Tour de França de 1928

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1928

Recorregut del Tour de França de 1928
Recorregut del Tour de França de 1928, amb inici i final a París, seguint el sentit contrari de les agulles del rellotge
Dades de la cursa
Edició XXII
Països França França
Data 17 de juny al 15 de juliol de 1928
Nombre d'etapes 22 etapes
Distància 5.476 km[1]
Temps del vencedor 192h 48' 58" (28,4 km/h)[2]
Palmarès
Guanyador Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) (Alcyon–Dunlop)
Segon Flag of France.svg André Leducq (FRA) (Alcyon–Dunlop)
Tercer Flag of Belgium.svg Maurice de Waele (BEL) (Alcyon–Dunlop)

El Tour de França de 1928 fou la vint-i-dosena edició del Tour de França i es disputà entre el 17 de juny i el 15 de juliol de 1928, sobre un recorregut de 5.476 km, distribuïts en 22 etapes.[1] La cursa fou guanyada pel luxemburguès Nicolas Frantz (Alcyon–Dunlop), a una velocitat mitjana de 28,4 km/h,[2] amb quasi una hora sobre el segon classificat, el francès André Leducq (Alcyon–Dunlop). Fins a 162 ciclistes van prendre la sortida, rècord de totes les edicions disputades fins aleshores.[3]

Amb aquesta victòria Frantz aconsegueix el seu segon Tour consecutiu, dominant la cursa de cap a fi. Amb tot, a manca de tres dies per l'arribada a París, en l'etapa entre Metz i Charleville, va patir una avaria mecànica que l'obligà a recórrer els darrers 100 km en una bicicleta molt més petita. Tot i perdre 28 minuts a la línia d'arribada va conservar el mallot groc.[4] L'equip Alcyon–Dunlop va demostrar la seva superioritat ocupant les tres primeres posicions en la classificació general i guanyant el trofeu al meu equip.[5]

El director del Tour, Henri Desgrange, va permetre als equips reemplaçar els ciclistes exhausts o ferits per nous ciclistes, per donar més oportunitats als equips més febles, però el resultat va ser l'oposat, per la qual cosa la idea fou abandonada ràpidament.[2]

Canvis respecte l'edició anterior[modifica | modifica el codi]

Al Tour de França de 1927 es va introduir el format de les contrarellotges per equip, en què els equips prenien la sortida separats per 15 minuts, per fer més competitives les etapes planes. Tot i que el resultat no fou satisfactori, la fórmula es va repetir el 1928, reduint la distància entre les sortides dels diferents equips a 10 minuts.[3]

Aquest format era beneficiós pels equips més potents, de manera que l'organització del Tour es va inventar una nova norma, amb l'objectiu d'ajudar els equips febles: als equips se'ls permetria substituir els ciclistes en començar la 12a etapa,[5] però aquests no serien vàlids per a la classificació general.

Una altra nova regla fou la introducció dels equips regionals. Els ciclistes foren separats en tres grups: hi havia 8 equips comercials, 9 equips regionals amb cinc ciclistes i els "touriste-routiers", sense equips.[6]

En moltes edicions les etapes de muntanya, especialment als Pirineus, havien decidit la cursa. Per reduir la importància d'aquestes etapes, l'organització del Tour va decidir modificar el recorregut de la primera etapa de muntanya, invariable des de 1913. L'Aspin i el Pèira Sorda foren eliminats del recorregut.[3]

Petons i flors per a Hubert Opperman després de la 6a etapa.

Participants[modifica | modifica el codi]

A diferència de les edicions de 1926[7] i 1927,[8] en què cap ciclista espanyol hi va prendre part, en aquesta edició hi va prendre part el valencià Salvador Cardona, enrolat a les files de l'equip Elwish-Wolber. [2] A banda, el català Marià Cañardo, aprofitant-se de la norma que permetia la substitució d'un ciclista a partir de la 12a etapa, va prendre la sortida a Marsella dins l'equip Fontan en substitució de Paul Lerme.[9][10][11]

Fruit de la internacionalització i el ressò creixent del Tour hi va prendre part un equip australo-neozelandès, patrocinat per Ravat.[12] L'equip estava liderat per Hubert Opperman, campió nacional australià en ruta diverses vegades. Aquest equip es va forjar gràcies després que el diari Melbourne Herald aconseguís enviar Opperman a córrer el Tour. El pla consistia en afegir sis ciclistes europeus amb experiència per a l'equip, però això no va ocórrer,[13] i finalment foren tres australians i un neozelandès els que van disputar-lo.[2]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

La principal novetat va ser la reducció de 24 a 22 etapes, amb un conseqüent augment del quilometratge mitjà de les etapes, amb set etapes amb més de 300 quilòmetres, quan l'any anterior havien estat quatre.[2]

Es tornà a recórrer tot el perímetre de França en el sentit contrari a les agulles del rellotge, tot i que se suavitzen les grans etapes de muntanya. Als pirinencs els ciclistes passen per l'Aubisca i el Tourmalet, però no pas per l'Aspin i el Pèira Sorda.[3] Als Alps és l'Izoard el gran oblidat, però no pas el Galibier. Sols Hendaia acull una etapa per primera vegada.[5]

Desenvolupament de la cursa[modifica | modifica el codi]

El belga Maurice Geldhof pujant a peu part de l'Aubisca.

En la primera etapa, una contrarellotge per equips com les vuit primeres etapes, l'equip Alcyon–Dunlop va ser el millor. Aquest equip Alcyon va guanyar cinc d'aquestes vuit etapes, mentre als "touriste-routiers" els era completament impossible competir amb els equips professionals. Nicolas Frantz, el vigent campió del Tour, va creuar la línia de meta d'aquesta primera etapa en primera posició, passant a liderar la classificació general. [3][14] Després de les vuit primeres etapes Frantz liderava la cursa, seguit pel seu company d'equip Maurice de Waele a 1' 39" i Julien Vervaecke, de l'equip d'Armor, a 2' 15". [5][15][16]

En la novena etapa, amb final a Luishon, arribaren les primeres grans dificultats muntanyoses del Tour. En aquesta ocasió s'havien eliminat l'Aspin i el Pèira Sorda,[3] per no fer l'etapa tant dura, però tal com havia passat en l'any anterior la cursa va quedar sentenciada en favor de Frantz. A diferència de 1927, l'etapa no va ser guanyada per Frantz, sinó per Victor Fontan, que es trobava a més d'una hora i mitja en la classificació general,[17] i al qual se li va permetre l'escapada.[3] En acabar l'etapa Frantz liderava la general amb més de 40 minuts respecte l'immediat perseguidor, Maurice de Waele.[5][18] En la desena etapa Leducq, Frantz i De Waele, companys a l'equip Alcyon–Dunlop, arribaren escapats a Perpinyà, passant a ocupar les tres primeres places de la general.[5][19]

Amb l'arribada de les etapes alpines Frantz va augmentar el seu avantatge fins a una i quart respecte el segon classificat. Per la seva banda Leducq passava a ocupar la segona posició, en detriment de Dewaele, que passava a la tercera posició, en acabar la tretzena etapa.[5][20]

En la dinovena etapa Frantz va trencar el quadre de la bicicleta en passar sobre una via de tren.[3] Al seu patrocinador, la casa de bicicletes Alcyon, no li agradà la mala publicitat que suposà el fet, i va voler que Frantz anés a un concessionari de la casa Alcyon per rebre una bicicleta nova. El director de l'equip no estava d'acord amb aquesta idea, ja que podia suposar una important pèrdua de temps, i fins i tot la pèrdua del Tour de França. Segons algunes fonts, van trobar una botiga de bicicletes en què només tenien una bicicleta, però era de dona i de mida més petita. Amb tot van decidir agafar-la.[21] Altres fonts indiquen que quan estaven decidir què fer, Frantz va veure un noi amb una bicicleta, i el va convèncer perquè se la donés.[22] Frantz va fer amb aquesta bicicleta els darrers 100 quilòmetres d'etapa a 27 km/h, mentre que el vencedor de l'etapa els havia fet a 34 km/h.[3][5] Com a resultat va perdre mitja hora, però conservava el liderat.

En la vint-i-unena etapa Antonin Magne i Francis Bouillet arribaren escapats a meta, sent Bouillet el més ràpid a l'esprint. Això fou un problema per a l'organització del Tour, ja que Bouillet havia abandonat la cursa en la novena etapa, però en la dotzena s'havia acollit a la possibilitat de substituir a un altre ciclista. Això feia que no fos tingut en la classificació general i que tampoc pogués ser el guanyador d'etapa. L'organització va resoldre el problema donant a Bouillet el millor temps i proclamant-lo vencedor moral de l'etapa, i convertint a Magne en el guanyador oficial de l'etapa.[23]

Finalment Frantz va ser el guanyador el Tour amb 50' 07" sobre André Leducq i 56' 16" sobre Maurice de Waele.[24] Salvador Cardona acabà en quinzena posició, la millor aconseguida fins aleshores per un ciclista espanyol.

Resultats[modifica | modifica el codi]

En les etapes de la 1 a la 8 i de la 15 a la 21, els ciclistes començaven l'etapa agrupats per equips, amb 10 minuts de diferència entre cadascun d'ells, sent els touriste-routiers els darrers en prendre la sortida.[5] El ciclista que arribava a la meta més ràpid era el guanyador de l'etapa. En les altres etapes tots els ciclistes prenien la sortida simultàniament. Els diferents temps de cada etapa eren sumats per aconseguir la classificació general, guanyada pel ciclista amb menor temps acumulat.

Etapes[modifica | modifica el codi]

Nicolas Frantz lidera la cursa de cap a fi. Des de la introducció del mallot groc el 1919 això sols ha passat el 1924, 1928 i 1935.[1] Com a vencedor de l'edició precedent, Frantz també vestí el mallot groc durant la primera etapa, cosa que el converteix en l'únic ciclista en vestir el mallot groc durant tot un Tour de França.[21]

Resultat de les etapes[5][25]
Etapa Data[14] Recorregut Km Vencedor d'etapa Líder de la general
1 17 de juny ParísCaen History.gif 207 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
2 18 de juny CaenCherbourg History.gif 140 Flag of France.svg André Leducq (FRA) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
3 19 de juny CherbourgDinan History.gif 199 Flag of Belgium.svg Gaston Rebry (BEL) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
4 20 de juny DinanBrest History.gif 206 Flag of Belgium.svg Pé Verhaegen (BEL) (J.B. Louvet) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
5 21 de juny BrestGwened History.gif 208 Flag of France.svg Marcel Bidot (FRA) (Alleluia–Wolber) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
6 22 de juny GwenedLes Sables d'Olonne History.gif 204 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
7 23 de juny Les Sables d'OlonneBordeus History.gif 285 Flag of France.svg Victor Fontan (FRA) (Elvish–Wolber) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
8 24 de juny BordeusHendaia History.gif 225 Flag of Belgium.svg Maurice Dewaele (BEL) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
9 26 de juny HendaiaLuishon Etapa de muntanya 387 Flag of France.svg Victor Fontan (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
10 28 de juny LuishonPerpinyà Etapa de muntanya 323 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
11 30 de juny PerpinyàMarsella Etapa plana 363 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
12 2 de juliol MarsellaNiça Etapa de mitja muntanya 330 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
13 4 de juliol NiçaGrenoble Etapa de muntanya 333 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
14 6 de juliol GrenobleEvian Etapa de muntanya 329 Flag of France.svg Julien Moineau (FRA) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
15 8 de juliol EvianPontarlier History.gif 213 Flag of France.svg Pierre Magne (FRA) (Alleluia–Wolber) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
16 9 de juliol PontarlierBelfort History.gif 119 Flag of France.svg André Leducq (FRA) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
17 10 de juliol BelfortEstrasburg History.gif 145 Flag of France.svg Joseph Mauclair (FRA) (Armor–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
18 11 de juliol EstrasburgMetz History.gif 165 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
19 12 de juliol MetzCharleville History.gif 159 Flag of France.svg Marcel Huot (FRA) (Alleluia–Wolber) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
20 13 de juliol CharlevilleMalo-les-Bains History.gif 271 Flag of Belgium.svg Maurice Dewaele (BEL) (Alcyon–Dunlop) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
21 14 de juliol Malo-les-BainsDieppe History.gif 234 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) (Alleluia–Wolber) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)
22 15 de juliol DieppeParís Etapa plana 331 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX)

Classificació final[modifica | modifica el codi]

L'italià Giusto Cerutti amb una roda trencada després d'una caiguda. D'acord amb les normes del moment no se li permet acceptar ajuda.

L'equip Alcyon acapara les tres posicions de podi, una situació que no s'ha tornat a repetir.[26]

Classificació general (1–10)[5]
Mallot groc Classificació General
Pos. Ciclista Patrocinador Temps
1 Flag of Luxembourg.svg Nicolas Frantz (LUX) Alcyon–Dunlop 192h 48' 58"
2 Flag of France.svg André Leducq (FRA) Alcyon–Dunlop + 50' 07"
3 Flag of Belgium.svg Maurice de Waele (BEL) Alcyon–Dunlop + 56' 16"
4 Flag of Belgium.svg Jan Mertens (BEL) Thomann–Dunlop + 1h 19' 18"
5 Flag of Belgium.svg Julien Vervaecke (BEL) Armor–Dunlop + 1h 53' 32"
6 Flag of France.svg Antonin Magne (FRA) Alleluia–Wolber + 2h 14' 02"
7 Flag of France.svg Victor Fontan (FRA) Elvish–Wolber + 5h 07' 47"
8 Flag of France.svg Marcel Bidot (FRA) Alleluia–Wolber + 5h 18' 28"
9 Flag of France.svg Marcel Huot (FRA) Alleluia–Wolber + 5h 37' 33"
10 Flag of France.svg Pierre Magne (FRA) Alleluia–Wolber + 5h 41' 20"

Altres classificacions[modifica | modifica el codi]

El diari organitzador de la cursa, L'Auto anomenà Victor Fontan el meilleur grimpeur, el millor escalador. Aquest títol no oficial és el predecessor de la classificació de la muntanya.[27]

També es va donar un premi al millor equip. Aquest fou guanyat per l'Alcyon–Dunlop, mentre l'equip de la Xampanya va guanyar el premi a millor equip regional.[5] Aquest premi per equips és diferent al què es va donar a partir de 1930.

A posteriori[modifica | modifica el codi]

El mètode d'introduir contrarellotges per equips no donà el resultat esperat. El 1929 sols fou emprat en tres etapes, mentre el 1930 va desaparèixer del programa. La norma de substituir ciclistes ja no es va aplicar l'any següent.[28]

Alguns ciclistes s'havien unit en equips regionals, cosa que va ser considerat un èxit, i el 1930 el sistema evolucionaria cap a selecció nacional, on els ciclistes s'unien en equips nacionals o regionals.[29]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Augendre, Jacques. «Guide Historique» (PDF) (en francès). Amaury Sport Organisation, 2012. Arxivat de l'original el 2012. [Consulta: 9 desembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «The history of the Tour de France. Year 1928» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 9 desembre 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 McGann, Bill. The Story of the Tour De France Volume 1:1903-1964. Dog Ear Publishing, 2006, p. 87–91. ISBN 1-59858-180-5 [Consulta: 24 setembre 2009]. 
  4. Coll., Tour de France, 100 ans. Paris, L'Équipe, 2003, tom 1, p.170-176
  5. 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 «22ème Tour de France 1928» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 24 setembre 2009].
  6. Tom James. «1928: Frantz on a woman's bike». Veloarchive, 15 agost 2003. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009. [Consulta: 24 setembre 2009].
  7. «The history of the Tour de France. Year 1926» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 4 desembre 2013].
  8. «The history of the Tour de France. Year 1927» (en anglès). www.letour.fr. ASO. [Consulta: 6 desembre 2013].
  9. «Ayer se inició la Vuelta a Francia, con la etapa Paris — Caën». El Mundo Deportivo, 17 juny 1928, p. 3 [Consulta: 11 desembre 2013].
  10. «Cañardo no participará en la Vuelta hasta la salida de Marsella». El Mundo Deportivo, 20 juny 1928, p. 2 [Consulta: 11 desembre 2013].
  11. «[http://hemeroteca.mundodeportivo.com/preview/1928/07/02/pagina-2/621541/pdf.html#&mode=fullScreen Hoy, en Marsella, Cañardo y Meurquía han tomado la salida para la etapa que termina en Niza]». El Mundo Deportivo, 2 juliol 1928, p. 2 [Consulta: 12 desembre 2013].
  12. Els primers ciclistes australians en prendre part al Tour ho havien fet el 1914, però de manera individual, no com a equip.
  13. Kennett, Jonathan; Wall, Bronwen. Ride: the story of cycling in New Zealand. Kenneth Brothers, 2004, p. 124. ISBN 978-0-9583490-7-9 [Consulta: 25 setembre 2009]. 
  14. 14,0 14,1 «En la primera etapa ha triunfado Nicolás Frantz, el vencedor de la Vuelta del año pasado». El Mundo Deportivo, 18 juny 1928, p. 2 [Consulta: 11 desembre 2013].
  15. «Tour de França 1928. Stage 8 Bordeaux > Hendaye». www.letour.fr. Amaury Sport Organisation. [Consulta: 11 desembre 2013].
  16. «La octava etapa Burdeos—Hendaya es ganada por Dewaele». El Mundo Deportivo, 25 juny 1928, p. 1,2 [Consulta: 11 desembre 2013].
  17. «8e etappe: Bordeaux - Hendaye 225 km - 24-06-1928». Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 25 setembre 2009].
  18. «La iniciacion de las etapas pirenaicas ha dado lugar a otro magnífico triunfo de Victor Fontan». El Mundo Deportivo, 27 juny 1928, p. 1,2 [Consulta: 11 desembre 2013].
  19. «Leducq venció a Frantz y Dewa1e al sprint en la etapa Luchon — Perpinan, continuando el luxemburgués "leader" de la gran prueba». El Mundo Deportivo, 29 juny 1928, p. 4 [Consulta: 11 desembre 2013].
  20. «Antonin Magne triunfó al sprint en la etapa Niza - Grenoble». El Mundo Deportivo, 6 juliol 1928, p. 4 [Consulta: 11 desembre 2013].
  21. 21,0 21,1 Barry Boyce. «Frantz! Start to Finish». Cycling revealed, 2004. [Consulta: 25 setembre 2009].
  22. «A pesar de una grave avería Nicolás Frantz sigue en cabeza de la clasificación general». El Mundo Deportivo, 13 juliol 1928, p. 3 [Consulta: 11 desembre 2013].
  23. «Bouillet, remplaçant, gagne l'étape Malo-Les-Bains–Dieppe dont Antonin Magne est le vainquer» (en francès). l'Ouest-Eclair, 16 juliol 1928. [Consulta: 18 agost 2010].
  24. «El luxemburgués Nicolas Frantz entró primero en París, clasificándose definitivo vencedor del "Tour"». El Mundo Deportivo, 16 juliol 1928, p. 1 [Consulta: 11 desembre 2013].
  25. Arian Zwegers. «Tour de France GC Top Ten». CVCC. Arxivat de l'original el 26 setembre 2009. [Consulta: 24 setembre 2009].
  26. Ronnie van den Bogaart. «Drie wielrenners van één ploeg op het tourpodium» (en neerlandès). Sportgeschiedenis, 15 juliol 2009. Arxivat de l'original el 27 setembre 2009. [Consulta: 25 setembre 2009].
  27. Lonkhuyzen, Michiel van. «Tour-Giro-Vuelta». Tour-giro-vuelta. [Consulta: 21 setembre 2009].
  28. «23ème Tour de France 1929» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 8 octubre 2009].
  29. «24ème Tour de France 1930» (en francès). Memoire du cyclisme. [Consulta: 8 octubre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1928