Tous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Tous (desambiguació)».
Tous
Escut de Tous
(En detall)
Localització

Localització de Tous respecte del País Valencià Localització de Tous respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alzira
Gentilici Touer, touera
Malnom Toer, toera
Predom. ling. Castellà
Superfície 127,52 km²
Altitud 64 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.314 hab.
10,3 hab/km²
Coordenades 39° 08′ 17″ N, 0° 35′ 12″ O / 39.13806°N,0.58667°O / 39.13806; -0.58667Coord.: 39° 08′ 17″ N, 0° 35′ 12″ O / 39.13806°N,0.58667°O / 39.13806; -0.58667
Distàncies 46 km de València
16,1 km de Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

2
7 PP i 2 PSPV
Cristobal García Santafilomena (PP) (2007)
Codi postal 46269
Codi territorial 46246
Festes majors Del 29 de setembre al 2 d'octubre
Patró/Patrons Sant Miquel
Web

Tous és un municipi del País Valencià que a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alzira, l'Alcúdia, Benimodo, Carlet, Catadau, Guadassuar i Sumacàrcer (a la mateixa comarca); amb Millars, Navarrés i Quesa (a la comarca de la Canal de Navarrés); i amb Dosaigües (a la Foia de Bunyol). El formen els nuclis de Tous i La Parra.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme abraça 14,4 km² d'extensió marcats pel discórrer del Xúquer amb una orografia dominada pel Caroig en què destaquen l'Alt dels Cuchillos, els pujols de la Neu, de la Llum, dels Alterons i del Palmeral. A banda del Xúquer i el seu afluent Escalona, la hidrografia és rica en barrancs: Sima, Cuevas Blancas, l'Olla, Duende, etc. L'embassament de Tous, l'avenc del Campillo i la cova del Candil, tan rica en aigües que molts trams s'han de recórrer en barca. També existeix la possibilitat de topar-se amb algun exemplar de cabra salvatge.

Història[modifica | modifica el codi]

Restes arqueològiques de les èpoques del Bronze i ibèrica s'han trobat en la Cova de l'Infern (o del Primo). D'època romana es trobaren unes àmfores en la costera Renat i altres restes en les partides de la Parra, els castells dels Moros i Terrabona.[cal citació]Alqueria musulmana, el seu castell, que tingué una gran importància estratègica durant la dominació islàmica, va ser l'últim a sotmetre's a les hostes de Jaume I rere la derrota d'Al-Azraq. Després de la conquesta passà a Joan Pérez Zapata a canvia de l'alqueria de Beniopa. Successivament fou propietat d'Alfons de Montagut, dels Castellví, comtes de Carlet, i dels ducs d'Almodóvar. El primer document en què figura és de 1275. En 1609 romangué absolutament despoblat a causa de l'expulsió morisca. El 1795, Cavanilles, va constatar la seua tradicional pobresa agrícola, compensada per l'artesania de l'espart i la fabricació de carbó. Fins a la pràctica desaparició de l'ofici els arriers de Tous han tingut fama molt disputada amb els d'Antella.

Durant tota la seua història ha sofert les avingudes del Xúquer, per la qual cosa en 1971 la població va ser traslladada a una nova ubicació per la construcció del pantà de Tous, el qual la nit del 20 d'octubre de 1982 va esclatar en un temporal de pluges, i va arrasar gran part de la comarca, fins a l'extrem que alguns pobles, com ara Gavarda i Beneixida hagueren de ser deshabitats i traslladada la seua població a nous emplaçaments.

És conegut per la Pantanada de Tous en què el 20 d'octubre de 1982 es va trencar la pressa a causa de les fortíssimes pluges de més de 600 mm en 24 hores a les comarques de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés. Del pantà es van lliurar les restes del castell, i la torre de Terrabona que fou abandonada quan l'expulsió morisca i després va servir de presó. Es troba en estat de ruïna absoluta. També hi ha una font de 1907.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.239 1.259 1.240 1.205 1.182 1.183 1.116 1.114 1.126 1.152

Economia[modifica | modifica el codi]

L'agricultura constitueix la seua única activitat econòmica, després de la finalització de les obres de construcció de la presa que tanca l'embassament. En secà es troben garroferes, ametllers, oliveres, cereals i vinyers. En regadiu es conreen tarongers, blat de moro i hortalisses. La ramaderia compta amb caps de llanar i caprí, i centenars de ruscs. Manca d'indústria.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

Del 29 de setembre al 2 d'octubre, dedicades a Sant Miquel, Sant Roc i a la Verge del Rosari.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

El gaspatxo manxec, la paella, l'arròs al forn i, dintre de l'apartat reboster, las tortafinas i els mostachones són els dinars preferits al poble.

Llengua[modifica | modifica el codi]

Els vora 1.100 habitants de Tous parlen un castellà tan farcit de catalanismes que ambdós idiomes es barregen donant lloc a la llegenda que diu que quan es van repartir les llengües pel món deixaren per al final Tous i hi escamparen les restes (Sanchis Guarner, Els pobles valencians parlen els uns dels altres). Algunes paraules característiques són "munyaco" sinònim de xiquet, o algunes formes ja en desús pel progressiu contacte amb la gent de la Ribera, motivat pel canvi d'ubicació del poble, i sols són usades pels més majors, el dialecte touer guarda gran relació amb el que es parla a la Canal de Navarrès debut a la seua proximitat geogràfica i cultural i el seu relatiu aïllament, cal recordar que fins al canvi d'ubicació Tous era culturalment més de la Canal que de la Ribera.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tous Modifica l'enllaç a Wikidata