Trama

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una trama en literatura és la disposició interna d'una obra literària, amb especial referència a l'argument.[1]

És l'ordre i la manera com es presenten els fets al lector en una obra literària. La trama sempre es narra de manera lineal, és un artifici artístic, mentre que els fets poden passar al mateix temps. La trama és pròpia de la narrativa, si bé totes les obres de ficció alteren els fets per presentar-los al públic. Hi ha determinats elements que fan avançar la trama (plot devices en anglès), és a dir, inclusions que fa l'autor quan els fets no s'encadenen de manera natural.[cal citació]

Tipus de trama[modifica | modifica el codi]

La teoria de la literatura distingeix quatre tipus bàsics de trama:

  • única: hi ha una coincidència entre la història narrada i la trama, els fets transcorren linialment
  • encadenada: es narren diversos espisodis d'uns fets (se selecciona la informació). Un exemple serien les novel·les d'aventures, on s'expliquen les gestes dels herois però no el que passa entre elles
  • alternada: el narrados segueix a dos o més protagonistes de la història o alterna informació de dos moments diferents en el temps
  • encastada: dins una història general que actua com a marc, se succeeixen d'altres. Boccaccio, amb el seu Decameró, n'és un dels màxims exponents

El nucli de l'acció dramàtica és la trama, també dita plot. Dit altrament, es tracta del conjunt d'accions connectades orgànicament de manera que si en suprimim o en traslladem una de lloc alterem substancialment aquest conjunt. El fil conductor de l'encadenament dels esdeveniments, que segueix un ordre determinat per l'autor, és la relació lògica de causa i efecte. El concepte és equivalent al de faula, que establí Aristòtil en la seva Poètica. L'autor grec considerava la trama, o la faula, o el que és el mateix, la composició dels fets, la intriga, com el primer i el més rellevant dels elements en la tragèdia. Per ell la trama era l'ànima de la tragèdia, la força motivadora, com diem ara, perquè, com que totes les històries ja han estat explicades un cop o altre, l'important no és el fet d'explicar-les sinó com són explicades. La faula, segons l'autor grec, era una de les parts de la tragèdia: Espectacle, Caràcter, Faula, Dicció, Melopea i Pensament.[cal citació]

Una altra teoria indica que n'hi ha dos tipus 1. Lineal: els fets transcorren linealment, cronològicament. Se sol dividir en:

  • Plantejament: primera part de la narració en què s'exposen les claus per seguir els fets: presentació dels personatges, lloc i temps (marc narratiu) i del fet que desencadena l'acció.
  • Nus:segona part i més extensa, en què es van desencadenant els fets, reals o ficticis, que viuen els personatges.
  • Desenllaç: Última part en què s'arriba a la solució dels fets. El final d'una narració pot ser obert o tancat.

2.No hi ha un ordre lineal: trenca l'ordre lineal. Hi ha dos recursos:

  • Anticipació: és avançar un fet que encara no ha passat, avançar el futur de la història, amb l'objectiu de donar a conèixer un fet futur d'un personatge que ens ajuda a interpretar el seu present.
  • Retrospecció: es tracta de recordar un fet que ja ha passat, però que és rellevant recordar-lo per donar-lo a conèixer al lector i donar així més eines d'interpretació del personatge.[cal citació]

L'origen de la faula[modifica | modifica el codi]

Segons l'etnòleg rus Vladimir Propp, l'origen de la faula es troba en els rituals d'iniciació de les societats primitives. D'acord amb aquesta idea, la faula reprodueix el pas del món infantil al món de l'edat adulta. Amb el temps, la faula s'ha allunyat dels orígens, ja que s'han extingit els rituals primigenis, i, consegüentment, ha esdevingut el que és avui. De tota manera, l'autor creu que hi ha un inconscient col·lectiu que vincula el nen actual amb el prehistòric. Propp assenyala trenta funcions (o bé situacions) del conte meravellós, tot i que, difícilment, en un de determinat, apareixen totes.[cal citació]

Principis de la trama[cal citació][modifica | modifica el codi]

Totalitat[modifica | modifica el codi]

Totes les històries, fins i tot les més estranyes i complexes, per exemple les que comencen per la meitat, in medias res, sempre hi ha un principi, una meitat i un final. Ara: han de constituir un tot. El principi bàsic de totalitat aristotèlic requereix que cada una de les parts és igualment important en relació amb el tot. De fet, totalitat és la suma de totes les parts.

Unitat[modifica | modifica el codi]

La totalitat és el principi bàsic de la unitat. La supressió o alteració d'una de les parts comportarà canviarà el tot. Si això no succeeix, si el tot es manté harmònic, vol dir que aquella part, suprimida o canviada, no era necessària, era sobrera, més aviat era un estorb. Si una narració és excel·lent, rodona, vol dir que no hi ha ni mancances ni tampoc excessos. La censura, en èpoques de duresa militar, actua contra el principi d'unitat. En algunes ocasions, les tisorades franquistes convertiren alguns films nord-americans en incomprensibles, ja que transformaren del tot la lògica interna de la trama.

Probabilitat, necessitat i credibilitat[modifica | modifica el codi]

El principi de credibiltat, que la història sigui creible, va estretament lligat als principis de necessitat, la veritat de les coses i les necessitats de l'home, i de probabilitat, és probable que allò ocorri. Així, difícilment serà creible que un home enterrat per un terratrèmol sobrevisqui a la tragèdia més enllà de dues setmanes perquè no és probable que pugui viure sense poder satisfer la necessitat de beure i d'alimentar-se.

Qualitats[modifica | modifica el codi]

Ni la linealitat ni l'exposició clara són qualitats de la trama, perquè és un continuum estètic i un continuum dramàtic. És el que compte, no és el que sigui fàcil, que no costi d'entendre. De fet, una trama és arranjar els esdeveniments i circumstàncies de la història, localitzant-los orgànicament en parts connexes, d'acord amb la necessitat dramàtica. Èdip Rei, de Sòfocles, prou coneguda, conta el drama d'un home que mata el pare, sense saber-ho, i es casa amb la seva mare, sense saber que ho és, en flash-back. La trama és la història d'un incest en flash-back. El com i la història es confonen.

Tipus de trames [cal citació][modifica | modifica el codi]

La funció de la trama és defensar la història i evitar que s'afebleixi, és a dir, que deixi de tenir interès. Vegem-ne la tipologia.

Principal[modifica | modifica el codi]

És l'eix vertebrador de la història, la història principal, la story-line desenvolupada i augmentada.

Subtrama[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'una trama secundaria subordinada a la principal. S'ha d'integrar en aquesta i, per anar bé, ha d'influir-hi. És freqüentíssim en el teatre anglès i, especialment, en el shakesperià.

Multi-trama[modifica | modifica el codi]

Diverses trames subordinades a la principal o, fins i tot, a una de secundaria, és a dir, una trama amb diverses subtrames que poden arribar a contenir subtrames. Molt emprat en les telenovel·les. Sol passar que, després d'un temps, es perd la noció de quina és la trama principal, que hom es cregui que una de secundaria l'és.

Paral·lel[modifica | modifica el codi]

Es tracta de dos o més trames d'importància similar que progressen independent i paral·lelament. Mantenen una relació de coordinació, és a dir, tenen un mínim element d'enllaç, com un fet dramàtic (el desamor o la infidelitat) o un espai comú ( una estació de tren). Però també pot ser que no tinguin cap vincle. Ni l'autor.

Formes i formats [cal citació][modifica | modifica el codi]

La següent tipologia és de Lewis Herman, que es basà en les trenta-sis situacions dramàtiques establertes per Georges Polti (Les Trenta-Sis Situacions Dramàtiques).

Trama d'amor[modifica | modifica el codi]

La parella que s'estima, però, després de separar-se pel motiu que sigui, torna a ajuntar-se.

Trama d'èxit[modifica | modifica el codi]

Història de l'home o la dona que cerca l'èxit i ho aconsegueix o no.

Trama de la ventafocs[modifica | modifica el codi]

Es tracta de la metamorfosi d'un personatge d'acord amb les convencions socials, com passa a Pigmalió [1], de George Bernard Shaw.

Trama del triangle amorós[modifica | modifica el codi]

Un clàssic des de l'imperi de la burgesia i la seva moral. En tenim molts exemples tant a la literatura com al cinema. A Josafat, de Prudenci Bertrana, un dels vèrtexs és el protagonista, l'altre és la Fineta, una barjaula a qui matarà i el tercer l'ocupa primer la Pepona, una altra puta que havia conegut abans, quan no ho era i cuidava porcs, i, després, Déu Nostre Senyor.

Trama de la tornada del fill pròdig[modifica | modifica el codi]

Un bon exemple és la pel·lícula Coming Home [2], o La tornada, que tracta d'una dona que refà la seva vida amb un paralític de la guerra del Vietnam, quan el seu marit l'abandona per anar-hi. La protagonista ha de resoldre un dilema amorós quan l'home en torna.

Trama de la venjança[modifica | modifica el codi]

L'heroi venja un crim o una injustícia que ha restat impune o, simplement, en cerca la veritat.

Trama del convers[modifica | modifica el codi]

Un bandit que esdevé l'heroi. Sense perdó, un film de Clint Eastwood, és un exemple tant d'aquesta mena de trama com de l'anterior. El protagonista és un bandit que es redimeix venjant l'acció d'un client d'una barjaula, embriac, que en riure-se'n del seu fal·lus, la desfigura.

Trama del sacrifici[modifica | modifica el codi]

Un heroi se sacrifica per algú o per alguna causa. Joana d'Arc, la Pucelle d'Orléans, que morí cremada per defensar les seves idees.

Trama de família[modifica | modifica el codi]

Es tracta de la relació entre una família amb d'altres o bé amb estranys. Així, La família dels Garrigas, de Josep Pin i Soler en seria un bon exemple.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Trama». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.