Transsexualitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Transvestisme.
Una dona transsexual amb les lletres "XY" a la palma de la seva mà.
Membres del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya manifestant-se a Barcelona (any 2001)

La transsexualitat és una manifestació sociopsicològica en persones que se senten pertanyents a un gènere diferent del seu fisiològic en néixer, desitjant l'aspecte físic que es correspon al sexe sentit com a propi. Per aconseguir de viure d'una forma coherent amb el seu sentiment i per aconseguir l'aspecte del sexe que senten com a propi poden usar medicaments, hormones -que masculinitzaran o feminitzaran el seu aspecte-, o sotmetre's a intervencions quirúrgiques. Pot acompanyar-se o no de rebuig més o menys gran a viure amb els òrgans genitals de naixement, amb els que alguns senten conflicte, o del desig de posseir uns genitals que concordin amb la seva identitat sexual.

En realitat, la transsexualitat és un fenomen complex, més encara si pensem que la seva forma de manifestar-se guarda relació amb rols i comportaments socials, que són quelcom cultural i per tant divers. Així, pot semblar més coherent parlar de comportament transsexual i més arriscat de transsexualitat.

Tot i així, una opinió molt habitual és creure que deu haver-hi quelcom definitori i específic que obligui als transsexuals a obrar com ho fan, quan mostren una gran perseverança en la transsexualització, malgrat els greus perjudicis que sovint els representa.

Recentment determinats investigadors de neurociència i genètica semblen haver trobat determinades pautes dels transsexuals en què físicament diferirien de la resta de la població. Així, un grup de 54 gens[text imprecís] podrien ser la causa de què el fetus rebés un bany d'hormones diferents a les del sexe genètic. Aquest bany seria el responsable que determinades zones del cervell del transsexual es desenvolupessin de la mateixa manera que en l'altre sexe, tal com s'ha acabat determinant experimentalment.

No se sap com això es tradueix en fets concrets, però aquestes dades semblen implicar que existiria una predisposició innata a ser transsexual. L'entorn familiar o social de l'infant no podria evitar-ho, sinó només modificar la seva manifestació o reprimir-la.

Hi ha dones transsexuals, d'home a dona (HaD), i homes transsexuals, de dona a home (DaH). La creença actual és que la proporció és del 50% per a cada grup.

Les persones transsexuals són tan diverses com la resta de població. N'hi ha de totes les races, ocupacions professionals i classes socials. També hi ha diversitat respecte de l'orientació o preferència sexual, de tal manera que hi ha transsexuals homosexuals, heterosexuals, bisexuals, asexuals, autoeròtics, etc.

Les hormones s'usen per modificar l'aspecte extern del cos i això provoca canvis prou visibles en l'aspecte del transsexual. Amb la (teràpia hormonal - TH) s'aconsegueix un aspecte similar a les persones del sexe desitjat. Els resultats són millors en les persones més joves.

La cirurgia és un recurs utilitzat a vegades pels transsexuals per modificar el propi cos. Pot tenir un caire estètic, com els implants per arrodonir la figura o per donar volum al pit, les liposuccions, etc. La més coneguda per la població no transsexual i que més s'associa amb la transsexualitat és l'anomenada "cirurgia de canvi de sexe", cirurgia de remodelació genital, tot i que molts transsexuals no la realitzen mai a la seva vida, ni la desitgen.

Els protocols mèdics més habituals exigeixen, per tal de procedir a una intervenció quirúrgica de canvi de sexe, que la persona transsexual hagi viscut, de forma satisfactòria, per un període d'un a dos anys amb el rol sexual que concordi amb la identitat sexual sentida, si bé en la pràctica això es redueix a un seguiment de l'estabilitat del sentiment transsexual en un període similar (Espanya).

L'objectiu d'aquesta fase d'observació professional és assegurar-se contra fracassos i desenganys posteriors a l'operació. S'ha de tenir en compte que la cirurgia genital transsexual actua alterant òrgans sans, el que constitueix una pràctica mèdica gens ortodoxa. Malgrat tot, hi ha la creença que el resultat i el benestar posterior de les persones operades és prou satisfactori.

Molts països, Espanya inclosa, dificulten l'adopció d'un nom que es correspongui amb el sexe sentit com a propi perquè el canvi de nom legal està condicionat al canvi de sexe legal, una cirurgia que no tothom vol rebre, ni tothom pot pagar.

La discriminació dels transsexuals a Catalunya, a Espanya i al món, és molt gran. Són nombrosos els crims d'odi contra la població transsexual, i molts dels transsexuals perviuen en condicions de pobresa en una societat que els menysté laboralment i socialment.

Al Parlament de Catalunya es van promoure per part d'ERC, ICV i el PSC diferents iniciatives per modificar l'estatus legal i social dels transsexuals, però fins al 2004 no hi va haver cap canvi, sobretot per l'oposició del PPC i de CiU.

L'1 de març de 2007 el Congrés de Diputats va aprovar la Llei d'Identitat de Gènere que, tot i mantenir una criticada consideració mèdica i diagnòstica de la transsexualitat (disfòria de gènere), permet el canvi de sexe legal en un procés administratiu on no és obligatòria la cirurgia genital, respectant, per tant, el principal element reivindicatiu dels col·lectius transsexuals espanyols. Aquesta llei és potser la més avançada que es coneix, i només comparable a la Llei anglesa de Transsexualitat (2004), que va ser-ne un motor impulsor en no exigir tampoc la cirurgia genital pel canvi de sexe legal.

La comunitat transsexual encara haurà d'esperar per a la universalització a l'Estat de l'assistència mèdica especialitzada, tant pel que fa a controls sanitaris regulars com farmàcia, tractaments hormonals i cirurgies de sexe. La important discriminació laboral dels homes i dones transsexuals queda també sense ser abordada a l'espera de polítiques laborals i educatives específiques.

Han crescut molt el nombre de grups transsexuals en els últims 10 anys (1997-2007) i, sobretot, la presència pública de la transsexualitat masculina. Per altra banda, malgrat la creixent importància global de la FELGT (Federació Espanyola de Lesbianes, Gais i Transsexuals) la major part dels grups prefereix mantenir la independència envers la federació, potser en veure-la com un satèl·lit del PSOE o tal vegada per desconfiança del moviment trans envers els grups gais.

Hi ha un intens sentiment i un fort corrent d'opinió en el si de la comunitat transsexual perquè aquesta quedi fora dels diagnòstics psiquiàtrics, i deixi de ser considerada un trastorn o una malaltia mèdica. La qüestió és quant té d'estigma i discriminació social el fet de ser sexualment diferent i, en canvi, realment què té d'inherent com a trastorn psíquic o mèdic; la mateixa consideració psiquiàtrica de la transsexualitat és considerada un fet discriminatori.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transsexualitat Modifica l'enllaç a Wikidata