Tractat de Londres (1604)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tractat de Londres
Conferència de Somerset House.
The Somerset House Conference 19 August 1604.jpg
Les delegacions espanyola (a l'esquerra) i anglesa (dreta) a la Conferència de Somerset House.
Tipus de tractat Tractat de pau
Motiu Fi de la Guerra anglo-espanyola
Signat
Localització
28 d'agost de 1604
Londres
Parts Imperi Espanyol Imperi Espanyol
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Llengües Anglès i castellà
Efecte Fi de les ingerències espanyoles a la reforma anglicana
Fi de les ingerències angleses sobre el comerç i el colonialisme espanyols

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Les negociacions van tenir lloc a l'edifici de Somerset House, motiu pel qual també rep el nom de Conferència de Somerset House. Les condicions del tractat van ser bastant favorables a Espanya, però alhora van posar fi a les esperances espanyoles d'envair Anglaterra.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Felip III d'Espanya
Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia

L'any 1603 Espanya i Anglaterra duen gairebé 20 anys immersos en guerra, amb enormes pèrdues per a ambdós països. A excepció de dues victòries angleses en els primers moments de la guerra (Batalla de Cadis de 1587 i el desastre de l'Armada Invencible el 1588), les successives confrontacions es contaven en victòries espanyoles. El 1589 l'Armada anglesa va ser expulsada de la costa de Portugal, amb grans pèrdues en el bàndol anglès. Milers de soldats anglesos foren enviats al Regne de França i Flandes per a lluitar contra les tropes espanyoles, pràcticament sense èxit. Així mateix un aixecament catòlic a l'illa d'Irlanda, que donà suport ocasional a Espanya, desgastà encara més l'exèrcit anglès així com la seva moral (Guerra dels Nou Anys d'Irlanda). El tresor anglès estava esgotat per la guerra després de dècades de subministrar fons als rebels protestants a França i els Països Baixos espanyols, i problemes sanitaris (la pesta) i alimentaris (dolentes collites) passaren grans factures als exèrcits.

Afegit a això, els esforços espanyols per a defensar la Flota d'Índies havien resultat reeixits gràcies a la mort el 1595 dels pirates John Hawkins i Francis Drake en un desastrós atac a Puerto Rico. Tot i que l'any 1596 la ciutat de Cadis va ser atacada de nou per una flota anglo-holandesa, atac que va causar enormes danys, els atacants no van poder endur-se el tresor de la Flota d'Índies. Altres atacs marítims anglesos, com l'intent de presa de les Açores el 1597, van resultar ser fracassos.

La situació a Espanya, però, tampoc era massa bona després de dècades de guerra amb els rebels holandesos i França, Anglaterra i l'imperi Otomà, que unit al cost de mantenir l'exèrcit professional, la marina i la defensa d'un imperi estès per quatre continents provoà l'entrada de l'estat en crisi ecònomica. La situació va ser agreujada per una epidèmia de pesta a Castella.

Després de la mort d'Isabel I d'Anglaterra el 1603 el seu successor Jaume I d'Anglaterra imposà una política menys belicosa, suspenent les hostilitats amb Espanya.

Condicions[modifica | modifica el codi]

En aquest context cal entendre que la promesa de Jaume I d'Anglaterra de no intervenir en els assumptes continentals fos suficient per a Felip III d'Espanya per a signar la pau. A canvi, Espanya renunciava a nomenar un rei catòlic per a la corona d'Anglaterra, i fins i tot a garantir tolerància anglesa al catolicisme.

Segons les condicions del tractat, Anglaterra renunciava a prestar cap tipus d'ajuda a les Províncies Unides, obria el Canal de la Mànega al transport marítim espanyol, prohibia als seus súbdits dur mercaderies d'Espanya a Holanda o viceversa, i prometia suspendre les activitats dels pirates a l'Oceà Atlàntic. A canvi, Espanya concedia facilitats al comerç anglès a les Índies espanyoles.

La renúncia d'Anglaterra a continuar ajudant als rebels holandesos va ser la base del Treva dels Dotze Anys signada el 1609.

Anglaterra i Espanya van continuar en pau fins al 1654.

Delegació anglesa[modifica | modifica el codi]

Delegació espanyola[modifica | modifica el codi]

Els delegats espanyols provenien dels diferents regnes llavors sota domini espanyol.