Tractat de l'Ebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El riu Ebre

El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències. En virtut dels termes del tractat, Cartago no s'annexionaria el nord de l'Ebre, sempre que Roma tampoc ho fes al sud del riu.

Segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presencia més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[1] en canvi Polibi no ho esmenta.

El 219 aC, Roma, temorosa davant la creixent força d'Anníbal a Ibèria, va establir una aliança amb la ciutat edetana d'Arse (l'actual Sagunt), que es trobava a una distància considerable al sud de l'Ebre, i va passar a ser un protectorat.[2] Anníbal va percebre això com una violació del tractat i va assetjar la ciutat, que va caure després de vuit mesos de setge. Roma va reaccionar a aquesta aparent violació del tractat i va exigir justícia a Cartago.

El resultat va ser una declaració de guerra a Cartago per part de Roma. Aquest conflicte va acabar desembocant en la Segona Guerra Púnica, que va durar des del 218 al 202 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Livi, Tit; Roberts (trad), Canon. The History of Rome, Book 21 (en anglès). E. P. Dutton and Co., 1912. 
  2. Adrian Goldsworthy, The Punic Wars (London: Cassel, 2000) 144.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]