Trasmediterránea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El vaixell Ciutat de València

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.

La primera etapa[modifica | modifica el codi]

La naviliera va ser fundada el 25 de novembre de 1916 amb la fusió de les empreses de José Juan Dómine, Vicent Ferrer, Joaquim Tintoré i Enrique García. Les empreses eren la Companyia Valenciana de Vapors Correus d'Àfrica (18 vaixells i 22.369 tones), Ferrer Peset Germans, de València (15 vaixells i 17.410 tones), Línia de Vapors Tintoré, de Barcelona (7 vaixells i 9.767 tones) i la Societat Navegació i Indústria, de Barcelona (5 vaixells i 4.974 tones). L'accionista principal era el financer mallorquí Joan March i Ordinas.

En començar la seva activitat, l'1 de gener de 1917, la seu estava a Barcelona i tenia una flota de 45 bucs. Es va fer càrrec de les línies marítimes de sobirania que tenien adjudicades les dues primeres navilieres esmentades.

En el seu primer any d'existència comprà dues navilieres més: la Compañía Anónima de Vapores Vinuesa, de Sevilla i la Companyia Marítima de Barcelona. El 1918 comprà dues altres navilieres: la Companyia Marítima de Maó i la Isleña Marítima Companyia Mallorquina de Vapors. L'adquisició de La Isleña topà amb l'oposició d'importants sectors econòmics i socials de Mallorca, però malgrat tot Joan March se'n sortí amb la seva: adquirí moltes accions de La Isleña que cedí a la Transmediterrània. El 1918 la Transmediterrània controlà la Isleña i tres consellers seus ja ho eren de la naviliera mallorquina. La Isleña es convertí amb una filial i aviat els vaixells de la Transmediterrània feren les línies entre la Península i les Balears així com entre les illes.[1]

Aquestes quatre darreres navilieres tenien 25 vaixells i 31.214 tones. La flota de la Transmediterrània estava formada per 70 vaixells de diferents mides i edats, tots eren vapors ja que encara no hi havia motonaus. D'aquesta manera el transport marítim esdevenia un veritable monopoli que concentrava totes les línies de sobirania.

L'expansió de la companyia[modifica | modifica el codi]

El 1921 la seu central es traslladà a Madrid, però el mateix any la direcció es traslladà a València. El mateix any comprà La Fertilitzadora, empresa de fosfats i productes petroliers. Altres empreses que passaren a ser filials de la Transmediterrània foren: Petrolis Porto Pí S.A., La Unió Naval de Llevant, Drassanes de Tarragona, Casa Fried Krupp Germania Werke.

En la Guerra Civil Espanyola les seves naus foren emprades com a vaixells auxiliars de la marina de guerra dels dos exèrcits.

El vaixell Ciudad de Alicante de Trasmediterránea al Port de Sevilla

De 1921 a 1998, any en què es liberalitzà el sector, va mantenir un total monopoli a les línies que unien la península amb les illes i el nord d'Àfrica. El 1939 s'incorporà al consell d'administració Joan March Ordinas. El 1949 es restablí la delegació de la companyia a Palma.

Estatalització i privatització[modifica | modifica el codi]

L'any 1978 passà a ser una societat estatal i aquest fou el seu estatus fins que fou reprivatitzada pel govern de José María Aznar el 2002. La SEPI adjudicà la Transmediterrània al consorci format per Acciona Logística (60%), Caixa d'Estalvis de la Mediterrània, Companyia de Remolcadors Ibaizábal, Agrupació Hotelera Dóliga, Subministraments Eivissa i Naviliera Armas.

El 2013 el seu nom és Trasmediterránea, posseeix una flota de 17 vaixells i la seva seu social és a Madrid.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Transmediterrània, Companyia». A: Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 17. Palma: Promomallorca, p. 294-296. ISBN 84-8661702-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trasmediterránea Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 22′ 55″ N, 2° 10′ 54″ E / 41.38195°N,2.181681°E / 41.38195; 2.181681