Transbordador espacial Hermes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres usos de la paraula Hermes vegeu la pàgina Hermes (desambiguació).
Hermes
Transbordador espacial Hermes
Impressió artística de l'Hermes (ESA)
País França, Alemanya
Adjudicació del contracte Novembre del 1987
Estat Projecte cancel·lat
Primer vol No construït
Membres de la tripulació Tres astronautes
Temps a l'espai 30 a 90 dies a l'espai

El transbordador Hermes o minillançadora Hermes va ser l'aposta europea per un vehicle espacial reutilitzable per garantir l'accés dels europeus a l'espai i l'aprovisionament d'una estació especial pròpia o, si escau, els mòduls europeus acoblats a una estació espacial internacional.

El projecte va viure diversos problemes, entre altres de la falta d'experiència europea en vehicles espacials reutilitzables, i finalment es va cancel·lar en 1992.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

El 1978, França disposava d'un projecte per construir un petit transbordador reutilitzable; però els dubtes i els costos eren quantiosos per a l'agència espacial francesa.

Maqueta en escala 1:1 de la minillançadora Hermes en la Expo 92 de Sevilla.

Després de l'experiència obtinguda amb el Spacelab i els plans per fabricar i disposar de l'estació espacial Columbus, transformada posteriorment en el mòdul Columbus de la ISS, l'ESRO i després l'Agència Espacial Europea van considerar necessària una plena independència dels llançadors i vehicles espacials nord-americans. Fins llavors els europeus viatjaven a l'espai gràcies a programes de col·laboració de la NASA o la COSMOS; però la dependència d'aquestes col·laboracions es considerava inviable a llarg termini; per exemple, el laboratori espacial havia estat donat gratuïtament per aconseguir places en els transbordadors nord-americans. Per tot això, a principis dels anys vuitanta van començar els estudis preliminars; però no va ser fins a 1987 quan el programa va adquirir personalitat pròpia.

La llançadora Hermes (el Missatger dels Déus) estava, com assenyalava La carrera cap al Cosmos de Radio Quebec,[2] a mig camí entre les càpsules Soiuz soviètiques (per capacitat i tipus de llançador) i els transbordadors nord-americans (per forma i capacitat de reutilització). Havia d'estar operativa para 1995.

Es van estudiar diverses alternatives i finalment es va optar per un avió amb ales en forma de delta i amb la propulsió mínima per maniobrar en òrbita, essent portada fins a la seva òrbita per un coet de nova creació.

Encara que finalment el coet es va fabricar i va volar amb èxit, el programa Hermes va ser cancel·lat en 1992 davant la falta d'experiència europea en aïllament tèrmic, el seu alt cost i les expectatives de desenvolupar el X-38 al costat dels Estats Units[3] per descendir de la qual va acabar sent l'Estació Espacial Internacional.

Els conceptes de la llançadora[modifica | modifica el codi]

L'Hermes es va pensar com un transport reutilitzable de baix cost per a quatre persones com a màxim i un mínim d'equip i 3 000 Kg de subministraments com a màxim. El pes total de la nau amb tripulació, combustible i càrrega no hauria de superar les 20 tones, càrrega màxima que pot portar la versió més potent del coet Ariane 5.

La tripulació comptaria amb suport vital per romandre a l'espai un màxim de 7 dies.

Malgrat que el projecte va ser cancel·lat, la idea d'una nau espacial reutilitzable de petita grandària que pugui ser portada a una òrbita baixa per un únic llançador (més senzill que el programa nord-americà) segueix vigent.

  • Estats Units estudiava un mòdul reutilitzable, pujat a l'espai per un coet convencional per substituir als transbordadors espacials.
  • Rússia va desenvolupar conceptualment el mòdul Kliper i va fabricar una maqueta amb l'objectiu d'aconseguir socis que aportessin el capital per a la seva construcció. El Kliper es projecta com una astronau capaç de transportar sis persones o dues persones i 700 kg de càrrega. Va ser ofert a Europa, però l'ESA va refusar recolzar el projecte per falta de definició[4]

Configuració[modifica | modifica el codi]

L'Hermes seria llançada a la part superior d'un llançador Ariane 5 i que constaria de dues parts: una part, una forma de con anomenat Resource Module que s'adjunta a la part posterior del vehicle i es va dissenyar per a la reentrada. Només l'avió espacial es tornaria a entrar en l'atmosfera de la Terra.

En la configuració prevista abans de l'acabament del projecte, l'Hermes portaria a tres astronautes i una càrrega pressuritzada de 3000 kg. El pes de llaçament final seria 21000 kg, que va ser considerat com el límit superior del que un prolongat Ariane 5 podia aixecar. L'Hermes seria de 19 m de longitud.

Llocs de llançament[modifica | modifica el codi]

Els possibles llocs de llançament per al transbordador serien els següents:

Les missions típiques[modifica | modifica el codi]

Quatre missions típiques es va proposar:

Futur[modifica | modifica el codi]

Un projecte de prova, el Intermediate eXperimental Vehicle (IXV), està previst que demostri les tecnologies de reentrada en el 2012.[5]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Varis, L'Univers - Enciclopèdia de l'astronomia i l'espai, Planeta DeAgostini, Barcelona, 2004, ISBN 84-674-0612-7
  2. Varis, La ruta cap al Cosmos, Radio Quebec, Mont-real, 1986
  3. Dins del transbordador, Discovery Comumunication, Inc, 2004, Dipòsit Legal, NA-3.266-2003
  4. Pons Juan, L'ESA diu no al Kliper, nº 285 de Avió Revue, Motorpress-Ibèrica, Madrid, març de 2006
  5. Jeremy Hsu, 15 October 2008, Europe Aims For Re-entry Spacecraft