Tortuga d'estany
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Emys orbicularis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
 |
||||||||||||||
La tortuga d'estany (Emys orbicularis) és una tortuga d'aigua de la família dels emídids (emydidae), és la tortuga d'aigua autòctona de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i de gran part d'Europa i del nord d'Àfrica. Juntament amb la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) és la tortuga d'aigua autòctona dels Països Catalans i es troba en un estat de conservació de perill d'extinció per culpa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
Closca de fins a 30 centímetres de llargada, arrodonida, fosca, de color gris, verdós o negre, amb taqques i línies grogues. Compta amb 5 plaques vertebrals i 4 plaques costals, a vegades dividides o fragmentades. Cua llarga. Pot pesar fins a 1.600 grams.
[modifica] Biologia
Hivernant a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Després de l'aparellament, la femella pon de 4 a 15 ous en un forat a la vora de l'aigua, que recobreix primerament amb secrecions de les glàndules anals (que mantindran la humitat dels ous mentre aquests encara siguin tous) i després de terra. L'eclosió dels ous es produeix entre dos i tres mesos després de la posta.
La longevitat de les tortugues d'estany pot superar els 100 anys, i la seva maduresa sexual arriba als 12 anys en el cas dels mascles i als 18 en el cas de les femelles.
Carnivora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cucs, petits crustacis, petits peixos, sangoneres, etc.
[modifica] Hàbitat i distribució
Les tortugues d'estany viuen en aigües tranquil·les amb abundant vegetació, com llacs, estanys, aiguamolls o canals.
La seva àrea de distribució és Europa, Àsia i el nord-oest d'Àfrica.
[modifica] Subespècies
- Emys orbicularis capolongoi (tortuga d'estany de Sardenya)
- Emys orbicularis colchica
- Emys orbicularis eiselti
- Emys orbicularis fritzjuergenobstii
- Emys orbicularis galloitalica (tortuga d'estany d'itàlia)
- Emys orbicularis hellenica (tortuga d'estany de l'oest de Turquia)
- Emys orbicularis hispanica (tortuga d'estany de la península ibèrica)
- Emys orbicularis iberica (tortuga d'estany de la vall de kura)
- Emys orbicularis lanzai (tortuga d'estany de Còrsega)
- Emys orbicularis luteofusca (tortuga d'estany de la Turquia central)
- Emys orbicularis occidentalis (tortuga d'estany del nord d'Àfrica)
- Emys orbicularis orbicularis (tortuga d'estany comuna d'Europa)
- Emys orbicularis persica (tortuga d'estany de l'est)
- Emys orbicularis orientalis (tortuga d'estany càspica)
[modifica] Amenaces
La destrucció del seu hàbitat i la competència d'espècies tropicals introduides (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga d'estany una espècie vulnerable segons la llista vermella de la UICN.
Per aquest motiu, gaudeix d'una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.
[modifica] Referències
- ↑ Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group (1996). Emys orbicularis. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN, 2006. UICN 2006. Consultat el 11 de maig del 2006.
