Tractat Bryan-Chamorro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat Bryan-Chamorro va ser un acord internacional, subscrit el 5 d'agost de 1914 entre els governs dels Estats Units i Nicaragua. Segons aquest, el govern nicaragüenc concedia a perpetuïtat als Estats Units els drets de propietat exclusiva dels terrenys i instal·lacions necessàries per a la construcció d'un canal interoceànic, per la ruta del riu San Juan i el Llac de Nicaragua. També donava en arrendament per 99 anys les illes Gran i Petita de la Dacsa (Corn Island), a l'Oceà Atlàntic i concedia permís als nord-americans per construir una base naval al golf de Fonseca, a les costes del Pacífic. Rep el seu nom per les persones que el van signar: William Jennings Bryan, Secretari d'Estat dels Estats Units i el general Emiliano Chamorro

El 1916, els governs de El Salvador i Costa Rica van recórrer a la Cort de Justícia Centreamericana o Cort de Cartago, per protestar per les clàusules del Tractat que consideraven que vulneraven seus drets. Costa Rica no havia estat consultada per Nicaragua per subscriure el conveni, tot i que així ho disposaven el tractat Cañas-Jerez de 1858 i el Laude Cleveland de 1888, i El Salvador reclamava el condomini de les aigües del Golf de Fonseca, del qual és riberenc.

La Cort de Cartago va fallar el 1916 a favor de Costa Rica i el 1917 a favor del Salvador, però Nicaragua va anunciar que no acceptaria aquestes sentències i va retirar el seu magistrat del tribunal.

El tractat es va mantenir vigent fins a 1972, però mai no es va executar.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]