Tractat de Fontainebleau (1807)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat de Fontainebleau fou un acord signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Manuel Godoy va ser l'escollit per Carles IV d'Espanya a l'hora de triar primer ministre, i els dos estats van tenir a partir de la revolució francesa unes relacions hostils, fins al punt de declarar-se la guerra. El 1795, acabada la guerra, s'aliaren per protegir l'imperi colonial dels atacs de Gran Bretanya. Dotze anys més tard, Napoleó I, ja amb l'Imperi Francès als seus peus, comunicà al govern espanyol que volia envair Portugal, aliat de Gran Bretanya, i que havia de passar per les terres espanyoles.

A la monarquia espanyola, mentrestant havia sorgit un personatge amb deliri de poder, el futur Ferran VII, que volia robar la plaça del seu pare. Amb el motí d'Aranjuez, en el qual l'aristocràcia es decantà cap a la seva banda, Ferran tragué del càrrec el seu pare el març de 1808.

El tractat[modifica | modifica el codi]

En el Tractat de Fontainebleau s'estableix que es repartiria el Regne de Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitania nord, que compensaria als deposats reis del Regne d'Etrúria, l'Algarve (incloent-hi l'Alentejo), que governaria Manuel Godoy, i la resta com el Regne de Portugal, que serviria de moneda de canvi per la devolució de Gibraltar.

El tractat era la resposta a la negativa portuguesa a participar en el Bloqueig Continental en contra del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i que desembocaria en les invasions de Portugal i Espanya pels exèrcits napoleònics, que van provocar la Guerra del Francès.[1]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Les tropes franceses penetraren a la Península, però Napoleó va aprofitar la picabaralla reial i canvià de plans: decidí envair no només Portugal, sinó la resta de la península i posar-hi com a governador un membre de la seva família. Així, per començar, va segrestar la família reial a Baiona, i els va fer abdicar a tots. Mentrestant, va començar l'ocupació a Espanya, i a Madrid, el 2 de maig d'aquell any, es rebel·laren i feren front a Napoleó. Ell no perdia el temps i declarà sobirà espanyol el seu germà Josep I Bonaparte. Durant sis anys, el poble local lluità aferrissadament contra els invasors en l'anomenada Guerra del Francès.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Comellas, José Luis. Historia de España Contemporánea (en castellà). PHP, 1988, p. 47. ISBN 8432124419.