Aranya de cap negre
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Trachinus radiatus (Cuvier , 1829)[2] |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
L´aranya de cap negre, aranya capçuda, aranya de roca, aranya negra, aranya roquera, aranya sardinera o aranya sugra (Trachinus radiatus) és una espècie de peix de la família dels traquínids i de l'ordre dels perciformes.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.[3]
- El cos és allargat i comprimit lateralment.
- El cap és gros i ample.
- La boca és ampla i obliqua.
- Els ulls es troben en posició laterodorsal i sobre d'ells hi ha dues petites espines.
- Darrere els ulls hi ha tres plaques òssies amb línies radials.
- L'opercle té una espina, i tant aquesta espina com les de la primera dorsal estan connectades a una glàndula verinosa.
- Té dues aletes dorsals. A la primera hi ha sis espines. La segona és més curta que l'anal.
- Les pectorals són posteriors a les pèlviques.
- Les pèlviques són petites.
- La caudal és recta, lleugerament còncava al centre.
- El dors és de color gris i marró.
- En els costats, de color gris, hi ha punts i cercles negres.
- El ventre és blanc amb tons blaus.
- Té una taca negra a la primera dorsal.[4]
[modifica] Reproducció
Es reprodueix durant l'estiu.[5]
[modifica] Alimentació
Menja peixos i crustacis bentònics.[5]
[modifica] Hàbitat
És bentònica de fons sorrencs i fangosos entre els 20 i 200 m de fondària, on s'enterra dins la sorra esperant el pas de les preses.[5]
[modifica] Distribució geogràfica
Es troba des de Gibraltar fins al Golf de Guinea. També a la Mediterrània.[6]
[modifica] Interès pesquer
Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls, fluixa i volantí. Es pot capturar amb fusell però s'ha d'anar amb compte amb les picades en manipular-les i perquè pot atacar quan es veu reflectida a les ulleres (s'aixeca del fons nedant cap a la superfície donant voltes i aixecant l'aleta dorsal).[7]
[modifica] Referències
- ↑ Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
- ↑ BioLib
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 217.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 217.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 218.
[modifica] Bibliografia
- Cuvier , G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997.
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
- Roux, C., 1990. Trachinidae. p. 893-895. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
[modifica] Enllaços externs
- ITIS (anglès)
- AQUATAB.NET
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)
