Tractat de Fontainebleau (1814)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat Fontainebleau es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia al Palau de Fontainebleau, en un dels punts finals de la sisena Coalició.

Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Condicions[modifica | modifica el codi]

  • Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;
  • Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;
  • El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;
  • França pagarà una pensió a sa mare i sos fills;
  • A l'illa d'Elba pot mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.