Tremella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tremella
Tremella mesenterica
Tremella mesenterica
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Heterobasidiomycetes
Ordre: Tremellales
Família: Tremellaceae
Gènere: Tremella
Pers.
Sinònims

Hormomyces Bonord. (anamorf)
Encephalium Link
Epidochium Fr.
Gyraria Nees
Naematelia Fr.
Nakaiomyces Kobayasi
Phaeotremella Rea

Espècie tipus
Tremella mesenterica
(Schaeff.) Retz.

Tremella és un gènere de fongs dins la família Tremellaceae. Totes les espècies de Tremella són paràsites d'altres fongs i la majoria produeixen estadis anamorfs. Els basidiocarps (cosso fructífers), quan es produeixen, són gelatinosos i col·loquialment se'n diuen "fongs gelatinosos". N'hi ha ha unes 100 espècies de les quals dues, Tremella fuciformis i Tremella aurantialba, es cultiven comercialment com aliment.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Tremella va ser un gènere creat per Linnaeus en el seu Species Plantarum de 1753. Aquest nom prové del llatí tremere que significa "tremolar".[1] Linnaeus ubicà Tremella dins algae, junt amb altres de creixement gelatinós incloent algues marines, cianobacteris i mixomicets a més de fongs. Va ser Persoon qui va revisar Tremella el 1794 i 1801, reposicionant el gènere dins del fongs.[2]


L'espècie tipus és Tremella mesenterica.

Estatus actual[modifica | modifica el codi]

La recerca en filogenètica molecular basada en l'anàlisi cladística de les seqüències d'ADN, suggereixen que Tremella és polifilètic (i per tant artificial), aquest gènere no està ben clarament separat d'altres gèneres dins Tremellaceae.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els cossos fructífers, quan es presenten, són gelatinosos. En algunes espècies són petits (per sota de 5 mm de diàmetre) i de pustulars a pulvinats (forma de coixí). En altres són molt més grossos ( fins a 150 mm) i poden ser cefaloformes (amb forma de cervell amb plecs) o foliosos. Moltes espècies de Tremella són paràsits de l'himeni produint espores dins dels cossos fructífers dels seus hostes, i només són visibles al microscopi.[3]

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Les espècies són principalment paràsites de fongs (incloent-hi alguns líquens) sobre fusta en podriment d'altres fongs dins dels fílums Ascomycota i Basidiomycota. Com a grup, Tremella té una distribució cosmopolita, encara que algunes espècies tenen una distribució més restringida.

Espècies i hostes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tremella Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rea C.. 'British Basidiomycetaceae. A handbook of the larger British fungi. Cambridge: Cambridge University Press, 1922, p. 799. 
  2. Donk MA.. «The generic names proposed for hymenomycetes – VIII». Taxon, 7, 8, 1958, pàg. 236–250. DOI: 10.2307/1217280. JSTOR: 1217280.
  3. 3,0 3,1 Chen C-J.. Morphological and molecular studies in the genus Tremella. Berlin: J. Cramer, 1998, p. 225. ISBN 3-443-59076-4. 
  4. Bandoni RJ, Oberwinkler F.. «On some species of Tremella described by Alfred Möller». Mycologia, 75, 5, 1983, pàg. 854–863. DOI: 10.2307/3792776. JSTOR: 3792776.
  5. Stamets, Paul. «Chapter 21: Growth Parameters for Gourmet and Medicinal Mushroom Species». A: Growing gourmet and medicinal mushrooms = [Shokuyo oyobi yakuyo kinoko no sabai]. 3a ed.. Berkeley, California, USA: Ten Speed Press, 2000, p. 402–405. ISBN 978-1-58008-175-7. 
  6. Hsieh, Huei-Mei; Ju, Yu-Ming; Rogers, Jack D. «Molecular phylogeny of Hypoxylon and closely related genera». Mycologia. The Mycological Society of America [[[Lawrence, Kansas|Lawrence, Kansas, USA]]], 97, 4, July/August 2005, pàg. 844–865. DOI: 10.3852/mycologia.97.4.844. ISSN: 1557-2536. PMID: 16457354. Print ISSN: 0027-5514 [Consulta: 31 gener 2012].