Tortuga de rierol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tortuga de rierol
Mauremys leprosa, femella adulta procedent d'Espanya
Mauremys leprosa, femella adulta procedent d'Espanya
Mauremys leprosa al riu Tiétar, Àvila
Mauremys leprosa al riu Tiétar, Àvila
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Testudines
Subordre: Cryptodira
Superfamília: Testudinoidea
Família: Geoemydidae
Subfamília: Geoemydinae
Gènere: Mauremys
Gray, 1869
Espècie: M. leprosa
Nom binomial
Mauremys leprosa
(Temminck & Schlegel a Siebold, 1835)
Sinònims

Mauremys caspica sbsp. leprosa[1] , Clemmys caspica

La tortuga de rierol [2] (Mauremys leprosa) és una espècie de tortuga d'aigua de la família Geoemydidae. Durant un temps fou considerada una subespècie de Mauremys caspica.[3] Juntament amb la tortuga d'estany és una de les espècies de tortuga aquàtica autòctones de la península ibèrica. D'hàbits depredadors també ingereix aliment d'origen vegetal i només surten de l'aigua per a prendre el sol. Viu en aigües continentals de rius i pantans. Es troba en un estat de conservació de perill d'extinció per culpa de la degradació del seu hàbitat i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles vermelles o la tortuga d'orelles grogues.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Té una closca de color verd terrós o marró i una longitud mitjana de 15 cm., encara que en captivitat pot superar els 20 cm. És aplanada, amb la quilla vertebral lleugerament marcada. El plastró és groc, de vegades amb taques negres. També té línies ataronjades o vermelloses al coll. Schweigger va descriure aquesta espècie el 1812, el qualificatiu de leprós és perquè els primers exemplars que va examinar eren vells i presentaven sutures infectades en les closques que feien recordar a una mena de lepra entre les escates. Aquestes tortugues solen tenir un aspecte molt desgastat i brut que reforça aquest nom: solen créixer algues sobre la closca i solen tenir la closca i la pell desgastades, igual que la pell. A més els exemplars juvenils solen tenir taques ataronjades o vermelloses en escuts i potes, que poden recordar a ulceracions.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Hàbitat de la tortuga de rierol

Es troba de forma natural a la major part de la península ibèrica, on hi ha poblacions importants en llocs com el Pla de Tudela al Cap de Creus, el sud de França i a l'Àfrica del Nord (Marroc, Algèria i Tunísia), però és especialment comuna al sud peninsular. La destrucció del seu hàbitat i la competència d'espècies tropicals introduïdes (com la tortuga de Florida) fan de la tortuga de rierol una espècie vulnerable segons la llista vermella de la UICN. Per aquest motiu, gaudeix d'una protecció especial per part de la Unió Europea pel Conveni de Berna. Queda totalment prohibida la captura de tortugues salvatges, la destrucció i la degradació del seu hàbitat.

Com totes les tortugues d'aigua és una tortuga carnívora, s'alimenta sobretot de granotes, tritons, cargols, insectes, cucs, petits crustacis, petits peixos, sangoneres, etc.

Hivernant a partir de primers de novembre, reprèn l'activitat al març, quan comença el període de reproducció. Presenta dimorfisme sexual. Les femelles tenen la cua més petita, el plastró pla i són més grans. Els mascles tenen les ungles del davant més llargues i tenen el plastró còncau, són molt agressius i persegueixen les femelles mossegant-les i fins i tot les poden arribar a matar. Les femelles ponen entre maig i juny dues o tres postes, i enterren de tres a quinze ous per posta que s'incuben amb la temperatura del sòl. La clova és dura i les mares els enterren en sòls tous. Quan desclouen, les cries solen mesurar entre dos i tres centímetres.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]