Tractat de Barcelona (1529)
| Tractat de Barcelona | |
|---|---|
| Motiu | Victòria de Carles V a la Batalla de Landriano |
| Signat Localització |
29 de juny de 1529 Barcelona |
| Parts |  Imperi Espanyol i Sacre Imperi Romanogermànic Papat |
| Ratificadors | Carles I i Climent VII |
| Efecte | Fi del domini francès sobre el nord d'Itàlia |
El tractat de Barcelona va ser un acord signat entre Climent VII i l'Emperador Carles I el 29 de juny de 1529. Va ser una una consequencia directa de la victòria de Carles I sobre Francesc I a la Batalla de Landriano,[1][2] durant la Guerra de la Lliga de Cognac (una de les anomenades Guerres d'Itàlia), que va posar un final a les aspiracions de Francesc I al domini del nord d'Itàlia.
Taula de continguts |
Antecedents [modifica]
Després de les victòries imperials els estats italians van reaccionar contra el domini de Carles, i el maig de 1526 Venècia i la República de Florència es van unir a la Lliga de Cognac promoguda per França.
El papa en canvi, veient els esdeveniments, va abandonar la Lliga de Cognac i va fer les paus amb Carles. La reconciliació formal i pública entre Climent VII i l'Emperador es va dur a terme en el document final signat entre el papat i Carles en el Tractat de Barcelona del 29 de juny de 1529, va ser enviat a Roma mitjançant l'emissari imperial Lluis de Praet. [3]
Acords [modifica]
Mitjançant el tractat de Barcelona l'emperador va reconèixer el poder dels Sforza a Milà, va retornar els Estats Pontificis al Papa, es va comprometre a procurar el restabliment de Rávena, Cervia, Mòdena i Reggio, que havien estat arrencades de la Seu de Roma per Venècia[3] i finalment la promesa clau de l'emperador va ser el compromís per a restablir els Mèdici a Florència per la força de les armes, en la persona d'Alexandre de Mèdici (setge de Florència)
Conseqüències [modifica]
Pel document Barcelona del 16 de juliol 1529, el Papa va renunciar a la Lliga de Cognac (Venècia també s'hi va afegir retornant territoris i pagant indemnitzacions), i va renovar en profit de Carles importants privilegis fiscals que abans ja havien gaudit els reis d'Espanya, a part de l'absolució atorgada a tots els que havien participat en el saqueig de Roma als qui havia excomunicat.
La importància del Tractat de Barcelona rau en el fet de que va deixar a Francesc I sense dos dels seus principals aliats de la Lliga de Cognac, preparant doncs el terreny per la Pau de Cambrai que es va signar al cap d'un mes, el 5 d'agost de 1529.
Vegeu també [modifica]
- Guerra de la Lliga de Conyac
- Saqueig de Roma
- Batalla de Landriano
- Setge de Florència (1529-1530)
- Batalla de Gavinana
Referències [modifica]
- ↑ Ludwig Pastor. The History of the Popes, from the Close of the Middle Ages. Taylor & Francis, August 2009, p. 62–. GGKEY:B5GJE01JDZ6 [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ Ferdinand Gregorovius; Annie Hamilton. History of the City of Rome in the Middle Ages. Cambridge University Press, 10 June 2010, p. 639–. ISBN 9781108015127 [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ 3,0 3,1 G. W. Prothero, Stanley Leathes, Sir Adolphus William Ward, et al.. The cambridge modern history. CUP Archive, 1934, p. 60–. GGKEY:KRWPD9RFRLB [Consulta: 12 gener 2012].
