Tortuga gegant de les Galápagos
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Geochelone nigra (Quoy i Gaimard, 1824) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Geochelone elephantophus |
||||||||||||||
La tortuga gegant de les Galápagos o simplement tortuga de les Galápagos (Geochelone nigra) és una espècie de tortuga de la família Testudinidae, endèmica de les Illes Galápagos. De grans dimensions, alguns individus arriben a 300 kg de pes i mesuren gairebé dos metres de longitud. Juntament amb la tortuga gegant d'Aldabra (Geochelone gigantea) de les Seychelles, són les tortugues més grans del món.
Les tortugues de les Galápagos són herbívores i s'alimenten d'herbes, fruites, fulles i cactus, encara que també mengen carronya quan tenen l'oportunitat i fins i tot cadàvers d'altres de la seva mateixa espècie. Són animals extremadament lents que es mouen a una velocitat de 0,25 km / h. La població actual de tortugues de les Galápagos està estimada en prop de 15.000 exemplars, tot i que 250.000 vivien a les illes abans de la colonització espanyola. Les illes amb les majors poblacions de tortugues són l'illa Isabela i l'Illa Santa Cruz.
Alguns individus són sedentaris, mentre que a altres sembla agradar la idea de desplaçar-se, de manera que exploren nous territoris. No obstant això totes han de refugiar-se en les hores més càlides, posant-se a l'ombra d'un arbre, entre arbustos o submergint-se en tolls d'aigua fangosa, la que per cert li treu els paràsits. De vegades les tortugues estiren el seu coll i les extremitats, en un posat que crida als ocells a apropar-se i alimentar-se dels seus paràsits. Davant coses desconegudes, aquesta espècie sol acostar-se, olorar i després mossegar l'objecte del seu interès
Taula de continguts |
Subespècies [modifica]
Es suposa que abans de l'arribada dels primers visitants humans, devia haver-hi 15 subespècies de tortuga gegant de les Galápagos, però actualment només en queden 11: cinc a l'illa Isabela i les altres sis Santiago, Santa Cruz, San Cristóbal, Pinzón i Española. La subespècie que estava present a Pinta, s'extingí en morir-se l'únic mascle que en quedava viu.[1]
Les característiques morfològiques de la gran closca òssia de les tortugues de les Galápagos varien d'acord amb l'ambient de cada illa. Aquesta variabilitat permet subdividir l'espècie en subespècies, llistades a sota, cadascuna característica d'una illa, o d'una part d'ella. Aquesta diversitat morfològica va ser reconeguda per Charles Darwin, durant la seva visita a l'arxipèlag el 1835, i li va servir com un dels arguments per sustentar la seva teoria de l'evolució de les espècies.
Depenent de l'hàbitat en què habitin aquestes subespècies es poden reconèixer tres formes bàsiques en la closca que es relacionen amb la manera de vida de les tortugues. Una closca amb forma de cúpula és característica de les tortugues gegants que habiten en ambients humits, com a l'illa Santa Cruz o en alguns volcans de l'illa Isabela. Aquesta forma els permet desplaçar-se entre la densa vegetació sense quedar atrapades entre les branques. Les tortugues de closca amb forma de cadira de muntar pertanyen a hàbitats desèrtics i amb poca vegetació, a més tenen una elevació en la part frontal aquest, que els permet estirar el coll més que a la resta de les tortugues i així alimentar-se de les fulles altes dels arbusts i de les pales dels cactus. El tercer tipus de closca té característiques intermèdies dels dos anteriors.
Les 11 subespècies són:
- Geochelone nigra abingdoni (extinta)
- Geochelone nigra becki
- Geochelone nigra chathamensis
- Geochelone nigra darwini
- Geochelone nigra ephippium
- Geochelone nigra phantastica (extinta)
- Geochelone nigra galapagoensis (extinta)
- Geochelone nigra guntheri
- Geochelone nigra hoodensis
- Geochelone nigra microphyes
- Geochelone nigra porteri
- Geochelone nigra vandenburghi
- Geochelone nigra vicina
- Geochelone nigra wallacei (extinta)
Bibliografia [modifica]
- Ebersbach K. (2001): Zur Biologie und Haltung der Aldabra-Riesenschildkröte (Geochelone gigantea) und der Galapagos-Riesenschildkröte (Geochelone elephantopus) in menschlicher Obhut unter besonderer Berücksichtigung der Fortpflanzung. - Dissertation, Tierärztliche Hochschule Hannover
- C. H. Ernst, R. W. Barbour (1992): Turtles of the World. New York City, ISBN 1-56098-212-8
- C. H. Ernst, R. G. M. Altenburg, R. W. Barbour (1999): Turtles of the World, Win/MAC CD , ISBN 3-540-14547-8
- M. Pfeiffer (2000): Langzeituntersuchungen zum Fortpflanzungsgeschehen bei Aldabra- und Galapagos-Riesenschildkröten (Geochelone gigantea und Geochelone elephantopus) anhand von Steroidanalysen im Kot und Verhaltensbeobachtungen, Dissertation, Universität Zürich , IDN 960035389
- Poznik Claudia (2002): Schutzprogramme für die Galápagos-Riesenschildkröten (Geochelone nigra,QUOY und GAIMARD 1824) auf Isabela. - TESTUDO (SIGS), 11(2)
- P. C. H. Pritchard (1996): The Galapagos Tortoises: Nomenclatural und Survival Status, Chelonian Research Monograph No. 1 Chelonian Research Foundation, Leominster (USA), ISBN 0-9653540-0-8
Referències [modifica]
- ↑ «Adéu a Solitari George, l'última tortuga de la seva espècie». El Periodico, 25 juny 2012. [Consulta: 25 juny 2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tortuga gegant de les Galápagos |
- ARKive – images and movies of the Galápagos giant tortoise (Geochelone spp.)
- American Museum of Natural History, Galápagos Giant Tortoise webpage
