Traiguera

De Viquipèdia

Traiguera és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu. També limita amb Ulldecona a la província de Tarragona.

Taula de continguts 1 Geografía 1.1 Nuclis de població 2 Història 2.1 Orígen del nom de Traiguera 3 Demografia 4 Alcaldes democràtics 5 Economia 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interés 8 Esports 9 Festes i celebracions 10 Vegeu també 11 Enllaços externs

[edita] Geografía

La vila de Traiguera està orientada cap al sud, aprofitant la pendent de la montanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinació del terreny tallat bruscament. El seu costat nord també està tallat per un "espoló", on encara és conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte amurallat (s. XIII - XIV). El nom de Traiguera segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on es troba el poble ha estat gran productora d'aquest cereal.

El riu Cèrvol passa a 3 Km. del poble i configura la seua conca hidrogràfica. No és un riu amb cabal constant, ja que depén de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi han dos zones amb aigüa durant tot l'any com "la peixera".

[edita] Nuclis de població

Hi ha tres nuclis de població municipals:

• Traiguera
• Font de la Salut
• Masia Avenc

[edita] Història

En època ibera fou la Ilercavònia, ciutat d'on va sorgir Mandoni (?-?, 205 aC .), de malnom el Viriato del Maestrat, que va unir les tribus iberes contra Escipió (235- 183 aC). La romanització fou intensa ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Després de la dominació musulmana i formant part de la batlia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i de la de Montesa des del 1319. Fou poblada amb cristians probablement en la dècada del 1240. En l'edat mitjana Traiguera continua sent localitat important com ho demostra que en 1411 s'hi celebraren una part de les Corts valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves Corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va començar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb el seu hostal. El segle XVI observa un important auge econòmic basat en l'agricultura i el comerç. Ha participat activament en els conflictes bèl·lics dels segles XVIII i XIX: guerres de Successió, Independència i Carlistes.

[edita] Orígen del nom de Traiguera

(Diccionari Alcover-Moll) Gramínia de l'espècie Aegilops ovata, semblant al blat, anomenada també bord i blat de perdiu. També és relacionat amb escaiola.

Traiguera va ser identificada també per Thiar Julia, citada pel geogràf Ptolomeu dins la Ilercavònia.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
1.670	1.637	1.637	1.597	1.586	1.588	1.596	1.561	1.632	1.664	1698

[edita] Alcaldes democràtics

Llistat d'alcaldes escollits des de les eleccions democràtiques de 1979.

Legislatura	Alcalde	Partit Polític
1979–1983	Elias Dellà Grañana	UCD
1983–1987	Joaquin Puig Vidal	PSPV-PSOE
1987–1991	Joaquin Puig Vidal	PSPV-PSOE
1991–1995	Jose Ventura Benlliure	PSPV-PSOE
1995–1999	Jose Vericat Vives	PP
1999–2003	Jose Vericat Vives	PP
2003–2007	Braulio Vericat Climent	PSPV-PSOE
2007–????	Carlos Roda Esteller	PP

[edita] Economia

L'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters. Ja els moros, mantenien nombrosos tallers, que en èpoques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara encara hi romanen tres.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església de l'Assumpció. Edifici renaixentista, del segle XVII que conserva nombroses obres d'art sacre allotjades en el Museu Parroquial d'Orfebreria.

És d'una sola nau de quatre trams amb capelles laterals entre contraforts, comunicades entre si, alçat de pilastres dòriques i cubrició amb voltes de creueria. El presbiteri és poligonal amb sagristies als costats, a les quals s'accedeix per belles portades renaixentistes. El temple no va arribar a concloure's, faltant-li un tram com es pot comprovar als peus, ja que tanca la seva prolongació un mur. El campanar pertanyia a l'anterior temple. Va iniciar les obres en 1400 el mestre Bertomeu Durà, i es van concloure en el s.XVII, és de planta octogonal. La porta lateral de l'Església conserva baldes i ferratges gòtics del segle XV.

• Reial Santuari de Nostra Senyora de la Font de la Salut.

La història del Real Santuari va començar amb l'edificació d'una petita capella en 1384. La Font de la Salut, comença a ser coneguda més enllà de les fronteres comarcals. Il·lustres personatges de la història d'Espanya com el papa Alexandre VI, Carles V i Felip II, entre uns altres, amb la seva visita i interès pel santuari, van afavorir que entre els segles XV i XVIII estigués acabat aquest impressionant conjunt. L'ermita té dos accessos amb portades adintelades. Remata l'edifici amb una espadanya de l'antic temple gòtic del 1439. El seu interior és d'una sola nau dividida en quatre trams amb creuer. Arcs de mig punt en la nau i arc triomfal en la capçalera. En la capella major es troba el camarí de la Verge i al capdamunt, als peus, el cor amb barana de fusta del segle XVIII. Entre la seva decoració, sobresurten les pintures al fresc atribuïdes tradicionalment als Guilló, encara que la historiografia moderna ha revelat que no són obra d'aquests artistes. El seu estil és de caràcter figuratiu-alegòric quan tracta els personatges bíblics, i un to més narratiu, en les escenes de la Verge de la Font de la Salut. Són també importants, les yeseries daurades amb motius de rocalla, així com les restes d'un fris de sòcols de Manises.

Segons compte la tradició, en el segle XIV, va tenir lloc l'aparició a dos pastors d'una imatge mariana, dintre de la deu d'aigües curatives que allí es troba. Des de llavors, els romers de nombrosos municipis de l'entorn, recorren tots els anys aquest camí, jalonat per set creus de terme que simbolitzen els Set Dolors de la Verge.

• Capella de Sant Vicent. Aixecada en honor a la visita del sant.

• Ermita de Sant Blai. Segles XVIII – XIX. Allotja el Museu Municipal de Ceràmica.

• Ermita de Sant Jaume. Segle XVII. Actualment Llar del Jubilat.

• Ermita de Sant Cristòfol.

[edita] Monuments civils

• Ajuntament. Segle XV. Conserva un finestral gòtic originari de l'antiga Aula de Gramàtica Llatina.

• Edificis renaixentistes. Dos, en bon estat, situats al carrer Major.

[edita] Llocs d'interés

• Font de Sant Vicent. És de 1611, restaurada en 1870. Consta d'una font i una zona de passeig. La font conserva un frontispici d'arquejada renaixentista, es va erigir en commemoració de la predicació del sant en la vila en 1413.
• Barranc del Mas Roig. Microrreserva de Flora
• Toll Negre. Microrreserva de Flora

[edita] Esports

El "Trinquet amb frares" és una variant de la Pilota Valenciana, es practica en un recinte (trinquet) de quatre parets, tancat totalment, amb graderies darrere. La peculiaritat del trinquet amb frares és que té dues viseles en la part davantera que quan la pilota colpeja allí canvia la trajectòria. Es juga amb pilota de badana i era el joc predominant a tota la zona del Maestrat i Montsià a principis del segle XX. Per a més informació (http://www.traiguera.net/pilotavalenciana)

[edita] Festes i celebracions

• Festes de Sant Vicent. El 17 de novembre.
• Festa al Santuari de la Font de la Salut. Celebració popular i antiga que commemora la troballa miraculosa de la Verge en el s.XIV. Destaquen les Danses del Pastor. Se celebra el primer diumenge de setembre.
• Festes patronals. Del 13 al 23 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i a Sant Roc.

[edita] Vegeu també

• Trinquet amb frares

[edita] Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament de Traiguera
• Informació de Traiguera
• Imatge de Traiguera: Memòria visual del Segle XX
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Traiguera

v • d • e Municipis del Baix Maestrat Alcalà de Xivert  •  Benicarló  •  Càlig  •  Canet lo Roig  •  Castell de Cabres  •  Cervera del Maestrat  •  la Jana  •  Peníscola  •  la Pobla de Benifassà  •  Rossell  •  la Salzadella  •  Sant Jordi  •  Sant Mateu  •  Sant Rafel del Riu  •  Santa Magdalena de Polpís  •  Traiguera  •  Vinaròs  •  Xert