Tractat de Narva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:13, 22 març 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article és sobre el tractat de 1704, per a la treva de 1583, veure Tractat de Plussa
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Narva
Map
 59° 22′ 45″ N, 28° 12′ 02″ E / 59.379166666667°N,28.200555555556°E / 59.379166666667; 28.200555555556
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data19 agost 1704 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNarva (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Llengua del terme, de l'obra o del nomrus Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Narva fou conclòs el 19 d'agost (C.J.) / 30 d'agost (C.G.) de 1704 durant la Gran Guerra del Nord.[1] La facció de la Confederació de Polònia i Lituània lleial a Frederic August I de Saxònia s'uní a l'aliança Antisueca entre l'Electorat de Saxònia i el Tsarat Rus.[1]

Rerefons

Al començament de la Gran Guerra del Nord, August II el Fort era Rei De Polònia, Gran Duc De Lituània i Elector de Saxònia.[2] El 1699, s'aliava amb el Tsar rus Pere el Grant en el Tractat de Preobrazhenskoye i amb Frederic IV de Dinamarca al Tractat de Dresden (1699).[3] Aquestes aliances proporcionaren la base per un atac combinat contra l'Imperi Suec que es dugué a terme el 1700.[4] Tanmateix, ja el 1700 Dinamarca fou forçada a firmar la pau en el Tractat de Traventhal[4] i a la batalla de Narva (1700) Rússia patí una important derrota.[5] En els anys següents, Carles XII de Suècia seguí a August a través de Lituània i de Polònia, imposant-se a ell en una sèrie de batalles, mentre que Rússia fou capaç de recuperar-se i avançar a les províncies de bàltic.[5] Els magnats lituans abandonaren August l'abril de 1702 i s'aliaren amb Suècia.[6]

El juliol de 1704, els suecs avançaren i les baralles internes a la Confederació provocaven el destronament d'August el Fort i l'elecció d'Estanislau I de Polònia, el candidat promogut per Carles XII .[1][7] Encara que August continuà gaudint de suports,, en particular el de la Confederació de Sandomierz i al voltant d'un 75% de l'exèrcit polonès.[8] En nom de la Confederació, August i els seus seguidors declararen guerra a Suècia, i s'uniren a la coalició antisueca a Narva.[8]

Termes

Fitxer:Peter der-Grosse 1838 PR.jpg
August II el Fort (esquerra) i Pere el Gran (dreta)

El tractat fou negociat per Polònia per Thomas Dzialynski (Dzialin),[9] un comandant de les forces Saxo-Poloneses que participants en el setge de Narva.[10] El tractat fou signat per Pere I de Rússia, August el Fort, notables polonesos i lituans.[1]

L'aliança era tant defensiva com ofensiva.[1] El tractat determinava que Polònia i Rússia havien de continuar la guerra i no signar cap tractat sense consentiment mutu.[11] Pere el Gran va garantir una subvenció anuals de 200.000 rubles,[12] mantenir 12.000 soldats, retornar les conquestes de Semen Paliy a Ucraïna i les conquestes russes a Livònia.[11]

Conseqüències

Pere el Gran s'assegurà d'aquesta manera que el teatre de guerra polonès-lituà continuaria retenint forces sueques.[9][13] Més notable, fou el desbaratament dels reforços, per la campanya de Carles XII a Rússia, a la Batalla de Koniecpol.[14] Per tal de poder pagar el subsidi, una taxa fou imposada a la pagesia.[15]

Per a August, el tractat era favorable, en tant que la seva posició s'havia deteriorat a causa de les seves nombroses derrotes davant els exèrcits suecs.[9] Pere el Gran, complint el tractat, ordenà a Ivan Mazepa que expulsés Paliy (Paley) dels territoris de la mancomunitat cosac, havia estat la condició irrefutable de Dzialinsky durant les negociacions.[9][16]

La facció de la Confederació de Polònia i Lituània lleial a Estanislau Leszczyński, organitzada en la Confederació de Varsòvia, en canvi firmà una aliança amb l'Imperi suec al Tractat De Varsòvia el novembre de 1705.[16]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Donnert & Mühlpfort (1997), pàg. 512
  2. ↑ Gebrada (2000), pàg. 227
  3. ↑ Gebrada (2000), pàg. 228
  4. ↑ 4,0 4,1 Gebrada (2000), pàg. 229
  5. ↑ 5,0 5,1 Gebrada (2000), pàg. 230
  6. ↑ Gebrada (2000), pàg. 265
  7. ↑ Gebrada (2000), pàg. 267-268
  8. ↑ 8,0 8,1 Gebrada (2000), pàg. 268
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Bromley (1970), pàg. 699
  10. ↑ Wróbel (1996), pàg. 374
  11. ↑ 11,0 11,1 Schuyler (Reimprimeixen 2004), pàg. 28
  12. ↑ Schuyler (Reimprimeixen 2004), pàg. 29
  13. ↑ Gebrada (2000), pàg. 269-270
  14. ↑ Gebrada (2000), pàg. 270
  15. ↑ Anisimov (1993), pàg. 104
  16. ↑ 16,0 16,1 Gebrada (2000), pàg. 269

Bibliografia

  • Anisimov, Evgeniĭ Viktorovich. The reforms of Peter the Great. Progress through coercion in Russia. M.E. Sharpe, 1993 (The New Russian history). ISBN 1563240475. 
  • Donnert, Erich; Mühlpfordt, Günter. Europa in der Frühen Neuzeit: Festschrift für Günter Mühlpfordt. Aufbruch zur Moderne (en alemany). 3. Böhlau, 1997. ISBN 3412006971. 
  • Bromley, J. S.. Rise of Great Britain & Russia, 1688-1725. 6. CUP Archive, 1970 (The New Cambridge Modern History). ISBN 0521075246. 
  • Donnert, Erich; Mühlpfordt, Günter. Europa in der Frühen Neuzeit: Festschrift für Günter Mühlpfordt. Aufbruch zur Moderne (en alemany). 3. Böhlau, 1997. ISBN 3412006971. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. 2004: Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 
  • Schuyler, Eugene. Peter the Great. 2. Kessinger Publishing, 2004 reprint. ISBN 1417971436. 
  • WRÓBEL, Piotr; KOZICKI, Richard J.. Historical dictionary of Poland, 966-1945. Greenwood Publishing Group, 1996. ISBN 0313260079. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Narva&oldid=16681159»