Trasibul d'Atenes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Trasibul d'AtenesThrasybulus, Θρασύβουλος— (s. V - IV aC) fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos. Era un fidel partidari del partit demòcrata i amic d'Alcibíades. És esmentat el 411 aC quan fou comandant d'una galera de la flota atenenca a Samos i va prendre part en la supressió de la revolució oligàrquica a l'illa. Quan es va assabentar de l'establiment del govern dels Quatre-cents a Atenes es va posar junt amb Tràsil al capdavant dels que s'hi volien oposar i volien mantenir la democràcia i continuar la guerra contra Esparta.

En una assemblea de la flota els generals sospitosos d'afavorir l'oligarquia foren deposats i nomenats altres demòcrates entre els quals Trasibul. Un decret fou aprovat pel qual Alcibíades era perdonat i cridat al poder. Trasíbul va anar a la cort del sàtrapa Tisafernes a buscar-lo. Després va anar amb cinc galeres a l'Hel·lespont on va conèixer les notícies de la revolta d'Eresos a Lesbos; llavors junt amb Tràsil va lliurar la batalla de Cinossema en la que va dirigir l'ala dreta i on els demòcrates atenencs van obtenir la victòria.

Just abans de la batalla de Cízic es va unir a Alcibíades amb 20 galeres i va enviar una expedició a Tassos i altres llocs per recaptar diners. Després fou enviat amb una flota de 30 vaixells a la costa de Tràcia on va sotmetre algunes de les ciutats revoltades; al mateix temps fou altre cop elegit com a general junt amb Alcibíades. Estava fortificant Focea quan va rebre la visita d'Alcibíades que havia deixat la seva flota a Nòtion.

Després de la desgraciada batalla de Nòtion, Alcibíades el va arrossegar en la seva desgràcia i fou substituït en el comandament, però va continuar servint a la flota. Fou un dels comandament subordinats a la batalla de les Arginuses.

Quan es va establir el govern dels Trenta tirans fou desterrat i va viure a l'exili a Tebes. Ajudat pel govern d'aquesta ciutat amb soldats i diners, va reunir una banda i es va apoderar de la fortalesa de Phyle, on se li van unir alguns partidaris; un atac oligàrquic a la fortalesa fou rebutjat. Quatre dies després va baixar amb un exèrcit d'uns mil homes i va anar al Pireu on va agafar una forta posició al turó de Muníquia; bona part de la població del Pireu se li va unir; les forces enviades pels tirans foren rebutjades amb fortes pèrdues.

Llavors es va establir el govern dels deu, però no van poder impedir la consolidació de Trasibul i el seu partit que van començar a fer incursions. Els oligarques van decretar el bloqueig del Pireu; després de quedar en una posició dèbil van poder derrotar a Pausànies d'Esparta amb el que llavors van signar un acord, i van enviar diputats a Esparta per defensar la seva causa. El resultat fou una reconciliació general i una amnistia i els exiliats van entrar a Atenes en triomf i van fer un sacrifici a l'acròpoli.

Una mica després els oligarques, exiliats a Eleusis, que es preparaven per renovar la guerra, van ser també amnistiats, probablement a proposta de Trasibul.

El 395 aC va imposar un decret d'aliança amb Tebes que estava amenaçada per Esparta i va enviar un exèrcit en ajut dels tebans.

Vers el 390 aC fou enviat amb 40 vaixells en ajut del partit democràtic de Rodes contra Telèuties, però en arribar va considerar que el demòcrates rodis no necessitaven el seu ajut i se'n va anar a Tràcia, on va reconciliar als reis odrisis Seutes II i Amadoc i els va decidir a entrar en aliança amb Atenes. Seutes li va oferir la mà de la seva filla. Llavors va anar a Bizanci on amb l'ajut d'Arquebi i Heràclides va establir al poder al partit democràtic aliat d'Atenes. També va portar a Calcedònia a l'aliança atenenca.

Llavors va anar a Lesbos on va reduir Metimna i alguna altra ciutat. Després va embarcar al sud i va ancorar a Eurimedó prop d'Aspendos; a la nit els habitants d'aquesta ciutat van atacar el seu campament per sorpresa i el van matar a la seva tenda.

La seva tomba era a Atenes a la via de l'Acadèmia, prop de les de Pèricles, Càbries i Formió.