Trebonià Gal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua de bronze de Trebonià Gal.

Trebonià Gal, o Gai Vibi Trebonià Gal (Caius Vibius Trebonianus Gallus) fou un militar romà que fou emperador del 251 al 253.

Tenia un alt comandament militar i el 251 fou enviat a lluitar contra la primera gran invasió dels gots a Mèsia i Tràcia, que havien ocupat Noval i Nicòpolis i havien arribat fins a Filipòpolis després de derrotar a Deci Volusià a Beroe. El governador de Filipòpolis, Titus Juli Prisc, es va declarar emperador i l'emperador Deci va haver d'anar des de Itàlia amb el seu fill Herenni Etrusc (cèsar) i les forces dirigides per Trebonià Gal; Prisc fou derrotat i també els gots i van reconquerir Filipòpolis, Noval i Nicòpolis, però tan Deci como Herenni van morir en la batalla contra els gots a Abritus a l'estiu del 251) i l'exèrcit va aclamar emperador al seu cap Trebonià Gal, l'actitud del qual a la batalla havia estat com a mínim sospitosa (Zòsim i Zonares l'acusen de traïció), però el senat romà el va reconèixer si bé el va obligar a adoptar a Hostilià, el fill sobrevivent de Deci.

Trebonià Gal va signar un tractat de pau amb els gots pel qual aquestos es van retirar més enllà del Danubi, però podien conservar el botí i els captius i rebrien un tribut anyal. Aquest tractat va indignar a tots els ciutadans de l'imperi però per uns mesos hi va haver tranquil·litat a les fronteres. En aquest temps es va produir una oportuna mort d'Hostilià de la que fou culpable Trebonià Gal, que va nomenar llavors cèsar al seu fill Volusià Gal (més conegut per Volusià). A Roma es va patir en aquest temps una epidèmia de pesta que va durar 14 anys.

A finals del 252 van començar noves invasions. Primer els sàrmates a la zona de Dàcia i després, molt més importants, les dels alamans que van creuar el Rin prop de Manheim i van entrar a l'actual land de Renània-Palatinat; pel seu cantó els francs van arribar fins a Metz, Reims i París.

Aquestes desgràcies i que l'emperador era mal vist pel poble pel seu tractat vergonyós amb els gots, van afavorir la revolta de Marc Emilià,[1] governador de Pannònia i Mèsia que havia derrotat als gots que restaven en aquestes províncies, i les tropes el van aclamar emperador. Gal va enviar a la zona al general Valerià I, que va anar a Germània per reclutar un exèrcit, però les legions, hostils a Gal, van aclamar també a aquest general com a emperador.

Gal i Volusià van marxar personalment a combatre a Emilià però els seus soldats es van passar al camp del rebel i van matar tant a Gal com a Volusià a la vora de Terni (probablement febrer del 253, encara que és discutit si fou el febrer del 254). Emilià no va gaudir durant gaire temps del títol d'emperador, car va morir també a mans dels seus soldats el mes d'agost i Valerià, que ja s'acostava, fou llavors ratificat pel senat i va nomenar cèsar al seu fill Gal·liè.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Emilià apareix a les monedes com Marc Emilià, Gai Emilià i Juli Emilià, i és esmentat també com Alexandre Emilià

Precedit per:
Deci

Emperadors romans

244 - 249

Succeït per:
Valerià

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trebonià Gal Modifica l'enllaç a Wikidata