Touat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cerimònia religiosa en un ksar típic

Touat o Tuat (àrab Twat o Tuwat) és una regió del sud-oest d'Algèria. Hi ha nombrosos hipòtesis sobre el nom, cap prou satisfactòria. Els seus límits es situen entre el Gran Erg Occidental al nord, l'Erg Chech a l'oest, el Tanenezrouft al sud-oest, i l'altiplà del Tadmaït al sud-est. és un territori amb minses pluges, forta evaporació i escassa vegetació; la flora està adaptada al clima. Tot i així no és un desert i fins i tot és una regió poblada amb nombrosos ksars (localment gsar i plural gsur) de entre 100 i 200 habitants, una mena d'oasis amb un nom únic (Timmi, Tamentit, Bouda,Tsabit etc.). La població, els twati, acumula en els ksars els productes i hi comercia amb altres tribus o comunitats (abans quan passaven les caravanes i modernament a través de comerciants); els palmerars asseguren la producció a petita escala. La població està formada per zenetes berbers (descendents dels gètuls) els més antics, els jueus i els àrabs. Els jueus van arribar el 118 procedents de Cirenaica, expulsats per Trajà i van viure en pau fins que foren perseguits pel predicador Abd al-Karim al-Marghili vers 1490 (tot i l'oposició dels fuhaka locals) i només van deixar el seu substrat. Els àrabs van arribar al segle XIII, sent pastors Banu Makil iemenites.

Oasis de Timmimoun

Història[modifica | modifica el codi]

Els Maghrawa i el Banu Ifran hi van trobar refugi en algun moment quan fugien del poder almohade al segle XII. Ibn Battuta hi va passar el 1353 i és el primer que l'esmenta pel seu nom. Abu Ali, fill del sultà marínida Abu-Saïd Uthman ibn Yaqub (1310-1331) va sotmetre la regió al primer quart del segle, però sense continuïtat. En algun moment entre 1583 i 1588 el sultà Àhmad al-Mansur va dominar la regió i els oasis de Gourara; encara que nominalment la zona va restar sota sobirania marroquina, aquest domini fou totalment nominal. El territori va servir purament com a estació intermèdia d'esclaus, que paraven al Twat procedents del sud abans de ser portats més al nord. El comerç marítim, l'abolició de l'esclavatge i la modernització va acabar amb aquest negoci al segle XIX. El tractat de Lalla Maghnia de 1845 entre el Marroc i França no va resoldre la sobirania de Twat, Gourara i Tidikelt. El 1901 les tres àrees havien estat ocupades per l'exèrcit francès i la zona fou anomenada "Territoire des oasis sahariennes" (Territori dels Oasis Saharians).

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, X, 818 a 820.

Coord.: 27° 20′ 00″ N, 0° 13′ 00″ O / 27.33333°N,0.21667°O / 27.33333; -0.21667