Transcripció lingüística

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En lingüística la transcripció és la representació en una llengua amb un sistema d'escriptura determinat, de paraules o textos que originalment estan escrits amb un sistema d'escriptura diferent, tot intentant de reproduir en la llengua de destinació la pronunciació original del text (a diferència de la transliteració, que és una eina tècnica i estàndard internacional, no necessàriament apta per a fer entendre la pronunciació d'una paraula estrangera entre el públic en general).

Per a poder a representar els sons de l'idioma original a l'idioma d'arribada, normalment cal establir una sèrie de convencions per a representar les lletres o caràcters que tenen sons inexistents (sense representació gràfica) en el sistema de la llengua d'arribada. És per això que hi ha d'haver un sistema de transcripció estandarditzat per a cada parella de llengües en cada direcció, com ara, per a l'ucraïnès al català, per al rus al català, per al bielorús al català, per al macedoni al català, per a l'armeni al català, per al georgià al català, etc.

Tot i que idiomes com el rus, el bielorús i l'ucraïnès, per exemple, fan servir l'alfabet ciríl·lic, cada idioma el fa servir d'una forma diferent, introduint noves lletres o assignant un so diferent a la mateixa lletra. Per això és important distingir no només el sistema d'escriptura més o menys en comú d'un grup de llengües, sinó també el sistema d'escriptura de cada llengua en concret.

També és important considerar que cal afegir els accents necessaris, eliminar dobles "L"s o introduir la "L geminada" i doblar la "S" intervocàlica quan s'escau, perquè el lector del text transliterat, en aquest cas el lector català, pugui pronunciar cada paraula com cal. Per això, el topònim Черкаси en ucraïnès, per exemple, que s'escriu amb una sola "C" ciríl·lica (la nostra "S") en l'original, cal transcriure'l amb doble "S" en català.

Altres usos de la paraula[modifica | modifica el codi]

També s'anomena transcripció l'acte d'escriure un discurs oral, per exemple en una entrevista o un judici, i també l'acte d'escriure comunicacions gravades (en so), transferint-les del format sonor al format escrit.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]