Tragèdia dels anticomuns

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La tragèdia dels anticomuns és una situació hipotètica en la que individus racionals, actuant de forma separada, malgasten un recurs per infraexplotació. D'acord amb els defensors d'aquesta teoria, això passaria quan els drets d'exclusió (per exemple patents o copyright) sobre un bé privadament posseït foren excessius o estigueren en mans de tanta gent que el cost de compensar o coordinar a tots ells anul·lara qualsevol possible benefici, impedint el seu ús comercial i malgastant el recurs.

Propietat intel·lectual[modifica | modifica el codi]

El terme "tragèdia dels anticomuns" fou concebut en 1998 en un article del Harvard's Law Review escrit per Michael Heller, professor de la Facultat de Dret de Columbia. En un article del mateix any de Science, Heller, juntament a Rebecca Eisenberg, defenia que la investigació biomèdica era una de diverses àrees clau en les que la competència en patents podia evitar innovació i evitar que productes superiors poguessin arribar al mercat. Els defensors d'aquesta teoria suggereixen que massa drets sobre la propietat poden ser contraproduents i reduir la innovació.

El major cas usat, el de la propietat intel·lectual, seria un exemple de com els béns intangibles (drets restrictius) es giren contra els béns tangibles (propietat privada).

Comparació[modifica | modifica el codi]

Es tracta del revers de la tragèdia dels comuns, en la que individus racionals actuant per separat poden sobreutilitzar un recurs degut a un excés de drets de ús (o absència de drets de exclusió), que deriva a la vegada d'un article de Garrett Hardin publicat el 1968 a Science.

La tragèdia dels comuns és un exemple de drets de propietat mal definits, ja que diverses empreses tenen drets conjunts de ús d'un determinat actiu, sobre el qual cap d'elles té el dret d'excloure als altres copropietaris. De la mateixa manera, la tragèdia dels anticomuns seria un exemple de drets de propietat mal definits per la raó oposada: diverses empreses tenen drets conjunts de exclusió sobre un determinat actiu, però cap d'elles té drets exclusius d'ús.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rose, Carol M. (1986) The Comedy of the Commons: Commerce, Custom and Inherently Public Property, 53 Univ. of Chi. L. Rev. 711, reprinted as chapter 5 in: Rose, Carol M., Property and persuasion: Essays on the history, theory and rhetoric of ownership, Westview Press 1994
  • Heller, M. A. and Eisenberg, R.: Can Patents Deter Innovation? The Anticommons in Biomedical Research, Science 280, 5364 (1 May 1998)
  • Heller, Michael. The Gridlock Economy: How Too Much Ownership Wrecks Markets, Stops Innovation, and Costs Lives. Basic Books, 2008. ISBN 978-0465029167. 
  • Hickman, J. and Dolman, E.: "Resurrecting the Space Age: A State-Centered Commentary on the Outer Space Regime," Comparative Strategy, Vol. 21, No. 1, 2002.
  • Depoorter, B., Parisi, F. and Schulz, N.: "Fragmentation in Property: Towards a General Model", Journal of Institutional and Theoretic Economics, Vol. 159, 594-613, 2003.
  • Buchanan, James, and Yong Yoon. 2000. "Symmetric Tragedies: Commons and Anticommons", Journal of Law and Economics, Vol. 43, No. 1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]