Traïnya
Una traïnya és originalment una embarcació pròpia de la costa cantàbrica, impulsada a rem, i de vegades vela, antigament dedicada a la pesca, però avui dia al esport de regates. De línies fines, proa alçada i popa rodona, resisteix molt bé les ones. El seu nom deriva de l'ormeig de pescar anomenat teranyina[1], que és una xarxa de malla molt espessa utilitzada per les captures, sobretot, anxova i sardina.
Les teranyines són un clar exemple de com l'ús d'una tècnica de treball va desapareixent amb el pas del temps, donant lloc a la competició i al joc, passant a ser avui en dia una embarcació esportiva de rem de banc fix amb una estricta reglamenteció pel que fa a pes, dimensions, etc.
El procés de fabricació porta almenys un mes o mes i mig. Es realitza un plànol a escala de l'embarcació, basant-se en unes mesures estàndard de 12 metres d'eslora, 95 centímetres de proa, 75 centímetres de popa i 60,5 cm. de puntal. El pes total de l'embarcació incloent escàlems, bancades i escalemeres ha de ser de 200 kg.
El material utilitzat durant anys en la seva totalitat era la fusta de cedre i faig. Actualment, el material utilitzat és la fibra de carboni i el kevlar per a realitzar embarcacions amb tècniques d'aeronàutica, similars a les aplicades en la construcció del buc de l'avió Airbus 380.[2]
L'embarcació és d'una peça i té més resistència que anteriorment. La vida d'una embarcació en un club important sol ser dos o tres anys. Una teranyina, l'any 2008, tenia un preu aproximat de 25.000 euros.[2] Els rems, com les embarcacions, eren de fusta encara que igual que la teranyina han evolucionat fins a la fibra de carboni.
Una tripulació de teranyina es composa de tretze remers i un patró. Els remers estan distribuïts en sis files de dos remers més el remer de proa, que va sol en la seva bancada anterior. A cada bancada, excepte a proa, un remer rema per babord i un altre per estribord, fent-lo "d'esquena", és a dir, mirant cap a popa. El patró, que comunament va de peu a la popa mirant a proa, és el que dirigeix l'embarcació amb el timó d'espadella.
Únicament participen en les regates de teranyines clubs representants de tota la costa nord cantàbrica: Galícia, Principat d'Astúries, Cantàbria, País Basc i País Basc Francès, i part del corresponent premi en metàl·lic de cada regata, al club guanyador tradicionalment se li atorga una bandera de la localitat que acull la competició o del patrocinador de la mateixa.
Taula de continguts |
Regates destacades [modifica]
El calendari consta de:
- "Descensos" (normalment d'un riu), al principi de temporada.
- A partir de juny comencen les regates que no estan incloses en les lligues.
- Les regates de les lligues (Lliga San Miguel-ACT, Lliga ARC i Lliga LNT) al juliol i agost.
- Campionats regionals i el Campionat d'Espanya de teranyines.
Entre totes elles destaquen les tres més antigues del calendari: Bandera de Santander, Gran Premi del Nervión i la Bandera de la Concha. Aquestes tres regates, per la seva ubicació (les tres capitals de província, Santander (Cantàbria), Bilbao i Sant Sebastià), han estat històricament les millors i més famoses.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Diccionari català-valencià-balear: Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de 200 metres, amb surada, ploms i anelles...
- ↑ 2,0 2,1 Les teranyines es construeixen amb avançades tècniques de l'aeronàutica, El Diario Montañés
