Traiguera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Vegeu-ne altres significats a «Traiguera (planta)».
Traiguera
Escut de Traiguera
(En detall)
Localització

Localització de Traiguera respecte del País Valencià Localització de Traiguera respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Vista panoràmica de Traiguera
Vista panoràmica de Traiguera
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Baix Maestrat. Taula del Sénia
Vinaròs
Gentilici Traiguerí, traiguerina
Predom. ling. Valencià
Superfície 59,76 km²
Altitud 271 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.576 hab.
26,37 hab/km²
Coordenades 40° 31′ 32″ N, 0° 17′ 26″ E / 40.52556°N,0.29056°E / 40.52556; 0.29056Coord.: 40° 31′ 32″ N, 0° 17′ 26″ E / 40.52556°N,0.29056°E / 40.52556; 0.29056
Distàncies 149 km de València
80 km de Castelló de la Plana
17 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

3
5 PP i 4 PSPV
Carlos Roda Esteller (PP) (2007)
Codi postal 12330
Codi territorial 12121
Festes majors Del 13 al 23 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc.
Dies de mercat Divendres
Web

Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca catalana del Montsià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Plaça de la Constitució

Hi ha tres nuclis de població: Traiguera, Font de la Salut i Masia Avenc. La vila de Traiguera s'orienta cap al sud, aprofitant la pendent de la muntanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinació del terreny tallat bruscament. El seu costat nord també està tallat per un esperó, on encara es conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte emmurallat (s. XIII - XIV). El nom de Traiguera segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on és el poble ha estat gran productora d'aquest cereal. Traiguera és una planta gramínia de l'espècie Aegilops geniculata, semblant al blat, anomenada també blat bord i blat de perdiu.[2] El cultiu de la traiguera com a aliment es va abandonar després de l'Edat Mitjana. Sembla que el nom també es relaciona amb escaiola. Traiguera va ser identificada també per Thiar Julia, citada pel geograf Ptolomeu dins la Ilercavònia.

El riu Cérvol passa a 5 Km a l'est del poble i configura la seua conca hidrogràfica. No és un riu amb cabal constant, ja que depén de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi ha dos zones amb aigua durant tot l'any com "la peixera".

Història[modifica | modifica el codi]

La seua història es remunta a l'època ibera. La romanització fou intensa, ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Després de la dominació musulmana i formant part de la batlia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i de la de Montesa des del 1319. Fou poblada amb cristians probablement en la dècada del 1240. En l'edat mitjana Traiguera continua sent localitat important com ho demostra que en 1411 s'hi celebraren una part de les Corts Valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves Corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va començar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb el seu hostal. El segle XVI observa un important auge econòmic basat en l'agricultura i el comerç. Ha participat activament en els conflictes bèl·lics dels segles XVIII i XIX: guerres de Successió, Independència i Carlistes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[3]
Nota: (*) En aquesta data Sant Rafel del Riu ja no formava part del municipi de Traiguera, puix es va separar el 1927.
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[4]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.588 1.573 1.596 1.694 1.561 1.632 1.664 1.698 1.704 1.695 1.701 1.686 1.654 1.576

Alcaldes democràtics[modifica | modifica el codi]

Ajuntament

Llista d'alcaldes escollits des de les eleccions democràtiques de 1979.

Legislatura Alcalde Partit Polític
1979–1983 Elias Dellà Grañana UCD
1983–1987 Joaquin Puig Vidal PSPV-PSOE
1987–1991 Joaquin Puig Vidal PSPV-PSOE
1991–1995 Jose Ventura Benlliure PSPV-PSOE
1995–1999 Jose Vericat Vives PP
1999–2003 Jose Vericat Vives PP
2003–2007 Braulio Vericat Climent PSPV-PSOE
2007–2015 Carlos Roda Esteller PP

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters. Ja els moros, mantenien nombrosos tallers, que en èpoques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara (2010) hi roman només un.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Font de Sant Vicent. És de 1611, restaurada en 1870. Consta d'una font i una zona de passeig. La font conserva un frontispici d'arquejada renaixentista, es va erigir en commemoració de la predicació del sant en la vila en 1413.
  • Barranc del Mas Roig. Microrreserva de Flora
  • Toll Negre. Microrreserva de Flora

Traiguera té diversos monuments tant civils com religiosos.

  • Ajuntament. Segle XV. Conserva un finestral gòtic originari de l'antiga Aula de Gramàtica Llatina.
  • Edificis renaixentistes. Dos, en bon estat, situats al carrer Major.
  • Església de l'Assumpció. Edifici renaixentista, del segle XVII que conserva nombroses obres d'art sacre allotjades en el Museu Parroquial d'Orfebreria. És d'una sola nau de quatre trams amb capelles laterals entre contraforts, comunicades entre si, alçat de pilastres dòriques i cubrició amb voltes de creueria. El presbiteri és poligonal amb sagristies als costats, a les quals s'accedeix per belles portades renaixentistes. El temple no va arribar a concloure's, faltant-li un tram com es pot comprovar als peus, ja que tanca la seva prolongació un mur. El campanar pertanyia a l'anterior temple. Va iniciar les obres en 1400 el mestre Bertomeu Durà, i es van concloure en el s.XVII, és de planta octogonal. La porta lateral de l'Església conserva baldes i ferratges gòtics del segle XV.
  • Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. La història del Real Santuari va començar amb l'edificació d'una petita capella en 1384. La Font de la Salut, comença a ser coneguda més enllà de les fronteres comarcals. Il·lustres personatges de la història d'Espanya com el papa Alexandre VI, Carles I i Felip II, entre uns altres, amb la seva visita i interès pel santuari, van afavorir que entre els segles XV i XVIII estigués acabat aquest impressionant conjunt. L'ermita té dos accessos amb portades adintelades. Remata l'edifici amb una espadanya de l'antic temple gòtic del 1439. El seu interior és d'una sola nau dividida en tres trams amb creuer i als peus, el cor amb barana de fusta del segle XVIII. Arcs de mig punt en la nau i arc triomfal en la capçalera. En la capella major hi ha el cambril de la Verge. Entre la seva decoració, sobresurten les pintures atribuïdes tradicionalment als germans Vicent i Eugeni Guilló. El seu estil és de caràcter figuratiu-alegòric quan tracta els personatges bíblics, i un to més narratiu en les escenes de la Verge de la Font de la Salut. Són també importants els guixos daurats amb motius de rocalla així com les restes d'un sòcol de Manises. Segons conta la tradició, en el segle XIV, va ocórrer l'aparició a dos pastors d'una imatge mariana, dintre de la deu d'aigües curatives que hi ha allí. Des de llavors, els romers de nombrosos municipis de l'entorn, recorren tots els anys aquest camí, jalonat per set creus de terme que simbolitzen els Set Dolors de la Verge.
  • Capella de Sant Vicent. Aixecada en honor a la visita del sant.
  • Capella de Sant Blai. Segles XVIII – XIX. Allotja el Museu Municipal de Ceràmica.
  • Capella de Sant Jaume. Segle XVII. Actualment Llar del Jubilat.

Esports[modifica | modifica el codi]

El "Trinquet amb frares" és una variant de la Pilota Valenciana, es practica en un recinte (trinquet) de quatre parets, tancat totalment, amb graderies darrere. La peculiaritat del trinquet amb frares és que té dues viseles en la part davantera que quan la pilota colpeja allí canvia la trajectòria. Es juga amb pilota de badana i era el joc predominant a tota la zona del Maestrat i Montsià a principis del segle XX. Per a més informació (http://www.traiguera.net/pilotavalenciana)

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Sant Vicent. El Dilluns posterior al Dilluns de Pasqua
  • Festa al Santuari de la Font de la Salut. Celebració popular i antiga que commemora la troballa miraculosa de la Verge en el s.XIV. Destaquen les Danses del Pastor. Se celebra el primer diumenge de setembre.
  • Festes patronals. Del 13 al 23 d'agost en honor a la Mare de Déu de l'Assumpció i a Sant Roc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Diccionari Alcover-Moll
  3. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  4. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Traiguera