Tot sobre Eva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
All About Eve
Tot sobre Eva
Bette Davis in All About Eve trailer.jpg
Bette Davis interpretant Margo Channing

Fitxa tècnica
Direcció: Joseph L. Mankiewicz

Producció: Darryl F. Zanuck

Guió: Joseph L. Mankiewicz

Música: Alfred Newman

Protagonistes: Bette Davis
Anne Baxter
Gary Merrill
George Sanders
Hugh Marlowe
Celeste Holm
Thelma Ritter

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1950
Gènere: Drama
Duració: 138 min.
Idioma original: anglès

Pàgina sobre “All About Eve a IMDb

Valoracions
IMDb 8.4/10 stars
FilmAffinity 8.6/10 stars
Anne Baxter en el paper d'Eve Harrington
Celeste Holm com a Karen
George Sanders com a Addison DeWitt
Gary Merrill com a Bill Samson

Tot sobre Eva (títol original en anglès All About Eve)[1] és una pel·lícula estatunidenca de 1950, escrita i dirigida per Joseph L. Mankiewicz a partir del relat curt The Wisdom of Eve de Mary Orr. Bette Davis interpreta a Margo Channing, actriu de Broadway, i Anne Baxter interpreta a Eva Harrington, una jove admiradora que apareix en la vida de Channing, amenaçant la seva carrera artística i la seva vida personal. Gary Merrill, George Sanders, Hugh Marlowe, Celeste Holm i Thelma Ritter també apareixen en la pel·lícula. La pel·lícula representa una de les primeres aparicions importants de Marilyn Monroe.

Tot sobre Eva va ser candidata en 14 categories als premis Oscar, guanyant-ne sis, incloent el de millor pel·lícula. També ha estat seleccionada per a conservació pel National Film Registry dels Estats Units.

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Després de presentar-se a Margo Channing (Bette Davis), famosa i temperamental estrella de teatre a la qual assegura admirar, Eve Harrington (Anne Baxter), una jove amb ambicions teatrals, és contractada com a secretària i acompanyant de Margo. L'autor teatral Lloyd Richards (Hugh Marlowe) i Karen (Celeste Holm), la seua encantadora dona, els quals han simpatitzat amb l'aparentment ingènua Eve, donen llur aprovació a aquest acord. Només Birdie Coon (Thelma Ritter), serventa de Margo i una dona que no té pèls a la llengua, sembla dubtar de la sinceritat d'Eve. A la festa de benvinguda a Bill Samson (Gary Merrill), el jove director amb el qual espera casar-se, Eve es mostra tan superficialment indispensable i tan atenta amb Bill que Margo, incapaç de contenir-se, la recrimina davant dels altres convidats: Max Fabian (Gregory Ratoff), el seu productor, el crític de teatre Addison DeWitt (George Sanders) i la seua amant, la senyoreta Casswell (Marilyn Monroe). Amb l'esperança d'allunyar Eve de la seua vida amb la major delicadesa possible, Margo aconsegueix que Max li doni una feina a la seua oficina. Promet també a Addison DeWitt que tindrà en compte a la senyoreta Casswell com a suplent seua i farà una lectura amb ella la setmana següent. Margo arriba massa tard per a escoltar la senyoreta Casswell i s'assabenta per Addison que Eve ha llegit en el seu lloc i ha aconseguit el lloc de suplent. Enfurismada, Margo reprèn amb vehemència Lloyd Richards i a Bill per conspirar en contra d'ella. Bill comprèn que Margo té gelosia d'Eve i trenca la relació sentimental que mantenia amb ella. Quan Karen s'assabenta de la rudesa de Margo, decideix donar-li una lliçó d'humilitat i conspira perquè Eve ocupi el seu lloc. L'endemà Addison lloa l'actuació d'Eve en la seua columna del diari, i a on ella concedeix també una entrevista que conté diverses observacions poc amables sobre les actrius ja madures que continuen fent papers de joveneta. Bill, que la nit anterior havia rebutjat les insinuacions d'Eve, corre al costat de Margo i es disculpa per no haver fet cas del seu judici sobre Eve. En una festa íntima per a celebrar el compromís matrimonial de Margo amb Bill, Eve es dirigeix a Karen per desmentir les declaracions de la columna d'Addison i tracta de fer-li xantatge perquè influeixi en Lloyd perquè aquest li doni el paper principal en la seua nova obra. Abans de pregar a Karen que li expliqui el que Eve li ha dit, Margo anuncia a Lloyd que pensa retirar-se i li demana que cerqui una altra actriu perquè protagonitzi la seua nova obra. Eve, que ha aconseguit el paper principal en la comèdia de Lloyd, li diu a Addison, poc abans de l'estrena a New Haven, que Lloyd pensa divorciar-se de Karen i casar-se amb ella. Addison li replica que ell està al corrent de tots els seus plans i coneix el seu més que dubtós passat, i afegeix que ella li pertany a ell i no pas a Lloyd. Després de ser aclamada com la millor actriu de l'any, Eve torna al seu hotel i troba una jove (Barbara Bates) adormida en una butaca. La noia assegura ésser una gran admiradora d'Eve i esmenta els seus desitjos d'ésser actriu. Eve, absorta en el seu propi triomf, no comprèn que l'està aguaitant una criatura que és com ella mateixa.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Obra mestra sobre el món del teatre de Broadway. Les seves 14 nominacions als premis de l'Acadèmia de Hollywood van marcar un rècord que fins ara només ha pogut ser igualat per Titanic. Va guanyar sis Oscars.[cal citació]

La pel·lícula està basada en l'experiència viscuda per l'actriu Elisabeth Bergner quan interpretava l'obra The Two Mrs. Carrolls entre 1943 i 1944, i que va contar a l'autora Mary Orr. En aquesta època, Bergner va conèixer a una jove admiradora a la qual va donar ocupació com assistenta i que, més tard, va intentar destruir la seva carrera. Orr va canviar lleugerament la història, permetent que al final l'admiradora li robés el paper protagonista a l'actriu. El 1949, Mankiewicz estava considerant fer una pel·lícula sobre una actriu de mitjana edat, quan va arribar a les seves mans la novel·la d'Orr. Amb l'ajuda del productor Darryl F. Zanuck, es va enrolar en la realització de la pel·lícula.[cal citació]

Per al paper principal, el de Margo Channing, es va pensar originalment en Claudette Colbert, qui fins i tot ja havia signat el contracte, però una lesió a l'esquena li va obligar a abandonar el projecte. Posteriorment, es va pensar en Susan Hayward, que va ser rebutjada per ser massa jove, i Marlene Dietrich, que va ser rebutjada per ser massa alemanya. Es va pensar llavors en Barbara Stanwyck, però no estava disponible en aquests moments. També es va pensar en Gertrude Lawrence, però quan el seu agent va suggerir "que estaria bé que Gertie s'assegués davant el piano i cantés", Mankiewicz la va rebutjar immediatament. És llavors quan Zanuck crida a Bette Davis, qui estava acabant el seu treball en L'egoista. Quan va acabar de llegir el guió, el qual li semblava un dels millors que havia llegit mai, va acceptar el paper. Per al paper d'Eva Harrington, es va pensar en Jeanne Crain però es va quedar embarassada, el que li va obligar a deixar la pel·lícula. Anne Baxter, qui havia guanyat recentment l'Oscar a la millor actriu secundària per El tall de la navalla, va ocupar el seu lloc.[cal citació]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • "Anem de seguida al gra, Tot sobre Eva, estrenada ahir al Roxy Theater, és, probablement, la pel·lícula més intel·ligent, més devastadora, més adulta i més culta mai rodada sobre alguna cosa relacionada amb l'escenari teatral de Nova York. És també un dels millors films d'aquest any o de qualsevol altre any recent, un comentari espurnejant i viu, brillantment escrit i magníficament interpretat, sobre una de les nostres institucions més respectades, sofisticades i erudites, el teatre clàssic. I només per demostrar que encara no he acabat els superlatius, Tot sobre Eva és també una pel·lícula en la qual Bette Davis ofereix la millor interpretació, la més emotiva i la més perceptiva que hagi mostrat a la pantalla. Incloent-hi la de Captius del desig ... Tenen vostès la meva paraula: Tot sobre Eva és un dels grans films del nostre temps."[4]
  • "Bette Davis, durant gairebé dues dècades una de les nostres més grans actrius i pitjors intèrprets, s'ha tret per fi de sobre la seua fórmula lacrimògena i demostra la viva i imparable força que posseeix. El seu paper és el d'una actriu teatral en els seus darrers anys d'activitat, i l'interpreta amb un humor sarcàstic tan malvat que suggereix que la senyoreta Davis deu haver odiat aquest personatge per sobre de tots els altres. Hi ha, a més, una sàvia compenetració amb la dama en qüestió, que acaba per aconseguir que el públic idolatri per igual al personatge i a Bette."[5]

Premis i nominacions[6][modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Títol en català a Ésadir.cat
  2. «Tot sobre Eva». The New York Times.
  3. Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-473-0470-1. Pàgs. 129-131.
  4. Fragment d'un article del New York Morning Telegraph recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994, ISBN 84-473-0470-1. Pàg. 131).
  5. Fragment d'un article del New York World-Telegram recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994, ISBN 84-473-0470-1. Pàg. 131).
  6. «premis Tot sobre Eva». The New York Times.
  7. Bette Davis a Los Angeles Times (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tot sobre Eva Modifica l'enllaç a Wikidata