Tractat d'Aranjuez (1779)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat d'Aranjuez de 1779 va ser un tractat internacional signat a la ciutat d'Aranjuez el 12 d'abril de 1779 entre el representant del Regne de França, Charles Gravier, comte de Vergennes, i el representant del Regne d'Espanya, José Moñino y Redondo, Comte de Floridablanca. En virtut d'aquest tractat Espanya intervenia en la Guerra de la Independència dels Estats Units en ajuda de França.

Considerat com a part dels anomenats Pactes de Família, establia el compromís de les dues potències europees per a envair conjuntament el Regne de la Gran Bretanya (tot i que això no va succeir finalment), així com la recuperació per a Espanya de Gibraltar( Això va provocar que els britànics haguessin de desviar a Gibraltar tropes destinades en un principi a les colònies), Menorca (1782), les Florides (1783) i l'Hondures Britànica, a més de la suspensió dels drets comercials sobre la fusta dels anglesos en la costa de Campeche.[1] Per la seva banda, França exigia l'expulsió dels anglesos de Terranova, la recuperació del Senegal, el dret de comerç amb l'Índia i la retenció de l'illa de Dominica.

Els ports de Toulon i Brest , a França , que estaven bloquejats pels britànics , van ser desbloquejats per la falta d'efectius dels britànics . Amb els ports atlàntics oberts , els francesos van poder portar tropes a Amèrica, al comandament de la Fayette , sent de gran ajuda els colons en la seva guerra .

Més tard,Holanda també s'unirà a la coalició formada per Espanya i França , amb ambicions de guanyar posicions pel domini dels mars. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Medina Rojas, F. de Borja. José de Ezpeleta, gobernador de La Mobila, 1780-1781 (en castellà). CSIC, 1980, p. XLII. ISBN 8400046498. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]