Tractat d'Altranstädt (1706)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
per a la convenció entre Carles XII i Josep I, en quant als protestants de Silèsia veure Tractat d'Altranstädt (1707).
Tractat d'Altranstädt
Tipus de tractat tractat de pau
Signat
Localització
24 de setembre (C.G.) de 1706
Altranstädt
Parts Carles XII de Suècia
August II el Fort
Llengua Llatí

El Tractat d'Altranstädt es conclogué entre Carles XII de Suècia i Frederic August I de Saxònia el 24 de setembre (C.G.) de 1706, durant la Gran Guerra del Nord. Augusts hagué de renunciar a les seves reclamacions al Tron polonès i la seva aliança amb Rússia.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

En benefici de Carles XII de Suècia, que havia ocupat gran part de la Confederació de Polònia i Lituània durant la Gran Guerra del Nord, Estanislau Leszczyński fou coronat rei de Polònia el 4 d'octubre de 1705.[1] Una facció de la confederació, organitzada en la Confederació de Sandomierz, romangué lleial a l'elector de Sacònia August II el Fort, rei polonès des de 1697 i aliat, contra Carles XII, amb el Tsar rus Pere I de Rússia.[2]

Un intent aliat de recobrar el control de Polònia-Lituània, fou frustrat per Carles XII a la Batalla de Grodno i per Carl Gustav Rehnskiöld a la Batalla de Fraustadt, ambdues durant els primers mesos de 1706.[3] Com a conseqüència de Fraustadt, l'Electorat de Saxònia restà virtualment indefens, i quan Carles XII combinà les seves forces amb Rehskiöld, i avançaren a través de Silèsia per ocupar-lo, no trobà cap resistència.[3]

Termes[modifica | modifica el codi]

August II el Fort féu la pau amb l'Imperi Suec.[4] Renuncià a les seves reclamacions a la Corona polonesa, acceptà Estanislau Leszczyński com a rei polonès.[4]

L'aliança d'August amb Rússia, formalitzada al Tractat de Preobrazhenskoye i al Tractat de Narva, es declarà nul·la.[4] Tots els russos sota la comandament d'August foren lliurats als suecs com presos.[4] Johann Patkul fou declarat criminal i, de la mateixa manera, fou portat sota custòdia sueca.[4] El tractat fou conclòs el secret.[4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Johann Patkul fou executat.[4] Quan Pere I de Rússia conegué el tractat, se sentí decebut.[5] Els seus diplomàtics, tanmateix conscients de la possibilitat d'una pau separada entre Saxònia i Suècia,[4] de fet portaven negociant una pau separada per a Rússia des de 1703,[6]havien estat incapaços d'intervenir-hi.[4] A més, Pere havia considerat August no només com un aliat, sinó com un amic de confiança.[4] Amb August destronat, Perer va oferir, l'encara per conquerit tron polonès, al príncep rebel hongarès Francis II Rákóczi, al general britànic Duc de Marlborough, al polonès Jakub Sobieski, al comandant savoià al servei dels Hausburg Eugeni de Savoia, i a d'altres.[5]

A la Confederació de Polònia i Lituània, el tractat havia millorat la posició de Estanislau Leszczyński. Posteriorment guanyà la lleialtat de part de l'aristocràcia menor.[5]

August el Fort fou restaurat com a rei polonès i es reféu l'aliança amb Rússia al Tractat de Thorn (1709), gràcies a la victòria de Pere el Gran sobre Carles XII a la Batalla de Poltava.[7]

Fonts[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bromley (1970), pàg. 699
  2. Anisimov (1993), pàg. 103-104
  3. 3,0 3,1 Bromley (1970), pàg. 700
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 4,9 Anisimov (1993), pàg. 105
  5. 5,0 5,1 5,2 Anisimov (1993), pàg. 107
  6. Anisimov (1993), pàg. 106
  7. Anisimov (1993), pàg. 125


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anisimov, Evgeniĭ Viktorovich. The reforms of Peter the Great. Progress through coercion in Russia. M.E. Sharpe, 1993 (The New Russian history). ISBN 1563240475. 
  • Bromley, J. S.. Rise of Great Britain & Russia, 1688-1725. 6. CUP Archive, 1970 (The New Cambridge Modern History). ISBN 0521075246. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]