Traquimedusa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Traquimeduses
Crossota sp.
Classificació científica Edita
Regne: Animalia
Subregne: Eumetazoa
Fílum: Cnidaria
Subfílum: Medusozoa
Classe: Hydrozoa
Subclasse: Trachylinae
Ordre: Trachymedusae
Haeckel, 1866
Famílies
Botrynema ellinorae

Les traquimeduses (Trachymedusae) formen part de l'ordre dels cnidaris i pertanyen a la subclasse dels traquilins.

Característiques i descripció física[modifica | modifica el codi]

Les traquimeduses formen part de l'ordre dels cnidaris i pertanyen a la subclasse dels traquilins, . Les traquimeduses es caracteritzen per la seva forma hemisfèrica, de vegades aplanada i en altres casos en forma de cúpula. El seu desenvolupament no presenta mai la fase d’hidrozou, és a dir, de pòlip fix. La làmina mitjana, anomenada mesoglea, és força més sòlida a la vora lliure, on es condensa una mena d’anell al nivell del qual l’ectoderma forma un cèrcol urticant.

Hydomedusae Aglantha Digitale

La cavitat gastrovascular és senzilla, sense replecs ni parets. També posseeixen uns tentacles escampats o formant verticils; apareixen dotats d’un embolcall extern quitinós anomenat perisarc, que de vegades forma unes cambres o calzes on s’allotgen els pòlips, i són mancats d’esquelet calcari. Les traquimeduses a més, posseeixen uns òrgans d’equilibri, els estatocists, resultat de la modificació d’alguns tentacles que aquí apareixen curts i claviformes, i que contenen un o diversos estatolits. Aquests òrgans compleixen a més de la funció del equilibri esmentada, funcions sensitives. En aquestes meduses s’esdevé el mal anomenat fenomen de la hipogènesi, que consisteix en la producció per part de l’ou d’un ésser amb la mateixa forma de l’individu del qual precedeix, sense que hi intervingui el pòlip que dóna, per germinació, la forma sexuada.

Forma de desplaçament[modifica | modifica el codi]

El vel que posseeix sota l’ombrel·la, òrgan locomotor, és dotat d’una forts músculs per mitjà dels quals realitza la natació, gràcies a uns salts brucs i enèrgics. Els tentacles, sempre marginals, són quatre o un múltiple de quatre, si bé de vegades poden ser sis. Es troben amb més facilitat a aigües profundes i a mar obert.

Tranquimeduses més comuns[modifica | modifica el codi]

  • Petasus atavus, forma diminuta semblant a un globus de vidre de diàmetres iguals i proveïda de manubri, que mostra al nivell del vel una boca quadrada. Té quatre tentacles, engruixits als extrems per acumulacions de cèl·lules urticants, i quatre glàndules genitals que ocupen quasi tota la longitud dels canals radials. Viuen a la Mediterrània i les illes Canàries.
  • Aglaura hemistoma, destaca la seva forma de prisma octogonal, coronat per una piràmide truncada a la mateixa base i proveït de setze tentacles i vuit glàndules genitals situades al nivell del peduncle estomacal. Habita al Pacífic i l’Atlàntic.


Referències[modifica | modifica el codi]

Institut Gallach, HISTÒRIA NATURAL, Zoologia. Rèptils, amfibis i peixos. Invertebrats. Grupo Editorial Océano, Barcelona, España, 1998, + 380 pàgines

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Traquimedusa Modifica l'enllaç a Wikidata