Tractat de Londres (1949)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Tractat de Londres o Estatut del Consell d'Europa, ratificat el 5 de maig de 1949, és un tractat internacional que estableix les bases del Consell d'Europa, organisme internacional que impulsa una unitat d'acció dels estats de Europa mitjançant la col·laboració entre ells i amb l'exigència d'utilització de mètodes democràtics. Va ser signat al Palau de Saint James de Londres i rubricat per deu estats: Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i Regne Unit, als quals s'uneixen Irlanda, Itàlia, Dinamarca, Noruega i Suècia.

El seu objectiu fonamental es va expressar en el capítol I:

« La finalitat del Consell d'Europa consisteix a realitzar una unió més estreta entre els seus membres per salvaguardar i promoure els ideals i els principis que constitueixen el seu patrimoni comú i afavorir el seu progrés econòmic i social. »

Les seves finalitats són la defensa dels drets humans, de la democràcia pluralista i la preeminència del dret, així com potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'aquest continent. Els objectius s'aconseguirien mitjançant acords en el econòmic, social, cultural, científic, jurídic i administratiu i la major efectivitat dels drets humans i les llibertats fonamentals:

« L'examen dels afers d'interès comú, la conclusió d'acords i l'adopció d'una acció conjunta en els camps econòmic, social, cultural, científic, jurídic i administratiu, així com la salvaguarda i la major efectivitat dels drets humans i les llibertats fonamentals. »

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]