Tractat de Barcelona (1493)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat de Barcelona és un acord de "pau per territoris" signat a Barcelona el 19 de gener de 1493 entre el rei d'Aragó Ferran II i el rei de França Carles VIII per restituir territoris ocupats per Lluís XI durant la guerra civil catalana.

La guerra civil entre Joan II i la Generalitat de Catalunya havia acabat el 1472, si bé part del territori de la Catalunya-nord va quedar en mans franceses.

El tractat preveia la restitució del Rosselló i la Cerdanya per part de Carles VIII de França a canvi de la neutralitat de Ferran II en els plans del sobirà francès sobre el regne de Nàpols.

Per a Ferran representava una presència en l'esfera internacional que li venia molt bé. El 13 de setembre de 1493, Ferran i Isabel entraren a Perpinyà acollits amb entusiasme per la població.

En realitat, cap dels dos pensa complir amb el tractat, ja que el 1495, Ferran s'oposà a l'entrada de Carles VIII a Nàpols amb la formació de la Lliga Santa. El 1500, ja amb Lluís XII, el regne de Nàpols es dividí i el 1504, fou conquerit per al rei d'Aragó gràcies a les accions de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità.

Pel que fa a la part francesa del pacte, els comtats esdevingueren un camp de batalla gairebé permanent entre exèrcits francesos i catalans. El 1496, els francesos prengueren i saquejaren Salses. L'any següent, Ferran II va fer edificar un nou castell, la millor fortalesa de l'època, i va fer reforçar les muralles i els castells de Perpinyà i de Cotlliure. Quan, el 1502, els francesos llancen una nova ofensiva, aquesta fracassa totalment: prova de l'eficàcia de les obres realitzades.

Ferran es posà al costat dels adversaris del rei de França en els afers d'Itàlia (primer de Nàpols i, més endavant de Llombardia) i aleshores s'inicià una lluita constant entre la casa reial de França i els sobirans hispànics, que havia de prosseguir al llarg dels segles XVI i XVII.