Toxoplasmosi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taquizoits de Toxoplasma gondii

La toxoplasmosi és una protozoosi ocasionada pel Toxoplasma gondii, un paràsit intracel·lular obligat.[1] La toxoplasmosi pot causar infeccions lleus i asimptomàtiques, com també infeccions mortals que afecten principalment el fetus, ocasionant l'anomenada toxoplasmosi congènita. També pot ser greu quan afecte el nadó, ancians, i persones vulnerables pel fet d'estar afectats per immunodeficiència.

La malaltia és considerada una zoonosi, cosa que significa que es transmet habitualment des dels animals als humans a través de diverses vies, essent els hostes definitius el gats i sis espècies més de felins.

Les mesures de prevenció són particularment importants en les dones embarassades i consisteixen en normes generals d'higiene per evitar la transmissió per aliments i aigua contaminada, no menjar carn crua o poc cuita i evitar el contacte amb les femtes dels gats.[2]

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

La toxoplasmosi és present a tot el món, el percentatge d'adults que han passat la malaltia al llarg de la seva vida és molt alt, al voltant del 50%. A Europa preval la toxoplasmosi segurament per l'alt consum de carn crua.[3]

Símptomes[modifica | modifica el codi]

Més del 80% de les infeccions toxoplasmòtiques són asimptomàtiques. La toxoplasmosi pot ser aguda o crònica, simptomàtica o asimptomàtica. Els símptomes en l'aguda acostumen a ser de curta durada i autolimitats, como una grip o mononucleosi, mal de cap, dolors musculars, inflamació dels ganglis limfàtics, i fins i tot inflamació del fetge i la melsa etc. A la majoria dels casos persisteix com quists als teixits.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Toxoplasma gondii és sensible als fàrmacs Pirimetamina i les sulfamides, les quals es fan servir en combinació.[4] Per a pacients immunosuprimits, en especial pacients amb sida, el tractament s'ha de continuar per tota la vida per evitar reinfeccions.,[4][5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dubey JP, Lindsay DS, Speer CA. Structures of Toxoplasma gondii tachyzoites, bradyzoites, and sporozoites and biology and development of tissue cysts. Clin Microbiol Rev. 1998; 11:267-299 Disponible en la World Wide Web: [1]. ISSN 0893-8512.
  2. Farreras Rozman: Medicina Interna, duodécima edición, 1992, ISBN 84-7592-439-5
  3. OTISpregnancy.org - Especialistas en Información de la Organización de Teratología. [2] Último acceso: 26 de octubre de 2007.
  4. 4,0 4,1 Gómez JE, Ruiz B, Silva P, Beltrán S, Cortés J, Montoya J, Agudelo A. Guía de práctica clínica para toxoplasmosis durante el embarazo y toxoplasmosis congénita en Colombia. Infectio 2007; 11: 129-141. Disponible en la World Wide Web: [3]. ISSN 0123-9392.
  5. Gómez JE, Alvarado F, Hernández C, Cuervo S, Saravia J. Tratamiento de la fase aguda de la toxoplasmosis cerebral con Clindamicina-Falcidar (pirimetamina-sulfadoxina) en pacientes infectados por VIH. Infectio 5 (3): 163-169; 2001. Disponible en la World Wide Web: [4]. ISSN 0123-9392.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toxoplasmosi Modifica l'enllaç a Wikidata