Tractat de Valençay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferran VII d'Espanya

El tractat de Valençay fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay, l'11 de desembre de 1813, que posa fi a la Guerra del Francès. En aquest tractat l'emperador Napoleó I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqüència de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu de l'exèrcit francès i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla.

Les negociacions s'iniciaren el 20 de novembre de 1813 a Valençay, residència reial a França de Ferran VII, entre José Miguel de Carvajal, duc de San Carlos, i Antoine René Mathurin, comte de Laforest. l'acord fou signat l'11 de desembre del mateix any.

Segons el tractat Napoleó acceptava la suspensió d'hostilitats i el retorn de Ferran VII al tron d'Espanya i reconeixia tots els territoris sota sobirania de la família reial espanyola, d'acord a la situació anterior a la guerra. Els dos països es retornarien les places i territoris ocupats.

El monarca espanyol es comprometia a retornar els drets i honors als partidaris del rei Josep I, a més de concertar un tractat de comerç i a passar als seus pares, Carles IV i Maria Lluïsa de Parma, una pensió de trenta mil rals anuals.

El tractat fou ratificat un mes més tard a París, i, en pocs mesos, les tropes napoleòniques ja s'havien retirat totalment dels territoris espanyols.