Tractat de Narva

Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:13, 22 març 2016 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Aquest article és sobre el tractat de 1704, per a la treva de 1583, veure Tractat de Plussa
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Narva
Map
 59° 22′ 45″ N, 28° 12′ 02″ E / 59.379166666667°N,28.200555555556°E / 59.379166666667; 28.200555555556
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data19 agost 1704 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNarva (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Llengua del terme, de l'obra o del nomrus Modifica el valor a Wikidata

El Tractat de Narva fou conclòs el 19 d'agost (C.J.) / 30 d'agost (C.G.) de 1704 durant la Gran Guerra del Nord.[1] La facció de la Confederació de Polònia i Lituània lleial a Frederic August I de Saxònia s'uní a l'aliança Antisueca entre l'Electorat de Saxònia i el Tsarat Rus.[1]

Rerefons

Al començament de la Gran Guerra del Nord, August II el Fort era Rei De Polònia, Gran Duc De Lituània i Elector de Saxònia.[2] El 1699, s'aliava amb el Tsar rus Pere el Grant en el Tractat de Preobrazhenskoye i amb Frederic IV de Dinamarca al Tractat de Dresden (1699).[3] Aquestes aliances proporcionaren la base per un atac combinat contra l'Imperi Suec que es dugué a terme el 1700.[4] Tanmateix, ja el 1700 Dinamarca fou forçada a firmar la pau en el Tractat de Traventhal[4] i a la batalla de Narva (1700) Rússia patí una important derrota.[5] En els anys següents, Carles XII de Suècia seguí a August a través de Lituània i de Polònia, imposant-se a ell en una sèrie de batalles, mentre que Rússia fou capaç de recuperar-se i avançar a les províncies de bàltic.[5] Els magnats lituans abandonaren August l'abril de 1702 i s'aliaren amb Suècia.[6]

El juliol de 1704, els suecs avançaren i les baralles internes a la Confederació provocaven el destronament d'August el Fort i l'elecció d'Estanislau I de Polònia, el candidat promogut per Carles XII .[1][7] Encara que August continuà gaudint de suports,, en particular el de la Confederació de Sandomierz i al voltant d'un 75% de l'exèrcit polonès.[8] En nom de la Confederació, August i els seus seguidors declararen guerra a Suècia, i s'uniren a la coalició antisueca a Narva.[8]

Termes

El tractat fou negociat per Polònia per Thomas Dzialynski (Dzialin),[9] un comandant de les forces Saxo-Poloneses que participants en el setge de Narva.[10] El tractat fou signat per Pere I de Rússia, August el Fort, notables polonesos i lituans.[1]

L'aliança era tant defensiva com ofensiva.[1] El tractat determinava que Polònia i Rússia havien de continuar la guerra i no signar cap tractat sense consentiment mutu.[11] Pere el Gran va garantir una subvenció anuals de 200.000 rubles,[12] mantenir 12.000 soldats, retornar les conquestes de Semen Paliy a Ucraïna i les conquestes russes a Livònia.[11]

Conseqüències

Pere el Gran s'assegurà d'aquesta manera que el teatre de guerra polonès-lituà continuaria retenint forces sueques.[9][13] Més notable, fou el desbaratament dels reforços, per la campanya de Carles XII a Rússia, a la Batalla de Koniecpol.[14] Per tal de poder pagar el subsidi, una taxa fou imposada a la pagesia.[15]

Per a August, el tractat era favorable, en tant que la seva posició s'havia deteriorat a causa de les seves nombroses derrotes davant els exèrcits suecs.[9] Pere el Gran, complint el tractat, ordenà a Ivan Mazepa que expulsés Paliy (Paley) dels territoris de la mancomunitat cosac, havia estat la condició irrefutable de Dzialinsky durant les negociacions.[9][16]

La facció de la Confederació de Polònia i Lituània lleial a Estanislau Leszczyński, organitzada en la Confederació de Varsòvia, en canvi firmà una aliança amb l'Imperi suec al Tractat De Varsòvia el novembre de 1705.[16]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Donnert & Mühlpfort (1997), pàg. 512
  2. Gebrada (2000), pàg. 227
  3. Gebrada (2000), pàg. 228
  4. 4,0 4,1 Gebrada (2000), pàg. 229
  5. 5,0 5,1 Gebrada (2000), pàg. 230
  6. Gebrada (2000), pàg. 265
  7. Gebrada (2000), pàg. 267-268
  8. 8,0 8,1 Gebrada (2000), pàg. 268
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 Bromley (1970), pàg. 699
  10. Wróbel (1996), pàg. 374
  11. 11,0 11,1 Schuyler (Reimprimeixen 2004), pàg. 28
  12. Schuyler (Reimprimeixen 2004), pàg. 29
  13. Gebrada (2000), pàg. 269-270
  14. Gebrada (2000), pàg. 270
  15. Anisimov (1993), pàg. 104
  16. 16,0 16,1 Gebrada (2000), pàg. 269

Bibliografia

  • Anisimov, Evgeniĭ Viktorovich. The reforms of Peter the Great. Progress through coercion in Russia. M.E. Sharpe, 1993 (The New Russian history). ISBN 1563240475. 
  • Donnert, Erich; Mühlpfordt, Günter. Europa in der Frühen Neuzeit: Festschrift für Günter Mühlpfordt. Aufbruch zur Moderne (en alemany). 3. Böhlau, 1997. ISBN 3412006971. 
  • Bromley, J. S.. Rise of Great Britain & Russia, 1688-1725. 6. CUP Archive, 1970 (The New Cambridge Modern History). ISBN 0521075246. 
  • Donnert, Erich; Mühlpfordt, Günter. Europa in der Frühen Neuzeit: Festschrift für Günter Mühlpfordt. Aufbruch zur Moderne (en alemany). 3. Böhlau, 1997. ISBN 3412006971. 
  • Frost, Robert I. The Northern Wars. War, State and Society in Northeastern Europe 1558-1721. 2004: Longman, 2000. ISBN 978-0-582-06429-4. 
  • Schuyler, Eugene. Peter the Great. 2. Kessinger Publishing, 2004 reprint. ISBN 1417971436. 
  • WRÓBEL, Piotr; KOZICKI, Richard J.. Historical dictionary of Poland, 966-1945. Greenwood Publishing Group, 1996. ISBN 0313260079. 

Enllaços externs