Tractat sobre la naturalesa humana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El tractat sobre la naturalesa humana (A Treatise of Human Nature) és una de les obres més conegudes del filòsof David Hume. Publicada el 1739, resumeix la teoria d'aquest pensador sobre el coneixement i l'ètica.

Idees clau[modifica | modifica el codi]

El contingut de la ment humana es divideix en impressions (dades que vénen dels sentits) i idees (la imatge emmagatzemada i interpretada d'aquestes per part del cervell). Com que les idees provenen de les impressions, no existeixen els conceptes abstractes ni generals, sempre s'associen a una entita concreta, per exemple no és possible imaginar el color blau en si, sinó quelcom que sigui d'aquest color. Fins i tot idees aparentment infinites i abstractes com les d'espai o temps segueixen aquesta llei.

La moral no pot dependre de la raó, que només opera amb idees, sinó que depèn que ho, jutji la impressió d'un acte determinat com a agradable, i tendeixi a repetir-lo, o bé desgradable i llavors tendeixi a evitar-ho. Qualsevol norma col·lectiva sempre és artificial i es sustenta sobre el principi de la justícia, que és procurar que cadascú faci actes bons que beneficiïn el conjunt. Per evitar la subjectivitat extrema, s'han creat les institucions de govern, que executen i legislen sobre aquesta justícia i permeten la convivència.