Tour de França de 1991

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tour de França de 1991

Dades de la cursa
Nº Edició 78è
Països França França, Espanya Espanya
Data 6 de juliol - 28 de juliol
Nombre d'etapes 22 etapes + 1 pròleg
Velocitat mitjana 38,747 km/h
Quilòmetres 3.914 km
Palmarès
Mallot groc Guanyador Espanya Miguel Indurain
Segon Itàlia Gianni Bugno
Tercer Itàlia Claudio Chiappucci
Classificacions secundàries
Mallot verd Punts Unió Soviètica Djamolidine Abdoujaparov
Gran Premi de la Muntanya Muntanya Itàlia Claudio Chiappucci
Mallot blanc Joves Colòmbia Álvaro Mejía Castrillón
Classificació per equips Equips Espanya Banesto

El 78è Tour de França es disputà del 6 de juliol al 28 de juliol del 1991 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3.914 km que es cobriren a una velocitat mitjana de 38,747 km/h. La cursa començà a Lió i acabà a París, al clàssic final dels Camps Elisis.

Entre els favorits per adjudicar-se la ronda gal·la es trobaven corredors com Greg LeMond, Laurent Fignon, Pedro Delgado o Erik Breukink.

La 1era etapa constà de dues parts, una etapa en línia al matí i, tres hores després de la finalització d'aquesta, una contrarellotge per equips de 36 km. Això dugué certa polèmica i alguns corredors, com Stephen Roche, foren desqualificats. En finalitzar el dia, el danès Rolf Sörensen era el nou líder del Tour de França. Tanmateix, perdria el mallot groc en abandonar a la 5ena etapa amb la clavícula trencada a causa d'una caiguda.

A la 6ena etapa, entre Arràs i Le Havre, es produí una de les escapades més llargues en la història del Tour, protagonitzada per Thierry Marie, que recorregué en solitari 234 km, per acabar guanyant una merescuda etapa.

No fou fins a la 8ena etapa, contrarellotge individual de 73 km, en què començaren a seleccionar-se els candidats reals a la victòria final. Fou la primera victoria de Miguel Indurain en aquell Tour i la confirmació que era un expert en la lluita individual contra el cronòmetre, superant el nord-americà Greg LeMond per vuit segons. Després de l'etapa, Pedro Delgado perdia més de dos minuts amb el nou líder: LeMond.

L'etapa següent suposà la primera victòria d'un corredor brasiler al Tour de França, en imposar-se Mauro Ribeiro a Rennes. Dos dies després, l'equip PDM al complet abandonaria la competició a causa d'una intoxicació alimentària.

La 12ena etapa travessava la frontera i finalitzava a la localitat espanyola de Jaca. Una llarga escapada dels francesos Luc Leblanc i Charly Mottet, en companyia del suís Pascal Richard, suposaria un canvi de líder, en favor del jove Leblanc, després de superar el grup de favorits per més de 6 minuts. Però l'etapa decisiva seria la 13ena, amb final inèdit a Val-Louron. Miguel Indurain s'escapà al descens del Tourmalet i, juntament amb Claudio Chiappucci, que se li uniria més tard, protagonitzaren una escapada que acabà amb la victòria d'aquest últim i amb el navarrès vestit de groc. Gianni Bugno perdia una mica més d'un minut a la línia d'arribada, mentre que Greg LeMond arribaria a més de set minuts. Pedro Delgado, perdut a la general aleshores, es convertiria en un gregari de luxe per Indurain.

Després d'unes etapes molt mogudes a través del Massís Central, arribà la 17ena etapa, amb final a l'Aup d'Uès. Miguel Indurain entrà segon, a roda de l'italià Gianni Bugno, que venceria al mític cim.

A la sortida dels Alps, Indurain comptava ja amb un còmode avantatge sobre els seus rivals i encara quedava l'última contrarellotge, de 57 km, en la que venceria de nou el corredor espanyol.

A l'última etapa, amb final als Camps Elisis, l'uzbek Djamolidine Abdoujaparov protagonitzà una espectacular caiguda que el privà de la victòria, que seria pel corredor rus Dimitri Konixev. Tanmateix, això no evità el seu triomf a la classificació dels punts.

1991 fou l'any del naixement com campió de Miguel Indurain, així com la confirmació de corredors com Gianni Bugno i Claudio Chiappucci, que l'acompanyaren al podi de París.

Equips participants[modifica | modifica el codi]

Classificacions[modifica | modifica el codi]

Classificació general[modifica | modifica el codi]

Maillot groc Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1. Espanya Miguel Indurain (ESP) BAN 101h 01' 20"
2. Itàlia Gianni Bugno (ITA) GAT + 3' 36"
3. Itàlia Claudio Chiappucci (ITA) CAR + 5' 56"
4. França Charly Mottet (FRA) RMO + 7' 37"
5. França Luc Leblanc (FRA) CAS + 10' 10"
6. França Laurent Fignon (FRA) CAS + 11' 27"
7. Estats Units Greg LeMond (USA) Z + 13' 13"
8. Estats Units Andrew Hampsten (USA) MOT + 13' 40"
9. Espanya Pedro Delgado (ESP) BAN + 20' 10"
10. França Gérard Rué (FRA) HEL + 20' 13"

Classificació per punts[modifica | modifica el codi]

1r Unió Soviètica Djamolidine Abdoujaparov (URS) Maillot verd CAR 316 pts
2n França Laurent Jalabert (FRA) TOS 263 pts
3r Alemanya Olaf Ludwig (ALE) PAN 175 pts

Classificació de la Muntanya[modifica | modifica el codi]

1r Itàlia Claudio Chiappucci (ITA) Gran Premi de la Muntanya CAR 312 pts
2n França Thierry Claveyrolat (FRA) RMO 277 pts
3r França Luc Leblanc (FRA) CAS 164 pts

Classificació dels joves[modifica | modifica el codi]

1. Colòmbia Álvaro Mejía (COL) Maillot blanc RYA 101h 35' 12s
2. Països Baixos Gerrit de Vries (PBA) BUC + 20' 55"
3. Alemanya Dominik Krieger (ALE) HEL + 55' 29"

Classificació per equips[modifica | modifica el codi]

1r Espanya Banesto (ESP)
2n França Castorama (FRA)
3r França RMO - Mavic - Liberia (FRA)

Etapes[modifica | modifica el codi]

Etapa Data Recorregut km Guanyador etapa Líder
Pr. 6 de juliol Lió - Lió contrarellotge individual 5,4 França Thierry Marie (FRA) França Thierry Marie (FRA)
1a 7 de juliol Lió - Lió Etapa plana 114,5 Unió Soviètica Djamolidine Abdoujaparov (URS) Estats Units Greg LeMond (USA)
2a 8 de juliol Bron - Chassieu contrarellotge per equips 36,5 Itàlia Ceramiche Ariostea (ITA) Dinamarca Rolf Sörensen (DIN)
3a 9 de juliol Villeurbanne - Dijon Etapa plana 210,5 Bèlgica Étienne de Wilde (BEL) Dinamarca Rolf Sörensen (DIN)
4a 10 de juliol Dijon - Reims Etapa plana 286 Unió Soviètica Djamolidine Abdoujaparov (URS) Dinamarca Rolf Sörensen (DIN)
5a 11 de juliol Reims - Valenciennes Etapa plana 149,5 Països Baixos Jelle Nijdam (PBA) Dinamarca Rolf Sörensen (DIN)
6a 12 de juliol Arràs - Le Havre Etapa plana 259 França Thierry Marie (FRA) França Thierry Marie (FRA)
7a 13 de juliol Le Havre - Argentan Etapa plana 196,5 Països Baixos Jean Paul van Poppel (PBA) França Thierry Marie (FRA)
8a 14 de juliol Argentan - Alençon contrarellotge individual 73 Espanya Miguel Indurain (ESP) Estats Units Greg LeMond (USA)
9a 15 de juliol Alençon - Rennes Etapa plana 161 Brasil Mauro Ribeiro (BRA) Estats Units Greg LeMond (USA)
10a 16 de juliol Rennes - Quimper Etapa plana 207,5 Austràlia Phil Anderson (AUS) Estats Units Greg LeMond (USA)
11a 17 de juliol Quimper - Saint-Herblain Etapa plana 246 França Charly Mottet (FRA) Estats Units Greg LeMond (USA)
12a 18 de juliol Pau - Jaca Etapa de muntanya 192 França Charly Mottet (FRA) França Luc Leblanc (FRA)
13a 19 de juliol Jaca - Val Louron Etapa de muntanya 232 Itàlia Claudio Chiappucci (ITA) Espanya Miguel Indurain (ESP)
14a 20 de juliol Sent Gaudenç - Castres Etapa plana 172,5 Itàlia Bruno Cenghialta (ITA) Espanya Miguel Indurain (ESP)
15a 21 de juliol Albi - Alès Etapa plana 235 Itàlia Moreno Argentin (ITA) Espanya Miguel Indurain (ESP)
16a 22 de juliol Alès - Gap Etapa plana 215 Itàlia Marco Lietti (ITA) Espanya Miguel Indurain (ESP)
17a 23 de juliol Gap - Aup d'Uès Etapa de muntanya 125 Itàlia Gianni Bugno (ITA) Espanya Miguel Indurain (ESP)
18a 24 de juliol Le Bourg-d'Oisans - Morzine Etapa de muntanya 255 França Thierry Claveyrolat (FRA) Espanya Miguel Indurain (ESP)
19a 25 de juliol Morzine - Aix-les-Bains Etapa de mitja muntanya 177 Unió Soviètica Dimitri Konixev (URS) Espanya Miguel Indurain (ESP)
20a 26 de juliol Aix-les-Bains - Mâcon Etapa de mitja muntanya 160 Unió Soviètica Viatxeslav Iekímov (URS) Espanya Miguel Indurain (ESP)
21a 27 de juliol Lugny - Mâcon contrarellotge individual 57 Espanya Miguel Indurain (ESP) Espanya Miguel Indurain (ESP)
22a 28 de juliol Melun - París Etapa plana 178 Unió Soviètica Dimitri Konixev (URS) Espanya Miguel Indurain (ESP)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]