Tractat Moresby

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat Moresby és un tractat que van signar Sayyid Said, sultà de Masqat i Oman i Fairfax Moresby, oficial principal de Maurici,[1] en nom del Regne Unit el setembre del 1822 contra el comerç d'esclaus.[2] [3] Inicialment compost per sis articles,[4] el propòsit del tractat era limitar el comerç d'esclaus a l'Oceà Índic, a les terres que els àrabs omanites tenien a l'Àfrica Oriental.[3] El tractat prohibia la venda d'esclaus als cristians de qualsevol nacionalitat,[5] reconeixia la jurisdicció del Sultanat d'Oman sobre les aigües properes a la costa de l'Àfrica Oriental,[6] així com permetia la instal·lació d'un oficial britànic a Zanzíbar o a l'Àfrica Oriental continental,[3] i va crear la Línia Moresby.

Línia Moresby[modifica | modifica el codi]

Entre els objectius del tractat, hi havia la creació de la Línia Moresby. Aquesta línia dibuixava el punt meridional del territori que el Sultanat d'Oman tenia al territori africà - Cabo Delgado, a Moçambic - a través de l'Oceà Índic fins a la ciutat de Diu, a la costa de l'Índia.[2][6] ref name="Clarence"/> El transport d'esclaus a l'oest de la línia, una zona sobretot musulmana de l'Oceà Indic,[7] era considerat legal, però el prohibia a l'est d'aquesta.[8] Per a complir-lo, es fa donar l'autoritat de confiscar vaixells que transportessin esclaus a les zones prohibides i de considerar els seus capitans com pirates, que rebien la pena capital sense el benefici d'un clergue.[6] L'única excepció d'aquesta regulació eren els vaixells que haguessin traspassat la línia per condicions meteorològiques extremes.[3] El tractat va deixar un tema confós: qui era el responsable de fer complir el control sobre el tractat: la versió anglesa donava la responsabilitat als omanites i l'àrab als britànics.[6]

Esmena[modifica | modifica el codi]

El 17 de desembre del 1839 es va ampliar l'abast del tractat, afegint tres articles més a l'acord original.[9] S'amplià la zona en la qual es considerava el comerç d'esclaus il·legal, movent el punt occidental de la Línia Moresby fins al port de Pasni, a la costa de la Regió de Makran.[9] A més a més, també s'acordà la prohibició de la venda dels somalis com esclaus ja que, en tant que musulmans, eren considerats homes lliures pel sultà omanita, que també era musulmà.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nicolini, B., & Watson, P. (2004). Makran, Oman, and Zanzibar: Three-terminal Cultural Corridor in the Western Indian Ocean, 1799-1856. Leiden: Brill Academic Pub., p 132
  2. 2,0 2,1 McIntyre, C., & McIntyre, S. (2009). Zanzibar. Guilford: Bradt Pubns
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Nwulia, Moses D. E. "The Role of Missionaries in the Emancipation of Slaves in Zanzibar." Journal of Negro History. 60.2 (1975): 268-287
  4. Nicolini, B., & Watson, P. (2004). Makran, Oman, and Zanzibar: Three-terminal Cultural Corridor in the Western Indian Ocean, 1799-1856. Leiden: Brill Academic Pub.
  5. Nicolini, B., & Watson, P. (2004). Makran, Oman, and Zanzibar: Three-terminal Cultural Corridor in the Western Indian Ocean, 1799-1856. Leiden: Brill Academic Pub., p.133
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Nicolini, B., & Watson, P. (2004). Makran, Oman, and Zanzibar: Three-terminal Cultural Corridor in the Western Indian Ocean, 1799-1856. Leiden: Brill Academic Pub., p.134
  7. Clarence-Smith, W. G. (2006). Islam and the abolition of slavery. New York: Oxford University Press, USA.
  8. Gilbert, E., & Reynolds, J. T. (2008). Africa in World History: From Prehistory to the Present. Upper Saddle River, NJ: Pearson College Div., p. 233
  9. 9,0 9,1 Nicolini, B., & Watson, P. (2004). Makran, Oman, and Zanzibar: Three-terminal Cultural Corridor in the Western Indian Ocean, 1799-1856. Leiden: Brill Academic Pub., p. 143

Bibliografia[modifica | modifica el codi]