ Castells, Pedro. «Notas Históricas sobre la villa de Torroella de Montgrí, Castillo Roca Maura y Castillo el Mirador» (
PDF) (en castellà). Revista de Girona, Núm. 39 (1967), pàgs. 40-47 [Consulta: 8 març 2011]. - ↑ Els pergamins municipals Els papers del Montgrí Any: 1984 Núm. 3: Els pergamins municipals
- ↑ Pericôt, Joan. «Les portes de Torroella» (PDF). Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí (1969) [Consulta: 8 març 2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 124-125. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Joan Turró i Cabratosa a la Societat Catalana de Geografia
PDF[modifica] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de Torroella de Montgrí
- Can Quintana - Museu de la Mediterrània
|
|||||
