Traiguera

Aquest article tracta sobre el municipi del País Valencià. Vegeu-ne altres significats a «Traiguera (planta)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaTraiguera
Imatge
Vista panoràmica de Traiguera

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 31′ 29″ N, 0° 17′ 24″ E / 40.5247°N,0.29°E / 40.5247; 0.29
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaBaix Maestrat Modifica el valor a Wikidata
CapitalTraiguera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.336 (2023) Modifica el valor a Wikidata (22,34 hab./km²)
GentiliciTraiguerí, traiguerina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície59,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud271 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialVinaròs
Dades històriques
PatrociniAssumpció de Maria i Sant Roc Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDivendres
Festa patronalDel 13 al 22 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJavier Ferrer Bort Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12330 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE12121 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12121 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtraiguera.es… Modifica el valor a Wikidata

Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca catalana del Montsià.

Geografia[modifica]

Plaça de la Constitució

Hi ha tres nuclis de població: Traiguera, Font de la Salut i Masia Avenc. La vila de Traiguera s'orienta cap al sud, aprofitant el pendent de la muntanya, mentre pel migdia els carrers i les cases aprofiten la inclinació del terreny tallat bruscament. El seu costat nord també està tallat per un esperó, on encara es conserven restes de muralla medieval i un portal que tancava el recinte emmurallat (s. XIII-XIV). El nom de Traiguera, segons molts filòlegs, se'l considera relacionat amb el forment o blat, ja que la vall on és el poble ha estat gran productora d'aquest cereal. Traiguera és una planta gramínia de l'espècie Aegilops geniculata, semblant al blat, anomenada també blat bord i blat de perdiu.[1] El cultiu de la traiguera com a aliment es va abandonar després de l'edat mitjana. Sembla que el nom també es relaciona amb l'escaiola. Traiguera va ser identificada també per Thiar Julia, citada pel geògraf Ptolemeu dins la Ilercavònia.

El riu Cérvol passa a 5 km a l'est del poble i configura la seua conca hidrogràfica. No és un riu amb cabal constant, ja que depén de les riuades caigudes durant l'any; encara que hi ha dues zones amb aigua durant tot l'any, com La peixera.

El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 15,8 °C i 525 mm de precipitacions, irregularment distribuïdes al llarg de l'any, amb sequera estival i un màxim de pluges de tardor (setembre-octubre) seguit per un altre màxim a la primavera (maig).[2]

Història[modifica]

La seua història es remunta a l'època ibera. La romanització fou intensa, ja que per aquestes terres passava la Via Augusta. Després de la dominació musulmana i formant part de la batlia de Cervera fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des de la conquesta, i del de Montesa des del 1319. Fou poblada amb cristians probablement en la dècada del 1240. En l'edat mitjana Traiguera continua sent localitat important, com ho demostra que el 1411 s'hi celebraren una part de les Corts Valencianes pel conflicte en la successió reial. Hi hagué noves corts el 1421 i el 1429. El 1440 va rebre el privilegi de fira anual, i va començar a construir-se al seu terme l'ermitori de la Font de la Salut amb un hostal. El segle xvi observa un important auge econòmic basat en l'agricultura i el comerç. Ha participat activament en els conflictes bèl·lics dels segles xviii i xix: Guerra de Successió, del Francés i carlistes.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[3]
Nota: (*) En aquesta data Sant Rafel del Riu ja no formava part del municipi de Traiguera, ja que se'n va separar el 1927.
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[4]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 1.588 1.573 1.596 1.694 1.561 1.632 1.664 1.698 1.704 1.695 1.701 1.686 1.654 1.576

Política i govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 del Partit Popular (PP).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Traiguera

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Javier Ferrer Bort 644 63,20% 6 (+1)
Partit Popular José Grañana Cervera 362 35,53% 3 (-1)
Vots en blanc 13 1,28%
Total vots vàlids i regidors 1.019 100 % 9
Vots nuls 24 2,30%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.043 93,46%**
Abstenció 73* 6,54%**
Total cens electoral 1.116* 100 %**
Alcalde: Javier Ferrer Bort (PSPV-PSOE) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[5] JEZ Vinaròs,[6] M. Interior,[7] Periòdic Ara.[8]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Casa de la vila

Des de 2015 l'Alcalde de Traiguera és Javier Ferrer Bort del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Elías Dellà Grañana UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Joaquín Puig Vidal PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Joaquín Puig Vidal PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 José Ventura Benlliure PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 José Vericat Vives PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Vericat Vives PP 03/07/1999 --
2003–2007 Braulio Vericat Climent PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Carlos Roda Esteller PP 16/06/2007 --
2011–2015 Carlos Roda Esteller PP 11/06/2011 --
2015–2019 Javier Ferrer Bort PSPV-PSOE 13/06/2015 --
2019-2023 Javier Ferrer Bort PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[9]

Economia[modifica]

L'economia traiguerina es basa en l'agricultura: olivera, ametler i taronger, i alguna granja d'aus. Però l'activitat tradicional més arrelada és la construcció menestral de gerres i cànters. Ja els moros hi mantenien nombrosos tallers, que en èpoques posteriors s'organitzaren en gremi. El segle passat hi havia 35 tallers, a hores d'ara (2010) hi roman només un.

Llocs d'interés[modifica]

  • Font de Sant Vicent. És de 1611, restaurada el 1870. Consta d'una font i una zona de passeig. La font conserva un frontispici d'arcada renaixentista, es va erigir en commemoració de la predicació del sant a la vila el 1413.
  • Barranc del Mas Roig. Microreserva de flora.
  • Toll Negre. Microreserva de flora.

Traiguera té diversos monuments, tant civils com religiosos:

  • Església parroquial de l'Assumpció (Traiguera, Castelló)
    Ajuntament. Segle XV. Conserva un finestral gòtic originari de l'antiga Aula de Gramàtica Llatina.
  • Edificis renaixentistes. Dos, en bon estat, situats al carrer Major.
  • Església parroquial de l'Assumpció (Traiguera)
    Església de l'Assumpció. Edifici renaixentista, del segle xvii, que conserva nombroses obres d'art sacre allotjades en el Museu Parroquial d'Orfebreria. És d'una sola nau de quatre trams amb capelles laterals entre contraforts, comunicades entre si, alçat de pilastres dòriques i cubrició amb voltes de creueria. El presbiteri és poligonal amb sagristies als costats, a les quals s'accedeix per belles portades renaixentistes. El temple no va arribar a concloure's, li'n falta un tram, com es pot comprovar als peus, ja que tanca la seua prolongació un mur. El campanar pertanyia a l'anterior temple. Va iniciar-ne les obres el 1400 el mestre Bertomeu Durà, i es van concloure en el s. XVII; és de planta octogonal. La porta lateral de l'església conserva baldes i ferratges gòtics del segle xv.
  • Reial Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. La seua història va començar amb l'edificació d'una petita capella el 1384. La font de la Salut comença a ser coneguda més enllà de les fronteres comarcals. Il·lustres personatges de la història estatal com el papa Alexandre VI, Carles I i Felip II, entre d'altres, amb la seva visita i interès pel santuari, van afavorir que entre els segles XV i XVIII estigués acabat aquest impressionant conjunt. L'ermita té dos accessos amb portades d'arc pla. Remata l'edifici amb una espadanya de l'antic temple gòtic del 1439. El seu interior és d'una sola nau dividida en tres trams amb creuer i, als peus, el cor amb barana de fusta del segle xviii. Arcs de mig punt en la nau i arc triomfal en la capçalera. En la capella major hi ha el cambril de la Verge. Entre la decoració, sobresurten les pintures atribuïdes tradicionalment als germans Vicent i Eugeni Guilló. El seu estil és de caràcter figurativoal·legòric quan tracta personatges bíblics, i un to més narratiu en les escenes de la Verge de la Font de la Salut. Són també importants els guixos daurats amb motius de rocalla així com les restes d'un sòcol de Manises. Segons conta la tradició, en el segle xiv va ocórrer l'aparició a dos pastors d'una imatge mariana, dintre de la deu d'aigües curatives que hi ha allí. Des de llavors, els romers de nombrosos municipis de l'entorn recorren cada any aquest camí, jalonat per set creus de terme que simbolitzen els Set Dolors de la Verge.
  • Capella de Sant Vicent. Aixecada en honor de la visita del sant.
  • Capella de Sant Blai. Segles XVIII–XIX. Allotja el Museu Municipal de Ceràmica.
  • Capella de Sant Jaume. Segle XVII. Actualment Llar del Jubilat.

Curiositats[modifica]

L'any 2019, la Xarxa Euromediterrània de Ciutats de l'Olivera va elegir la de Sinfo, a Traiguera, com la millor olivera monumental del Mediterrani, i de la qual el jurat en va valorar la longevitat i la seua espectacular estampa. Es tracta d'un dels exemplars més ancestrals de la península Ibèrica i, per tant, de la conca Mediterrània.[10]

Esports[modifica]

El "trinquet amb frares" és una variant de la pilota valenciana, es practica en un recinte (trinquet) de quatre parets, tancat totalment, amb graderies darrere. La peculiaritat del trinquet amb frares és que té dues viseles en la part davantera: quan la pilota colpeja allí canvia la trajectòria. Es juga amb pilota de badana i era el joc predominant en tota la zona del Maestrat i Montsià a principis del segle xx.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes de Sant Vicent. El dilluns posterior al Dilluns de Pasqua.
  • Festa al Santuari de la Font de la Salut. Celebració popular i antiga que commemora la troballa miraculosa de la Verge en el s. XIV. Destaquen les Danses del Pastor. Se celebra el primer diumenge de setembre.
  • Festes patronals. Del 13 al 23 d'agost en honor de la Marededeu de l'Assumpció i a Sant Roc.

Referències[modifica]

  1. Diccionari Alcover-Moll
  2. climate-data
  3. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  4. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  5. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.176 [Consulta: 29 abril 2020].
  6. Junta Electoral de Zona de Vinaròs «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30-04-2019, pàg. 13-14. inserció=1870 [Consulta: 27 març 2020].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  8. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Traiguera», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  9. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Traiguera. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 10 juny 2020].
  10. L'Olivera de Sinfo de Traiguera, triada com la millor olivera monumental del Mediterrani, a À Punt, 10/12/2019

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Traiguera