Transposició (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Transposició».
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En escacs, una transposició és una seqüència de moviments que dóna com a resultat una posició que s'hauria pogut assolir a través d'una altra (més habitual) seqüència de moviments. Les transposicions són especialment habituals en l'obertura, quan una posició donada pot assolir-se per diferents ordres de jugades. Els jugadors sovint empren les transposicions deliberadament, per tal d'evitar variants que els desagraden, per ficar l'oponent en territori poc familiar o on es senti poc còmode, o simplement per fer pensar el rival.[1][2]

En escacs, el verb "transposar" significa fer derivar la partida a una posició d'obertura diferent a aquella amb la qual la partida havia començat.

Les taules de transposicions són part essencial dels programes d'escacs per ordinador.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Posicions a les quals hom pot arribar per diferents camins[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 nl d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició que pot sorgir del gambet de dama o de l'obertura anglesa.

Per exemple, la primera posició es pot obtenir a partir del Gambet de dama:

  • 1. d4 d5
  • 2. c4 e6
  • 3. Cc3 Cf6

Però la posició es pot assolir també des de l'obertura anglesa:

  • 1. c4 Cf6
  • 2. Cc3 e6
  • 3. d4 d5

d'aquesta manera, hom diu que l'obertura anglesa ha transposat en un gambet de dama.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició que pot sorgir de la defensa francesa o de la defensa Petrov.

El segon exemple és una posició que pot sorgir des de la defensa francesa.

  • 1. e4 e6
  • 2. d4 d5
  • 3. exd5 exd5
  • 4. Cf3 Cf6

Una posició idèntica es pot assolir també, amb dues jugades extra per cada bàndol, a partir de la defensa Petrov:

  • 1. e4 e5
  • 2. Cf3 Cf6
  • 3. Cxe5 d6
  • 4. Cf3 Cxe4
  • 5. d3 Cf6
  • 6. d4 d5[3]


Possibilitats de transposar en algunes obertures[modifica | modifica el codi]

Hi ha algunes obertures que són conegudes per la seva alta capacitat transposicional, com per exemple l'obertura catalana, o la defensa siciliana.[2][4]

Per un exemple simple, els moviments d'obertura 1. d4 e6 poden ràpidament transposar en un elevat nombre d'obertures, com ara:

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Gambet de dama refusat, després de 2 c4 d5. El gambet de dama refusat és també una obertura altament transposicional.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 nd g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Després de 2 c4 Cf6. Aquesta posició podria seguir desenvolupant-se de moltes maneres, incloent: gambet de dama refusat, defensa Nimzoíndia, defensa índia de dama o defensa Benoni moderna.


Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 f7 g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 pd g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Defensa holandesa, després de 2 c4 f5.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 pd d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 pd c6 d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pl d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 pl f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Defensa anglesa, després de 2 c4 b6.


Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Defensa francesa, després de 2 e4 d5.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 d7 pd e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 pd f6 g6 h6
a5 b5 c5 pd d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Franco-Benoni, després de 2 e4 c5. Aquesta seqüencia podria transposar en diferents variants de la defensa Benoni després de 3 d5, a la variant Alapin de la defensa siciliana després de 3 c3, o a les línies principals de la defensa siciliana després de 3 Cf3 cxd4 4 Cxd4.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Weeks, Mark. «Chess Opening Tutorial : Introduction to 1.d4». about.com.
  2. 2,0 2,1 Soltis, A.. Transpo Tricks in Chess. Batsford, 2007. ISBN 0713490519.  Vegeu-ne un article a «Transpo Tricks in Chess - review». chessville.com.
  3. Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9. 
  4. Fine, R.. Ideas Behind the Chess Openings. Random House, 1990, primera edició 1943. ISBN 0812917561.