Traïnya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una teranyina al port de Castro-Urdiales (Cantàbria).

Una traïnya és originalment una embarcació pròpia de la costa cantàbrica, impulsada a rem, i de vegades vela, antigament dedicada a la pesca, però avui dia a l'esport de regates. De línies fines, proa alçada i popa rodona, resisteix molt bé les ones. El seu nom deriva de l'ormeig de pescar anomenat teranyina,[1] que és una xarxa de malla molt espessa utilitzada per les captures, sobretot, anxova i sardina.

Les teranyines són un clar exemple de com l'ús d'una tècnica de treball va desapareixent amb el pas del temps, donant lloc a la competició i al joc, passant a ser avui en dia una embarcació esportiva de rem de banc fix amb una estricta reglamenteció pel que fa a pes, dimensions, etc.

El procés de fabricació porta almenys un mes o mes i mig. Es realitza un plànol a escala de l'embarcació, basant-se en unes mesures estàndard de 12 metres d'eslora, 95 centímetres de proa, 75 centímetres de popa i 60,5 cm. de puntal. El pes total de l'embarcació incloent escàlems, bancades i escalemeres ha de ser de 200 kg.[cal citació]

El material utilitzat durant anys en la seva totalitat era la fusta de cedre i faig. Actualment, el material utilitzat és la fibra de carboni i el kevlar per a realitzar embarcacions amb tècniques d'aeronàutica, similars a les aplicades en la construcció del buc de l'avió Airbus 380.[2]

L'embarcació és d'una peça i té més resistència que anteriorment. La vida d'una embarcació en un club important sol ser dos o tres anys. Una teranyina, l'any 2008, tenia un preu aproximat de 25.000 euros.[2] Els rems, com les embarcacions, eren de fusta encara que igual que la teranyina han evolucionat fins a la fibra de carboni.

Una tripulació de teranyina es compon de tretze remers i un patró. Els remers estan distribuïts en sis files de dos remers més el remer de proa, que va sol en la seva bancada anterior. A cada bancada, excepte a proa, un remer rema per babord i un altre per estribord, fent-lo "d'esquena", és a dir, mirant cap a popa. El patró, que comunament va dret a la popa mirant a proa, és el que dirigeix l'embarcació amb el timó d'espadella.

Únicament participen en les regates de teranyines clubs representants de tota la costa nord cantàbrica: Galícia, Principat d'Astúries, Cantàbria, País Basc, i part del corresponent premi en metàl·lic de cada regata, al club guanyador tradicionalment se li atorga una bandera de la localitat que acull la competició o del patrocinador de la mateixa.

Regates destacades[modifica | modifica el codi]

Remers de Camargo

El calendari consta de:

Entre totes elles destaquen les tres més antigues del calendari: Bandera de Santander, Gran Premi del Nervión i la Bandera de la Concha. Aquestes tres regates, per la seva ubicació (les tres capitals de província, Santander (Cantàbria), Bilbao i Sant Sebastià), han estat històricament les millors i més famoses.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionari català-valencià-balear: Ormeig de pescar que consisteix en una xarxa de 200 metres, amb surada, ploms i anelles...
  2. 2,0 2,1 Les teranyines es construeixen amb avançades tècniques de l'aeronàutica, El Diario Montañés

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]