Tractat d'Alcaçovas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tractat d'Alcaçovas
Alcaçovas1.jpg
Pregó del tractat llegit a Sevilla
Tipus de tractat Tractat de pau
Motiu Fi de la Segona Guerra de Successió castellana
Signat
Localització
4 de setembre de 1479
Alcáçovas, Portugal
Efectiu
Condició
6 de març de 1480
Ratificació a Toledo pels Reis Catòlics
Firmants Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Corona de Castella Corona de Castella
Regne de Portugal Regne de Portugal
Efecte Alfons V renuncia al tron de Castella i els Reis Catòlics renuncien al tro de Portugal
Repartiment de territoris colonials a l'Àfrica (Canàries, Açores, Guinea i Cap Verd entre d'altres)

El Tractat d'Alcaçovas fou un tractat de pau, entre el Regne de Portugal i els sobirans dels regnes Castella, Aragó, i Sicília[1], signat a la localitat portugesa d'Alcaçovas el 4 de setembre de 1479 i entrà en vigor posteriorment, quan fou ratificat a Toledo el 6 de març de 1480.

Mitjançant aquest tractat:

  • el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció, restant reclosa fins a la seva mort el 1530.
  • es reparteixen la influència marítima a l'Atlàntic entre Espanya[2] i Portugal. Així Portugal tindrà l'hegemonia martítima per sota del paral·lel de La Gomera direcció a les Illes de Cap Verd, donant a Espanya la sobirania de les Illes Canàries, que no es va fer efectiva fins el 1496 amb la conquesta de Tenerife.

Detall del Tractat [modifica]

...Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León e los reinos de Aragón e de Sicilia...

Vegeu també [modifica]

Notes i Referències [modifica]

  1. (...)dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia(...)
  2. El signen Isabel i Fernando representant ambdues Corones: Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia...