Traquínids

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

Traquínids
Trachinidae
	; aranya blanca
Període
	Eocè - recent
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Trachinidae ; Rafinesque, 1815
Gèneres
	Trachinus; Echiichtys;

Il·lustració de *Trachinus draco* (Peder Ascanius, any 1767)

Il·lustració d'una aranya blanca (*Trachinus draco*) de l'any 1898

Els traquínids (Trachinidae) constitueixen una família de peixos teleostis dins de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

Cos allargat i comprimit lateralment.
Longitud màxima: 45 cm a l'espècie Trachinus araneus.
Nombre de vèrtebres: entre 34 i 43.
No tenen bufeta natatòria.
La boca és grossa i quasi vertical en alguns casos.
Els ulls es troben en la part superior del cap, molt propers entre si.
A l'opercle hi ha una espina forta que és verinosa.
La primera aleta dorsal, molt curta, també té espines verinoses que provoquen moltes reaccions.
La segona dorsal és molt llarga.
Les pectorals comencen per darrere de les ventrals.^[2]

Alimentació[modifica]

Mengen peixets de tota classe.^[3]

Hàbitat[modifica]

Són bentònics i prefereixen els fons sorrencs, on s'enterren. Passen la major part del dia colgats a la sorra amb només el seu cap i la primera aleta dorsal exposats.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troben a l'Atlàntic oriental, la Mar Mediterrània i la Mar Negra.^[4]

Taxonomia[modifica]

Gènere Echiichthys (Bleeker, 1861)^[5]
- Aranyó (Echiichthys vipera) (Cuvier, 1829)^[6]
Gènere Trachinus (Linnaeus, 1758)^[7]
- Aranya fragata (Trachinus araneus) (Cuvier, 1829)^[8]
- Trachinus armatus (Bleeker, 1861)^[9]
- Trachinus collignoni (Roux, 1957)^[10]
- Trachinus cornutus (Guichenot, 1848)^[11]
- Aranya blanca (Trachinus draco) (Linnaeus, 1758)^[12]
- Trachinus lineolatus (Fischer, 1885)^[13]
- Trachinus pellegrini (Cadenat, 1937)^[14]
- Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Cuvier, 1829)^[6]^[15]^[16]^[17]^[18]

Referències[modifica]

↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, Alemanya.
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 214 .
↑ Life Under The Sea Arxivat 2008-04-29 a Wayback Machine. (anglès)
↑ FishBase (anglès)
↑ Bleeker P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espèces. Ann. Sci. Nat., París (Zool.) (Sér. 4) v. 16. 375-382.
↑ ^6,0 ^6,1 Cuvier , G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
↑ Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
↑ Cuvier , G. & A. Valenciennes. 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
↑ Bleeker, P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espèces. Ann. Sci. Nat., París (Zool.) (Sér. 4) v. 16: 375-382.
↑ Collignon, J., M. Rossignol & C. Roux. 1957. Mollusques, Crustacés, Poissons marins des Côtes d'A.E.F., en collection au Centre d'Océanographie de l'Institut d'Études Centrafricaines de Pointe-Noire. París, (Off. de la Recherche Scient. et Technique Outre-Mer): 369 pp.
↑ Guichenot, A. 1848. Fauna Chilena. Peces. Pp. 137-370. A: C. Gay, Historia física y política de Chile. Zoología, v. 2. París i Santiago de Xile. Fauna Chilena, Peces.
↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
↑ Fischer, J. G. 1885. II. Üeber einige afrikanische Fische des Naturhistorischen Museums in Hamburg (2). Pp. 66-77. A: Ichthyologische und herpetologische Bemerkungen. Jahrb. Wiss. Anst. Hamburg v. 2: 49-121, Pls. 1-4.
↑ Cadenat, J. 1937. Recherches systématiques sur les poissons littoraux de la côte occidentale d'Afrique, récoltés par le navire Président Théodore-Tissier, au cours de sa 5e croisière (1936). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. v. 10 (fasc. 4, núm. 40): 425-562.
↑ BioLib (anglès)
↑ Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
↑ ITIS (anglès)
↑ World Register of Marine Species (anglès)

Enllaços externs[modifica]

«Traquínids». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
ICTIMED Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (castellà)

[1] Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, Alemanya.

[2] Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 214 .

[3] Life Under The Sea Arxivat 2008-04-29 a Wayback Machine. (anglès)

[4] FishBase (anglès)

[5] Bleeker P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espèces. Ann. Sci. Nat., París (Zool.) (Sér. 4) v. 16. 375-382.

[Cuvier-6] 6,0 ^6,1 Cuvier , G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.

[7] Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.

[8] Cuvier , G. & A. Valenciennes. 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.

[9] Bleeker, P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espèces. Ann. Sci. Nat., París (Zool.) (Sér. 4) v. 16: 375-382.

[10] Collignon, J., M. Rossignol & C. Roux. 1957. Mollusques, Crustacés, Poissons marins des Côtes d'A.E.F., en collection au Centre d'Océanographie de l'Institut d'Études Centrafricaines de Pointe-Noire. París, (Off. de la Recherche Scient. et Technique Outre-Mer): 369 pp.

[11] Guichenot, A. 1848. Fauna Chilena. Peces. Pp. 137-370. A: C. Gay, Historia física y política de Chile. Zoología, v. 2. París i Santiago de Xile. Fauna Chilena, Peces.

[12] Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.

[13] Fischer, J. G. 1885. II. Üeber einige afrikanische Fische des Naturhistorischen Museums in Hamburg (2). Pp. 66-77. A: Ichthyologische und herpetologische Bemerkungen. Jahrb. Wiss. Anst. Hamburg v. 2: 49-121, Pls. 1-4.

[14] Cadenat, J. 1937. Recherches systématiques sur les poissons littoraux de la côte occidentale d'Afrique, récoltés par le navire Président Théodore-Tissier, au cours de sa 5e croisière (1936). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. v. 10 (fasc. 4, núm. 40): 425-562.

[15] BioLib (anglès)

[16] Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)

[17] ITIS (anglès)

[18] World Register of Marine Species (anglès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]