Tractat de Blois (1509)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Blois
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data12 desembre 1509 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBlois (França) Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Blois o Tercer Tractat de Blois és un tractat signat a la ciutat francesa de Blois el 12 de desembre de 1509 entre Ferran el Catòlic i Maximilià I d'Habsburg, i en presència del rei Lluís XII de França, per tal de resoldre el conflicte successor a les corones de Castella i Aragó a la mort de Felip el Bell.

Situació prèvia[modifica]

Castell de Blois, escenari de la signatura dels quatre Tractats de Blois

La situació a la Corona de Castella era incerta després de la mort de Felip el Bell el 25 de setembre de 1506. Ferran el Catòlic després d'haver-se retirat a les seves possessions de la Corona d'Aragó un cop realitzat el matrimoni amb Germana de Foix, tornà a l'òrbita castellana. La seva filla Joana I de Castella començà a donar mostres d'incapacitat mental per a governar i el Cardenal Cisneros decidí cridar a Ferran en qualitat de regent, iniciant-se la segona regència del rei catòlic a Castella, que abastarà entre 1507 i 1516. La situació preocupava la possible successió del príncep Carles d'Habsburg, net de l'emperador del Sacre Imperi Maximilià I d'Habsburg, a causa de la pressió que Ferran podia fer des del tron castellà. El 3 de maig de 1509 Germana de Foix donà llum a un fill del rei Catòlic, Joan d'Aragó, que morí a les poques hores del part. A la tardor d'aquell mateix any Joana I fou tancada a Tordesillas en ser declarada oficialment boja.

El pacte[modifica]

La possibilitat que un nou fill de Ferran el Catòlic heretés Castella en detriment del net de Maximilià va fer que ambdós monarques acordessin un pacte sobre la successió castellana a la ciutat de Blois. Així, per la signatura d'aquest pacte, es va assegurar la successió del fill de Joana, el príncep Carles d'Habsburg, permetent-se la regència de Ferran durant la minoria d'edat de l'hereu. Es va acordar, així mateix, que un futur fill del rei aragonès i Germana de Foix només podria tenir drets de successió sobre els territoris de la Corona d'Aragó.

Així mateix es va pactar l'ajuda de les tropes aragoneses i castellanes a l'emperador en la seva campanya sobre el nord d'Itàlia.