Tractat de Londres (1913)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tractat de Londres
{{{image_alt}}}
Mapa que mostra els canvis territorials ocorreguts després dels tractats de Londres (a dalt) i Bucarest (a baix), tots dos esdevinguts el 1913.
Tipus de tractat Tractat de Pau
Signat 30 de maig de 1913
Localització Londres
Signataris Bulgària Bulgària
Turquia Imperi Otomà
Sèrbia Sèrbia
Grècia Grècia
Montenegro Montenegro
Itàlia Itàlia
Alemanya Alemanya
Rússia Rússia
Àustria-Hongria Àustria-Hongria

El tractat de Londres de 1913 va ser un acord signat el 30 de maig d'aquest any per concloure amb la configuració territorials ocorreguts a la península dels Balcans com a conseqüència de la Primera Guerra dels Balcans.

Context històric[modifica | modifica el codi]

Les hostilitats de la Primera Guerra dels Balcans havien cessat el 2 de desembre de 1912. Els països bel·ligerants van ser les nacions pertanyents a la Lliga Balcànica (Sèrbia, Grècia, Bulgària i Montenegro) i el derrotat Imperi Otomà. Les grans potències representants durant la signatura del tractat van ser Imperi Alemany, Imperi Austrohongarès,Regne Unit i Rússia.

Els principals punts en disputa van ser:

El tractat va ser negociat a Londres durant una conferència internacional que va començar el desembre de 1912, després de la declaració d'independència d'Albània el 28 de novembre del mateix any.

Les quatre potències representants del tractat, a més de França, van recolzar la creació d'una Albània independent.[1] No obstant això, la posició d'Àustria-Hongria es devia a la seva política d'evitar l'expansionisme de Sèrbia amb el propòsit d'aconseguir el mar Adriàtic i la postura d'Itàlia es va deure principalment a reclamacions territorials sobre Albània que van ser manifestades en 1939 després l'ocupació d'aquest país. Rússia recolzava a Sèrbia i Montenegro, mentre que el Regne Unit i Alemanya van prendre una posició neutral. Aquesta decisió es va determinar a causa de les ambicions dels vencedors de la Primera Guerra Balcànica per compartir el territori d'Albània.

Condicions[modifica | modifica el codi]

Les condicions establertes mitjançant aquest tractat van ser:[2]

Els defectes i inconformitats causats pel tractat, van portar a una nova guerra, la Segona Guerra Balcànica al juny de 1913. L'acord de pau definitiu entre les nacions bel·ligerants va ser el Tractat de Bucarest signat el13 d'agost del mateix any.

Referències[modifica | modifica el codi]