Transbordador espacial
De Viquipèdia
| Transbordador espacial | |
|---|---|
|
|
| Característiques | |
| Funció | Sistema de llançament i reentrada parcialment reutilitzable |
| Fabricant | United Space Alliance: Thiokol/Alliant Techsystems (SRBs) Lockheed Martin (Martin Marietta) - (ET) Rockwell/Boeing (orbitador) |
| País d'orígen | Estats Units d’Amèrica |
| Mides | |
| Alçària | 56,1 metres |
| Diàmetre | 8,69 metres |
| Massa | 2.030 tones |
| Etapes | 2 |
| Combustible | combustible sòlid (SRBs) LH2/LOX (orbitador) |
| Capacitat | |
| Càrrega útil a LEO | 24.400 kg |
| Càrrega útil a GEO | 3.810 kg |
| Historial de llançaments | |
| Estat | Actiu |
| Llocs de llançament | Centre espacial John F. Kennedy Base aèrea Vandenberg |
| Total de llançaments | 125 |
| Vol inaugural | 12 d'abril de 1981 |
| Càrregues Importants | Components de la Estació Espacial Internacional Telescopi Espacial Hubble Galileo Magellan |
El transbordador espacial o llançadora espacial de la NASA, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), és l'astronau utilitzada actualment pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i està previst per ser retirat de servei el 2010. En la plataforma de llançament, consisteix d'un gran tanc extern (ET), color de rovell, dos coets propulsors de combustible sòlid (SRBs), en el color blanc, i un avió espacial, el qual és el transbordador espacial pròpiament dit.
La llançadora transporta astronautes i càrrega útil (tal com satèl·lits o parts de l'estació espacial) fins a l'òrbita terrestre baixa, en la part superior de l'atmosfera terrestre (o termosfera).[1] Generalment, la seva tripulació és composta per cinc o set persones. La capacitat de càrrega útil és de 22.700 kg. Quan la missió del transbordador és conclosa, ell acciona els propulsors de l'«Orbital Maneuvering System» (l'OMS o Sistema de Maniobra Orbital) i reentra en la baixa atmosfera. Durant la descendida, l'orbitador desaccelera la seva velocitat hipersònica principalment a través d'aerofrenat, i després, per al procés d'aterratge, actua com un planador, aterrant totalment sense l'ajuda dels motors ("deadstick").
[edita] Referències
- ↑ NASA. «Earth's Atmosphere» (en anglès). National Aeronautics and Space Administration, 1995. [Consulta: 25-10-2007].
[edita] Vegeu també
- Space Shuttle Orbiter Vehicle
- Transbordador espacial Atlantis
- Transbordador espacial Challenger
- Transbordador espacial Discovery
- Transbordador espacial Enterprise
- Transbordador espacial Endeavour
[edita] Enllaços externs
- Manual de referència NSTS (1988)(anglès)
- Com la llançadora espacial funciona(anglès)
- NASA Human Spaceflight - Shuttle (estatus actual de missions de llançadores) (anglès)
  |
Aquest article és un esborrany sobre astronàutica. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
