Transmissió variable contínua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una transmissió variable contínua o CVT és un tipus de transmissió automàtica que pot canviar la relació de canvi a qualsevol valor arbitrari dins dels seus límits. La transmissió variable contínua no es limita a un petit nombre de relacions de canvi, com les 4 a 6 relacions davanteres de les transmissions típiques d'automòbils.

La centraleta electrònica que controla la transmissió variable contínua simula sovint canvis de marxa abruptes, especialment a baixes velocitats, perquè la majoria dels conductors esperen les brusques sacsejades típiques i rebutjarien una transmissió perfectament suau per la seva aparent falta de potència.

Història[modifica | modifica el codi]

A finals dels anys 50, Huub van Doorn va desenvolupar una caixa de canvis automàtica per al petit i econòmic DAF 600, llançat el 1958.

Aquest canvi automàtic s'anomena canvi de variador continu CVT (Continuous Variable Transmissió) ja que els desenvolupaments no queden determinats per un parell de engranatges, sinó per dos politja s formades per elements cònics, unides per una cadena que transmet la potència. També hi ha una classe de transmissió contínua variable anomenada CVT toroïdal, el funcionament es basa en la connexió dels dos cons (que tenen la superfície còncava, formant el buit d'un toroide imaginari) per mitjà de dues o més discos d'inclinació regulable, en lloc de les politges.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Politges i cadena CVT.

Cadascuna de les relacions de diàmetres que poden adoptar les politges es correspon amb una relació de transmissió diferent, i per això es diu que els canvis de variador tenen infinites marxes, encara que els més moderns tenen una funció manual en què es pot triar de manera seqüencial entre sis o set velocitat és que corresponen a posicions prefixades de les politges.

El canvi d'amplada de les politges s'aconsegueix mitjançant la pressió d'un circuit hidràulic, i la transmissió de la força al motor es pot fer mitjançant un embragatge convencional, un embragatge electrohidràulic o un convertidor de parell.

Per poder obtenir una marxa enrere hem d'incloure un inversor, generalment un conjunt planetari de tipus Ravigneaux.

La principal limitació d'aquest tipus de caixes de canvis es troba en el parell que pot transmetre la corretja o cadena. Encara que a principis dels anys 90, l'equip Williams F1 va desenvolupar una caixa de canvis d'aquest tipus per al monoplaça FW15C, un dels cotxes de competició més avançats de la història. La possibilitat de variar contínuament la relació de transmissió fa que el motor pugui treballar sempre en el règim de potència màxima el que implica una acceleració molt més gran, un paràmetre importantíssim en competició.

Ús en el mercat[modifica | modifica el codi]

Nissan va vendre més d'un milió de vehicles equipats amb aquest tipus de canvi de marxes l'any 2007, principalment a EUA i Japó. Avui en dia munten aquest tipus de caixes de canvi alguns models de Renault i Suzuki (CVT), Nissan (Hypertronic, Extroid [toroïdal] i Xtronic), Audi ( multitronic), Mini, Mercedes (Autotronic) i Toyota (Multidrive S).