Tortuga careta

Tortuga careta
Exemplar d'Océanopolis (Brest, Bretanya)
Estat de conservació
En perill (UICN)
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Sauropsida Ordre: Testudines Subordre: Cryptodira Família: Cheloniidae Gènere: Caretta (Rafinesque, 1814) Espècie: C. caretta
Nom binomial
Caretta caretta (Linnaeus, 1758)
Sinònims
Caouana elongata (Gray, 1844) Chelonia caouana (Duméril, 1835) Chelonia caretta (Dyce, 1861) Chelonia multiscutata (Kuhl, 1820) Testudo caouana (Lacépède, 1788) Testudo caretta (Linnaeus, 1758) Testudo corianna (Gray, 1831) Testudo nasicornis (Lacépède, 1788) Thalassochelys caretta (Boulenger, 1886)

La tortuga careta o tortuga babaua (Caretta caretta) és un rèptil de l'ordre dels quelonis i de la família dels quelònids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània, on sempre havia estat molt abundant, tot i que actualment es troba en perill d'extinció.

Morfologia

Tortuga careta.

Els adults pesen de 65 a 107 kg i tenen una longitud de 82 a 109 cm. Els colors varien entre el cafè fosc i el groc ataronjat, dorsalment són de color crema. Les cries són de color cafè fosc. Tenen aletes de dues arpes especialitzades per nedar grans distàncies, i tenen el cap gran i arrodonit, semblant al de la tortuga verda. Tenen un bec molt gruixut. La closca sol ser llisa en els adults i una mica més aspre en els joves. La closca està normalment plena de paràsits.

• Talla: longitud màxima de la closca -distància en línia recta- 125 cm i comuna fins a 110 cm.
• Pes: màxim 159 kg i comú fins a 105 kg.
• Closca en forma de cor, més o menys, aplanat; l'amplada correspon a un 76% de la seva longitud.
• Cap bastant llarg (un 28% de la longitud de la closca) i ample, amb 2 parells de plaques prefrontals i un fort bec corni.
• Cinc parells de plaques laterals; el parell davanter al costat de la placa precentral; tres parells de plaques inframarginals sobre el plastró; dues formacions espinoses (pues) a cada una de les potes nedadores.
• Coloració del dors de la closca marró vermellós amb taques clares.
• Regió ventral (plastró) groguenc amb taques ataronjades difuses.

Subespècies

• Caretta caretta caretta (Linnaeus, 1758)
• Caretta caretta gigas

Alimentació

L'espècie és carnívora, s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins, que masteguen amb les seves grans i poderoses mandíbules. Com altres tortugues marines, les femelles retornen a dipositar els seus ous a prop de la mateixa platja on havien eclosionat. Al contrari d'altres tortugues de mar, la persecució del mascle i l'aparellament usualment no tenen lloc a prop de la platja d'anidament, fent-lo al llarg de les rutes de migració entre camins d'alimentació i d'aparellament.

Comportament

La tortuga careta és una espècie migradora, capaç de recórrer distàncies considerables, i té un fort sentit de l'orientació, és capaç de tornar a la platja on va néixer per desovar.

Reproducció

Cria de tortuga careta.

Tortuga careta fotografiada a una platja.

Per motius de reproducció pot formar concentracions de centenars d'individus. La maduresa sexual arriba cap als 10 anys, quan posseeix una longitud de 60 cm. L'aparellament es produeix usualment a la superfície, els mascles usen les seves dues arpes per aferrar-se al llom de les femelles. El període de reproducció és de maig a setembre. L'acoblament té lloc just abans de l'anidació i la posta té lloc des del mes d'abril fins al setembre a les platges mediterrànies de sorra fina de Turquia, Israel, Xipre, Illes Jòniques, illa de Lampedusa, Tunísia i Líbia.

També s'han documentat postes a les costes catalanes com ara a Premià de Mar, on el CRAM ha alliberat durant molts anys tortugues careta que havien estat recuperades en el seu centre. I a altres zones de la Península Ibèrica com a Vera (Almeria).

A la resta del món els nius solen dipositar-se en climes tropicals i subtropicals. Els llocs d'implantació preferits solen ser Brasil i Florida (Estats Units), i rares vegades a Austràlia. Normalment ponen a l'estiu depenent de l'hemisferi. Per niar les femelles migren grans distàncies des de les zones d'alimentació.

El buit per incubar els ous sol ser d'entre 25 i 50 cm. La posta (que es fa cada dues estacions) consisteix en un nombre de 64 a 198 ous. L'incubació dura entre 42 i 72 dies. Normalment, les tortugues babaues triguen menys d'una hora en fer la posta, i si són molestades tornen al mar sense fer-ho. Si la temperatura en el niu és de 32°C o major les cries seran femelles, mentre que si la temperatura és de 28°C o menor seran mascles, si la temperatura és de 30°C seran 60% femelles i 40% mascles. Dipositen una mitjana de 104 ous, d'un diàmetre de 4,5 cm i de 40 g de pes.

Distribució de Caretta caretta. Vermell: Zones més importants de posta. Groc: Altres zones.

Distribució geogràfica

La tortuga careta és molt cosmopolita, molt comuna a la Mediterrània i a la Mar Negra. Present tant a l'Atlàntic Oriental com a l'Occidental, a l'Oceà Índic i al Pacífic.

Aquesta espècie és la segona espècie més distribuïda mundialment i és una de les més explotades. Es distribueix per totes les costes del Pacífic de Sud-amèrica, de la Baixa Califòrnia i de Califòrnia, també s'han trobat a les illes japoneses d'Okinawa. S'han donat casos en que la tortuga va viatjar de San Diego (Califòrnia) fins al Japó. Hi ha informes de tortugues babaues a El Salvador i Panamà.

Aquestes tortugues poden viure en aigües més fredes que la tortuga verda. També es troben al Brasil i a la reserva de Cap Canaveral.

El mapa de distribució de la tortuga careta cobreix l'Atlàntic, el Pacífic, l'Oceà Índic i el Mediterrani

Estat de conservació

Aquesta espècie es troba en perill d'extinció; ha estat caçada durant segles per la seva carn i la seva closca. Actualment, són molestades pel turisme no organitzat i per les urbanitzacions costaneres. A Florida estan morint per la contaminació d'algunes badies o zones de l'oceà. Al Mediterrani es troba en perill d'extinció per culpa de la destrucció de les platges verges, la pesca accidental i la contaminació del mar, com ara les bosses de plàstic que la tortuga confon amb la seva presa preferida, la medusa, i que li causa la mort per asfíxia. El descens espectacular de la població de tortugues marines és la principal causa de la superpoblació de meduses al mar mediterrani.

Pesca

Es captura accidentalment amb tremalls, palangres i arts d'arrossegament.

És una espècie declarada protegida per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals (DOGC número 967, del 18 de març del 1988).

Observacions

Pot produir híbrids amb la tortuga carei (Eretmochelys imbricata) i la tortuga bastarda (Lepidochelys kempii).

Galeria

• 

  Esquelet

• 

  Dibuix

• 

  Cries

• 

  Posta d'ous

• 

  Petjades

• 

  Crani

Vegeu-ne també

• Tortuga marina
• Tortuga verda
• Tortuga carei
• Tortuga llaüt
• Tortuga olivàcia
• Tortuga bec de lloro
• Tortuga plana

Bibliografia

• Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 216.
• Bowen, B.W.; Abreu-Grobois, F.A.; Balazs, G.H.; Kamezaki, N; Limpus, C.J.; Ferl, R.J. (1995). "Trans-Pacific migrations of the loggerhead turtle (Caretta caretta) demonstrated with mitochondrial DNA markers" (PDF). Proc. Natl. Acad. Sci. USA 92 (9). doi:10.1073/pnas.92.9.3731. PMC 42035. Archived from the original on May 30, 2010. http://www.webcitation.org/5q7ftUKFD. Retrieved May 27, 2010.
• Committee on Sea Turtle Conservation, National Research Council (1990). Decline of the Sea Turtles: Causes and Prevention. The National Academies Press. ISBN 0-309-04247-X. Archived from the original on May 30, 2010. http://www.webcitation.org/5q7fwJPWd. Retrieved May 28, 2010.
• Conant, Therese A.; Peter H. Dutton, Tomoharu Eguchi, Sheryan P. Epperly, Christina C. Fahy, Matthew H. Godfrey, Sandra L. MacPherson, Earl E. Possardt, Barbara A. Schroeder, Jeffrey A. Seminoff, Melissa L. Snover, Carrie M. Upite, and Blair E. Witherington (August 2009) (PDF). Loggerhead Sea Turtle (Caretta caretta) 2009 Status Review Under the U.S. Endangered Species Act. Loggerhead Biological Review Team. Archived from the original on May 30, 2010. http://www.webcitation.org/5q7g11rLP. Retrieved May 27, 2010.
• Dodd, Kenneth (May 1988). "Synopsis of the Biological Data on the Loggerhead Sea Turtle Caretta caretta (Linnaeus 1758)" (PDF). Biological Report 88 (14) (FAO Synopsis NMFS-149, United States Fish and Wildlife Service): 1–83. Archived from the original on May 30, 2010. http://www.webcitation.org/5q7gA7N3M. Retrieved May 27, 2010.

Enllaços externs

• Informació sobre la tortuga babaua als Països Catalans. (català)
• Fotografies i informació de la tortuga careta. (català)
• Projecte de reintroducció de la tortuga careta a Almeria (Espanya)
• Estudi sobre la tortuga careta de la província de Mulga a Turquia. (anglès)
• Distribució i ecologia de la tortuga babaua. (castellà)
• Dades sobre el comportament i la reproducció de la tortuga careta. (castellà)
• Fotografies i vídeos de la tortuga careta. (anglès)
• Descripció i hàbitat de la tortuga careta. (anglès)
• Il·lustracions i informació de la tortuga careta. (italià)
• Conservació de la tortuga careta a Sicília. (italià)
• Conservació de la tortuga careta al Brasil. (portuguès)
• Conservació de la tortuga careta de l'Atlàntic. (anglès)
• Loggerhead turtle found on Cornish beach (anglès)
• Informació sobre la tortuga babaua de Grècia. (anglès), (alemany), (grec) i (italià)
• Marine Turtle Specialist Group (1996). Tortuga careta. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 28 de febrer del 2008. (anglès)