Tractat de Berlín (1878)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Congrés de Berlín - Anton von Werner
Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín

El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de San Stefano signat el 3 de març del mateix any.

El tractat reconeix la plena independència dels principats de Sèrbia, Montenegro i Romania, i l'autonomia de Bulgària, que romania encara de manera formal sota el jou de l'imperi Otomà i que fou dividida entre el Principat de Bulgària i la província autònoma de Rumèlia Oriental, el que va frustrar els plans russos de crear una «Gran Bulgària» aliada de Rússia. La província otomana de Bòsnia-Herzegovina i el Sanjak de Novi Pazar foren posats sota ocupació militar austro-hongaresa, encara que formalment encara pertanyia a l'Imperi Otomà.

Els tres nous estats independents es proclamaren regnes (Romania el 1881, Sèrbia el 1882 i Montenegro el 1910), mentre Bulgària no proclamaria la plena independència fins al 1908 després d'annexar-se la Rumèlia Oriental el 1885. Àustria-Hongia s'annexà Bòsnia el 1908, provocant la crisi europea més gran.

El Tractat de Berlín acordà un estatut legal especial per a alguns grups religiosos; també va servir com a model per al sistema de minories que serà establit més tard en el marc de la Lliga de Nacions.[1]

El Tractat també va proposar vagament una rectificació de fronteres entre Grècia i l'imperi Otomà que es va dur a terme després d'intenses negociacions el 1881 amb la cessió de Tessàlia a Grècia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Buergenthal, Thomas. International Human Rights in a Nutshell (3rd Edition). West Publishing Company, July 1, 2002. ISBN 0-314-26014-5.  p. 7

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 38° 28′ 17″ N, 44° 24′ 00″ E / 38.4713889°N,44.40000001°E / 38.4713889; 44.40000001